Santa Jordina, una nova heroïna que desafia la tradició

‘Les noies ja no volen ser princeses, les noies a la literatura infantil i juvenil, com també a la vida real, es volen menjar el drac’, deia ara fa un any Gemma Pasqual en un article a VilaWeb. Les coses han canviat i molts dels contes més tradicionals han acabat desfasats. Aquesta setmana n’hem tingut un exemple ben clar en la polèmica arran de la retirada de dos-cents contes considerats sexistes de la biblioteca de l’escola Tàber de Barcelona. La Comissió de Gènere de Pares i Mares, conjuntament amb l’Associació Espai i Lleure, van decidir d’analitzar els contes als quals tenien accés els seus fills a l’escola. Finalment, en van retirar un 30%  perquè consideraven que reproduïen patrons sexistes i estereotipats i que no ajudaven a fomentar la igualtat de sexes. Hi havia històries tan emblemàtiques com la llegenda de sant Jordi o la Caputxeta Vermella.

Però on és el límit? S’han d’amagar els contes tradicionals? O s’han d’impulsar nous referents? Majoritàriament, les editorials han pres posició vers una direcció, situar la literatura en el context històric, fer-ne una lectura crítica i crear nous referents per a contraposar aquestes històries. Però d’amagar-les, mai. És el cas de l’editorial Cuatro Tuercas, que es dedica a capgirar les històries tradicionals i adaptar-les al moment present. En la seva proposta, la rateta que escombrava l’escaleta no la mata el gat. S’acaba casant amb una gata i formant una família.

La Galera també té una col·lecció que opta per transformar els contes tradicionals. Tenen una teoria: les llegendes sempre s’han anat explicant oralment de pares a fills. I si ha passat com el joc del telèfon? I si la història que expliquem avui dia no és la real? I si no era la Caputxeta Vermella sinó el Caputxet Verd? I si no eren sant Jordi i el drac, sinó sant Toni i el gat?

Precisament, Sant Jordi és un dels contes que més s’han transformat. Aquests darrers anys és normal de trobar a les llibreries llegendes de sant Jordi en què són les dones qui salven el poble del drac.

Hi ha autors que simplement feminitzen la història. Però la gran majoria va més enllà. N’hi ha que fan que els cavallers no matin el drac, sinó que s’hi facin amics i el reconverteixin al vegetarianisme. Uns altres fan alliberar el drac d’un malvat domador o que la princesa cerqui idees als llibres per descobrir com salvar el poble. O fins i tot hi ha qui converteix el drac en dragona o en un extraterrestre.

A continuació us oferim una llista de llibres protagonitzats per la Jordina:

• La revolta de Santa Jordina (Amsterdam Llibres): Lyona i David Fernàndez revolucionen completament la llegenda de sant Jordi i la converteixen en La revolta de Santa Jordina. El llibre, farcit de símbols, ultrapassa una simple feminització de la llegenda i es dedica a trencar estereotips. Santa Jordina no és una heroïna típica, més aviat és una antiheroïna. Aquesta història no necessita grans cavallers, perquè és el poble que salva el poble. Encara més, el drac no es mor a causa de la violència, sinó d’un empatx de democràcia i gràcies a la cultura. És una història que té molts punts en comú amb un octubre republicà que ens és molt pròxim.
• Santa Jordina (la Galera): Aquesta és la història escrita per Inés Macpherson i dibuixada per Pilarín Bayés. Fa molts i molts anys hi havia una noia disposada a salvar el seu poble d’un drac malvat. Però no hi confiava ningú, que en fos capaç. Tot i això, a la nit, se li va aparèixer una persona que li va donar prou força per a llançar-se a l’aventura. Però res no era com semblava i en arribar al castell del drac va descobrir que no tenia maldat. En realitat tot el poble estava espantat per culpa d’un domador que el tenia lligat al castell. Finalment, santa Jordina va poder alliberar el drac de les urpes del domador i salvar els seus veïns.
• Georgina i la dragona (Editorial Beascoa): Lucía Serrano explica una història en què els papers són completament capgirats. No hi ha cap princesa en perill, és un príncep. No hi ha cap drac, és una dragona que té tot el poble espantat. I el príncep no el salva un cavaller, sinó la Georgina, una dona imponent que no té por de la dragona, disposada a matar-la d’un cop d’espasa. Però ves per on, no l’acaba matant perquè tot parlant descobreixen que el problema de la dragona és que té gana. De manera que decideixen construir-li un hortet i ser tots feliços.
• La Jordina i el drac Parrac (Baula): La història escrita per Pep Molist és la més allunyada a la llegenda tradicional. En Parrac és el fill orfe del drac de sant Jordi. I com a tal ha estat adoptat per la Jordina i el seu pare, el llenyataire. Però com que és un drac tothom li té por i quan passa res tothom l’assenyala. Però la Jordina l’ajudarà a demostrar que de vegades les aparences enganyen i que el Parrac és tot bondat.
• La princesa, els llibres i el drac (la Galera): En aquest cas sí que hi ha una princesa i un drac. Fins i tot sant Jordi els acaba salvant. Però la història ha canviat. En el conte d’Anna Manso, la princesa troba en els llibres la manera d’enfrontar-se al drac que atemoreix tot el poble. És una dona valenta que s’enfronta directament al drac, encara que al final compti amb l’ajuda del cavaller sant Jordi.
• La fantàstica llegenda de la Jordina (Ediciones Oblicuas): Com seria el Sant Jordi actual? Aquest és el desafiament que entoma Joana Bruna en aquest llibre, que transforma el cavaller en una noia anomenada Jordina que, en comptes d’anar a cavall, va amb patinet. I no salva el poble del malvat drac sinó d’un extraterrestre lletgíssim.