Lyona i David Fernàndez revolucionen la llegenda de sant Jordi

  • Amsterdam Llibres acaba de publicar 'La revolta de santa Jordina', en què David Fernàndez i Lyona capgiren la llegenda de sant Jordi de dalt a baix

VilaWeb
Txell Partal
10.04.2019 - 21:50
Actualització: 16.04.2019 - 15:46

Lyona i David Fernàndez uneixen forces per revolucionar la llegenda de Sant Jordi. Acaben de publicar La revolta de santa Jordina a l’editorial Amsterdam Llibres. Ni cavallers ni princeses. De la tradicional llegenda de sant Jordi, tal com la coneixem tots, en queda ben poc. Només se’n salva al Drac, el Rei, la rosa i el poble de Montblanc. La resta viu una gran revolució, impulsada per santa Jordina. ‘En realitat els personatges hi són tots, però capgirats. Cap no acompleix la seva funció tradicional’, explica David Fernàndez, qui confessa haver escrit una versió alternativa de la llegenda. Fa un any Lyona i David van participar en el programa ‘Dibuixa contes’ de Betevé. Els va tocar explicar la llegenda de sant Jordi, en aquell cas reconvertida per Estel Solé en santa Jordina. La història es mantenia intacta, però transformaven sant Jordi en una heroïna.

Veient que la idea funcionava, el director d’Amsterdam Llibres, Joan Carles Girbés, els van proposar de plasmar-la en un llibre. Van acceptar-ho, però hi volien fer canvis. Finalment, de canvi en canvi, van acabar capgirant la història de dalt a baix.

‘Jo no m’hi veig reflectida, en la princesa, però si en santa Jordina’, diu Lyona, la il·lustradora. Perquè la protagonista d’aquell llibre té ben poc a veure amb aquella princesa poruga i pàmfila que ens ha arribat amb la literatura infantil. La Jordina és una noia republicana, feminista, d’ànima lliure i amb una consciència crítica que aconseguirà mobilitzar tot un poble contra el rei.

Santa Jordina

‘És molt important de reconstruir la ficció d’un punt de vista feminista‘, afegeix. Lyona pensa que cal donar nous referents als infants: ‘Cal que les dones deixin de ser dones desitjades, que deixin de ser princeses que han de ser salvades. I que de cop hi volta també puguin ser heroïnes. Que les nenes puguin veure personatges que realment les inspirin.’

Més allà d’una simple feminització

Ara el llibre va molt més enllà d’una simple feminització de la llegenda. És farcit de símbols. Es dedica a trencar estereotips. Santa Jordina no és una heroïna típica, més aviat és una antiheroïna. Com es diu a la contraportada del conte, en aquest cas el poble no és salvat per un cavaller. És el poble que salva el poble. Santa Jordina aconsegueix que tots els montblanquins s’uneixin per liquidar la tirania del rei i la maldat del drac.

‘L’aspecte més bonic de santa Jordina és que no és una heroïna egocèntrica i narcisista. És tot el contrari, es dedica a aplegar la gent i a fer assemblees’, explica Lyona. Per tant, és una heroïna que no cerca protagonisme. Treballa per la comunitat.

‘La història de santa Jordina lliga amb la realitat de l’agenda feminista’, explica David Fernàndez. ‘Ara venim de dues vagues feministes històriques. Qui és la líder? Qui és la salvadora? Qui és la presidenta? El feminisme és horitzontal, per definició. Com santa Jordina, es fa dins les lògiques de solidaritat i suport mutu.’

L’octubre republicà arriba a la llegenda de santa Jordina

Però no hi ha res casual, en aquest llibre. Tal com diu David Fernàndez, qualsevol coincidència amb la realitat no és pura coincidència. Al llibre tot és molt pensat. El rei es diu Estat i mana amb mà de ferro. Tant que quan perd l’autoritat crida el Drac Mercat, capitost del frau i de l’enganyifa, que es dedica a espantar el poble. I el drac no arriba pas en qualsevol moment, sinó després del darrer octubre, en què a Montblanc s’ha fet un referèndum per canviar les coses i enterrar la tirania del rei. I quan el drac s’enfada envia el comissari Piolín a Montblanc amb un vaixell per tal de llegir el comunicat número 155 a la població.

Encara més, el poble mata el drac amb un empatx de democràcia i cultura. Ho fa amb les urnes que havia fet servir per al referèndum de l’octubre i amb llibres. Primer l’estaborneix amb els llibres i en acabat el remata fent-li menjar urnes i més urnes del referèndum.

‘El fill d’un bon amic quan va arribar a la pàgina vint ho va veure clar’, explica David Fernàndez. ‘Pare, això és el Primer d’Octubre, no?’, li va demanar. En definitiva, aquesta llegenda reivindica la tardor republicana del 2017. El fet que sigui una victòria no violenta amb urnes i llibres acosta la història amb els fets que van passar en aquest país ara fa un any i mig.

Dues llegendes que conviuen

Casualment, Lyona acaba de publicar un altre llibre sobre la llegenda de sant Jordi, El meu primer Sant Jordi, pensat per als més petits. D’ençà de l’aparició de la nova heroïna, sant Jordi i santa Jordina cohabiten. ‘Sempre haurem d’explicar que santa Jordina va arribar perquè hi havia un sant Jordi’, diu David Fernàndez, qui recorda que d’ací a uns quants anys haurem d’explicar que antigament els herois només eren homes salvant dones o nens.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor