16.08.2017 - 22:00
|
Actualització: 16.08.2017 - 22:44
Els treballadors de seguretat d’Eulen a l’aeroport de Barcelona van començar una vaga fa setmanes i encara continua. La reclamació és clara: volen que s’acabi la precarietat laboral als controls de seguretat, fruit d’una licitació a la baixa per part d’AENA. Després d’una mediació fallida de la Generalitat –refusada per l’assemblea de treballadors–, l’establiment de serveis mínims del 90% i l’augment del nombre d’agents de la Guàrdia Civil al Prat, el govern espanyol ha posat sobre la taula un laude de compliment obligat.
Si el problema només és a Barcelona deu ser per alguna cosa, va dir Mariano Rajoy després de reunir-se amb Felipe VI. Doncs això ja no és cert. El conflicte laboral s’ha estès a més aeroports, com ara els de València i Alacant, on treballadors de Prosegur denuncien les mateixes mancances que els d’Eulen a Barcelona. En parlem amb Saturnino Martínez, responsable de seguretat, neteja i serveis auxiliars d’UGT al País Valencià. Diu que no acceptaran que l’estat espanyol intenti apagar cada incendi amb una solució particular. A més, demana una taula de diàleg social, com a primera passa per a avançar cap a un model únic de contractació pública per a les licitacions. I adverteix que només això pot evitar les aturades a Manises i l’Altet.
Aquesta entrevista es va fer ahir a última hora de la tarda, abans que el consell de ministres espanyol anunciés el laude d’arbitratge de compliment obligat pel conflicte amb els treballadors d’Eulen a l’aeroport de Barcelona.
—Què us duu a pensar de convocar una vaga?
—Que la situació del Prat és compartida a tots els aeroports de l’estat espanyol. Ha esclatat als aeroports perquè la situació és més complicada, però tots els treballadors de seguretat fa quasi una dècada que anem perdent drets, poder adquisitiu i prevenció de riscos laborals. Anem avall en compte d’anar amunt. No tenim conveni d’avanç, no podem negociar amb les empreses perquè les licitacions surten a la baixa. A València no volem que el consell de ministres nomeni un mediador, perquè aquest mediador només mirarà de resoldre el conflicte del Prat i a sobre segurament no trobarà la sortida que els treballadors esperen.
—Quina creieu que seria la solució?
—Voldríem que el consell de ministres dictaminés l’obertura d’una taula de diàleg social en què es pogués tractar sobre un model únic de contractació pública per a les licitacions. La licitació també afecta serveis auxiliars, que també n’hi ha a l’aeroport del Prat, encara que no se solguin esmentar. A més, es troben en condicions pitjors i tot perquè els salaris són bastant més baixos. I fan els mateixos torns encara que no facin les mateixes tasques que nosaltres. La substància d’aquest conflicte està en les licitacions que fa el govern de l’estat.
—Tenint en compte la decisió del govern espanyol, quan heu pensat convocar la vaga?
—Demà s’entrarà el full de la vaga per comunicar-la. No us puc dir dates concretes, però seria a finals de mes.
—Seria total o parcial?
—Serien aturades parcials uns dies determinats. Si amb això no rectifiquessin, faríem una vaga indefinida a l’aeroport de València. Dilluns, que ja hauran tornat la majoria dels que passen les vacances fora, em desplaçaria a Alacant per reunir-me amb l’assemblea i la UGT prendria la mateixa determinació de fer vaga.
—Les aturades de Barcelona us han animat a prendre aquesta decisió?
—A València la UGT, des de fa dos o tres anys, es reuneix amb l’administració pública, tant l’estatal com l’autonòmica i els demana una taula única de contractació, amb un model únic de contractació, per poder garantir els drets dels treballadors i el conveni col·lectiu estatal. Ens hem reunit amb ajuntaments, la Generalitat, el Ministeri de Justícia… separadament, i els hem demanat un model únic de licitació en què no es valori només el preu, perquè semblen subhastes. Al final la fórmula dels concursos sempre és en un 80% el preu. D’aquesta manera les empreses que compleixen el conveni col·lectiu estatal no hi poden concursar. I, si hi concursen, abaixen els preus. Al final, qui paga els plats trencats són els treballadors.
—Com ha passat als aeroports.
—Exactament. Als aeroports, empreses com Eulen o Prosegur compleixen el conveni col·lectiu. En canvi, no compleixen els acords que s’havien signat. Segons l’article 14 del conveni col·lectiu estatal, qualsevol subrogació ha de complir les mateixes condicions que es garantien en l’empresa anterior. Així doncs, els complements que hi havia –com al Prat o el de pàrquing a València– abans els assumien les empreses. Ara ja no. Per tant, a València els treballadors han de deixar el cotxe al polígon de davant i han de travessar una carretera sense pas de vianants ni pas elevat, cosa que els obliga a saltar una mitjana. És a dir, a sobre posen la vida en perill. S’han anat perdent tots els drets adquirits, encara que no formin part del conveni.
—És legal que guanyin els concursos les empreses que ofereixen condicions inferiors a les que marca el conveni?
—És legal des que el govern del PP va aprovar la reforma laboral que posava el conveni d’empresa per sobre del conveni estatal. El problema és que nosaltres denunciem aquests convenis d’empreses i ho guanyem als tribunals, amb la qual cosa no hi ha conveni d’empresa, però com que hi presenten recurs tenen dos anys per a continuar actuant igual fins que no hi hagi judici. I l’administració pública, malgrat que els hem facilitat totes les proves, els mantenen perquè diuen que els costa més rescindir el contracte i treure la licitació que no aguantar els vuit mesos que falten per a una adjudicació nova. Aquí es nota que no són ells que treballen, perquè si treballessin ells per a aquestes empreses que no compleixen el conveni col·lectiu i que han abaixat quatre-cents euros el salari base d’un treballador… Si nosaltres, normalment, segons el conveni col·lectiu, cobrem 1.100 euros bruts, aquests companys en cobren 650. Si mengen, no paguen el lloguer; si paguen el lloguer, no mengen. És una situació molt delicada. No ho entenem.
—Si el govern espanyol s’avingués a acordar un model únic de contractació pública, quant creieu que trigaria a aplicar-se?
—Aquesta pregunta no se sap mai com es pot respondre ni quan. Un exemple: nosaltres tenim oberta la taula de negociació del conveni col·lectiu estatal de seguretat privada des del novembre de l’any passat i encara debatem això mateix. Si una licitació surt a la baixa, per molt que al conveni vulguem millorar els drets, la situació s’encalla perquè les empreses diuen: ‘Som empreses. No posarem diners de la nostra butxaca. Si a mi el client [AENA] em paga això, jo no et puc pagar més.’ El que ens han proposat és retirar-nos les millores de baixes laborals i que deixi de funcionar l’antiguitat, però resulta que el compliment de quinquennis és l’única cosa que ens fa pujar el sou, avui dia. Des de la part social, us puc assegurar que intentaríem que fos com més aviat millor.
—Que el consell de ministres accepti una taula de diàleg social és l’única cosa que pot impedir la vaga a València?
—És clar. Amb el laude no volen sinó solucionar el conflicte del Prat perquè és on s’ha muntat merder. Si a l’aeroport de Manises també s’hi munta, intentaran això mateix. O al d’Altet. I, tot i que no em toca posar-m’hi, crec que hi ha més territoris on també passarà. Galícia ja la té convocada. Ara acabo de llegir que els companys de Menorca han fet un escrit en solidaritat amb els treballadors del Prat dient que, si tot continua igual, ells també faran mobilitzacions. Crec que acabaran essent tots els aeroports de l’estat espanyol.
