SEAT, una mentida més

Durant la campanya electoral, Volkswagen no va fer declaracions sobre el procés de secessió. Després del sucursalisme de CaixaBank i Banc de Sabadell, podíem esperar una compareixença de l’empresa en la línia de no invertir més a Catalunya o fins i tot de traslladar la producció a uns altres països.

Quan una organització no és honesta, en un moment o altre l’opinió pública acaba sabent-ne la naturalesa. Aquesta vegada, l’escàndol de les emissions dels motors Volkswagen ha impedit que entressin en campanya.

Volkswagen és una gran multinacional que no juga net de fa anys. Ara han enganyat consumidors i administració. Un fet tan greu que ha fet dimitir fins i tot el president de la companyia.

No és pas cap fet aïllat. A casa nostra Volkswagen ha saquejat les arques públiques. El mecanisme és ben senzill. Amb la connivència infantil del govern i dels sindicats ha convertit la planta de SEAT Martorell en un instrument per al finançament de l’empresa amb fons no competitius. A través dels preus de transferència interns de components i de serveis que ven Volkswagen a SEAT, es pot aconseguir fàcilment que SEAT tingui pèrdues. Amb les pèrdues de SEAT i l’amenaça de tancament de la fàbrica, un govern dèbil atorga subsidis pressionat pels sindicats, amb l’agreujant de no tributar sobre els beneficis.

Fa anys el govern Montilla va assignar un ajut milionari per a la fabricació de l’Audi Q3 a Martorell. El govern no es va preocupar de condicionar com es feia la despesa associada a aquell subsidi. Volkswagen va subcontractar als seus ‘tier1’ –proveïdors de primer nivell– la fabricació de components, però la gran majoria de matrius i motlles van acabar fabricant-se a Àsia. En el període més greu de la crisi, emmotlladors i matricers catalans llegien astorats els titulars de la premsa catalana sobre els ajuts a SEAT mentre ells havien d’acomiadar treballadors i tancar les empreses.

Els subsidis que entre tots hem finançat per a SEAT no han servit per a enfortir el teixit de PIME catalana, sinó per a engreixar i alimentar el mecanisme que Volkswagen ha aplicat per estafar.

Les condicions laborals de la planta de Volkswagen a Martorell superen de llarg la mitjana de la indústria del metall. Això forma part de l’escenificació. Un èxit per a tots els actors: govern, empresa i sindicats. SEAT és una empresa que s’acosta al marc de relacions funcionarial i ha deixat totes les millores de competitivitat en mans dels seus proveïdors.

Els proveïdors de segon nivell, els ‘tier2’ són els qui fan l’esforç de productivitat, amb uns marges econòmics baixos i sovint amb el sacrifici dels treballadors en unes condicions molt més dures que no les que podem observar en imatges de Martorell a la televisió. Tots hem fet el joc a la gran empresa per a una fotografia lluïda i hem oblidat que és la PIME que sosté el país.

La falta d’honestedat no és un fet aïllat de Volkswagen. Tampoc no va ser un accident la tragèdia de GermanWings. Lufthansa juga a la doble escala salarial entre els pilots de les dues companyies. El pilot que va estavellar l’avió no hauria superat mai les proves a la companyia insígnia.

A Alemanya hi ha grans empreses i empreses que són fidels als seus valors. Com a consumidors, les podem distingir i ser responsables. Com a país, el nostre govern pot fer això mateix. SEAT ja no és una empresa catalana, és una marca d’un grup d’empreses, anomenat Volkswagen, que no és honest. Les PIME catalanes es mereixen que ser honest sigui rendible i que el govern pensi en elles més que en grans operacions mediàtiques.

Que no ens facin patir les amenaces de tancament. Ara ja hem vist que les empreses si són aquí és perquè som un país competitiu. Afortunadament, les PIME han fet els deures i exporten a tot el món. La nostra indústria es troba en plena forma i no depèn de filials implantades a Catalunya. Polítics i sindicats poden ser honestos i sobretot dignes. Els nostres empresaris s’ho mereixen. No oblidem que SEAT ja és només un instrument.

Jaume Cabaní (jcabani@industria21.cat)