05.09.2017 - 05:00
Aquest número de la revista Mètode pretén fer una revisió d’algunes d’aquestes qüestions encara pendents. Un nombre d’aquestes incògnites afecten l’origen i l’evolució del gènere Homo, tema al qual està dedicada la meua contribució que obre el monogràfic. Precisament, la dificultat de definir i reconèixer noves espècies en el registre fòssil del nostre gènere és el tema que planteja Ian Tattersall en el seu article. La irrupció de la paleogenòmica en l’estudi de l’evolució humana, tema del qual s’ocupa la contribució de Carles Lalueza-Fox, ha obert noves expectatives en aquest sentit. Les investigacions al voltant del jaciment georgià de Dmanisi ocupen un lloc destacat d’aquesta problemàtica, tant en el cas de la variabilitat observada en la població homínida d’aquest jaciment, com en el cas de les condicions que van forçar la primera sortida d’Àfrica, que analitze junt al professor David Lordkipanidze.
Però l’estudi de l’evolució humana no es nodreix únicament de restes paleontològiques, sinó també de l’evidència arqueològica que s’hi associa, en forma d’utensilis lítics que ens informen sobre el comportament dels nostres avantpassats, com demostra la contribució d’Eudald Carbonell, José María Bermúdez de Castro i Robert Sala. Una contribució que posa també de manifest la rellevància de les investigacions al complex càrstic d’Atapuerca per a l’estudi de les primeres poblacions humanes d’Europa. Un monogràfic, en definitiva, que indaga en els orígens i evolució de la nostra espècie.
Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Jordi Agustí.
