31.05.2024 - 21:50
Sebastià Barboteu és un dels pagesos que demà passat, dilluns, preveuen de tallar el Pirineu sencer. Del País Basc a Catalunya, tot el Pirineu tallat de punta a punta durant vint-i-quatre hores: del Pertús i la Jonquera, passant pel Coll d’Ares, Puigcerdà, el túnel del Somport (Aragó) i Sallent de Gállego (Aragó), fins a Irun (País Basc). Pagesos catalans, valencians, bascs, aragonesos i fins i tot castellans, coordinats per a una fita històrica: separar la península ibèrica d’Europa. Revolta Pagesa coordina un tall de carreteres a mitja campanya europea per reclamar condicions dignes per als pagesos. Barboteu, nascut a Perpinyà, casat amb una veterinària, té una setantena de vaques llemosines de carn a Prats de Molló, i també a Morellàs i les Illes. Aquest pagès del Vallespir va explicar fa uns quants dies a VilaWeb les reivindicacions dels pagesos del nord i del sud, tan comunes, i el tall que volen fer.
—Vós sou ramader. Els vostres pares ja s’hi dedicaven?
—Sí, el pare sí. Però l’avi, l’àvia i tota aquesta generació, no. El meu pare s’havia instal·lat de ramader per afició a la natura, a la muntanya. Sempre m’ha agradat la tècnica, la selecció, la genètica. Aquí fem reproducció de vaques, també.
—I els avis també eren nord-catalans, com els pares?
—Del costat del meu pare, sí. Del costat de la mare, vénen de Tordera, Catalunya sud. Van venir abans de la retirada.
—Dilluns tallareu la carretera. Per què?
—Ja fa massa temps, trenta anys, que el govern, la gent, tothom es fot del món agrícola. Tots els pagesos s’arresten. A França hi ha quasi dos suïcidis cada dia. Això no pot durar.
—Dos suïcidis de pagesos cada dia?
—Quasi. Cal saber que la gent, quan s’aixeca al matí, quan es pren un cafè, un te, quan menja alguna cosa, és gràcies que pertot hi ha un pagès, al món. Per la meva part, faig carn, tinc amics que fan raïm, que fan fruita, que fan llegums, que fan llet. I sense el pagès, ningú no viu, en aquest món.
—Els problemes d’una banda i l’altra del Pirineu són els mateixos?
—I al sud encara més. Perquè a la nostra part encara arribem a discutir amb el govern. Crec que a l’altre costat del Pirineu és més complicat. Si ens unim, podem fer alguna cosa que no s’havia fet mai. No volem la revolució, no volem la guerra. Volem simplement viure del nostre mester.
—Quines són les vostres reivindicacions principals?
—Abans els francesos deien: “Els espanyols fan cagar.” Doncs ara tenim normes europees i tant hi fa que siguis d’un costat o d’un altre. Hi ha carn, llegums, que vénen de pertot del món. A França tenim productes que arriben d’Ucraïna. Els pagesos petits d’Ucraïna són un problema, mes no tant. Però hi ha productes que arriben d’una sola persona. D’un gran importador. Això no pot ser. També parlem de l’eliminació dels impostos a l’energia. Als pagesos els cal molta electricitat per a la producció. La gent vol menjar llegums, vol menjar coses tot l’any. I això necessita energia.
—Al sud també es queixen del preu de la llet. Que no cobreixen costs. Ací també passa?
—Sí. Fa molts d’anys que passa. Qui és que voldria aixecar-se cada matí, treballar, i arribar a la nit i perdre calés?
—I de burocràcia, en teniu?
—Crec que per nosaltres n’és encara més. I el que denunciem és que té tota una economia darrere. I aquesta economia ens mata. Hi ha molta gent que fa papers, però també en tenim molts que són incompetents. I no són ells que se suïciden, no són ells que fan quinze hores cada dia i que quan fa calor treballen a mitjanit. Ells, quan el dia s’acaba, tothom a casa.
—La idea de dilluns quina és? Quin tall voleu fer?
—Volem mostrar a França, a Espanya i a tot Europa (perquè s’acosten les eleccions europees) que som capaços de tancar tota una part d’Europa. És a dir, tot un eix de moviment de sud cap al nord, tots junts. No s’ha fet mai. I tampoc s’ha fet mai amb Espanya, que sigui de Catalunya fins al País Basc. Serà històric, perquè denunciem junts una mateixa cosa.
—I tallareu tot el Pirineu del País Basc a Catalunya?
—Sí: tallarem d’aquí, de Catalunya, el Pertús i la Jonquera, el Coll d’Ares i Puigcerdà, el túnel del Somport (Aragó), Sallent de Gállego (Aragó) i Irun (País Basc). Comencem a les deu del matí. Cada dia tinc relació amb els catalans del sud. Això és històric. I veureu que donarà la idea de fer bloqueig a uns altres països d’Europa. Cal saber que quan demanem a la nostra burocràcia de modificar alguna cosa, ens diuen que s’ha de modificar en l’àmbit europeu. Si hi ha països que s’ajunten per treballar, la cosa es podrà modificar, i es podrà fer més fàcilment. Volem deixar als països d’Europa una agenda de treball. Volem que les coses que demanem s’hagin fet al mes d’octubre. Deixem dos, tres mesos, quatre. Si no es fa res aquest estiu, cal saber que a la tardor es taparà tot.
—Quants pagesos catalans hi ha al nord?
—Us diria alguna bestiesa. Se’n va perdre molts, molts, molts. De ramaders, som uns tres-cents, diria.
—I a tot l’estat francès?
—Es va baixar a quasi 400.000 pagesos. Quan hi havia pagesos, n’hi havia més d’un milió.
—Voleu afegir res?
—Volem guanyar la confiança del govern. Tenim reivindicacions, però també tenim proposicions. En tenim sobre l’energia, o amb el tema social, de la jubilació. Tothom brama, però ningú no aporta solucions. Ens agradaria tenir teulats fotovoltaics. Per fer una diversificació. Nosaltres demanem coses per a facilitar l’accés al pagès l’ús i instal·lació de la fotovoltaica, que deixaria uns quants calés per a la diversificació. L’energia és un tema que concerneix tothom.
