“Barcelona és un cor estratègic d’Europa”: les proves, amb Joan Amorós, a ‘Santa Eulàlia’

Barcelona és “un cor estratègic d’Europa” i té tanta força, gràcies a la tenacitat dels seus ciutadans, que fa nosa. Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) ho sap explicar com poca gent: amb dades, dades aclaparadores que permeten una explicació molt pràctica dels problemes de la ciutat. Barcelona és per damunt de Madrid i fins i tot de París quan es mesura el tràfic ferroviari de mercaderies que va més enllà dels 300km. Ho revela un estudi molt ambiciós que ha elaborat Ferrmed, el grup de pressió europeu que presideix Amorós, i que presentaran el mes vinent a Brussel·les. “Barcelona és de llarg el node més important de la península Ibèrica. Si s’ha de fer alguna cosa per a distribuir tràfic, s’ha de pensar en Barcelona”, explica.

Però hi ha molts entrebancs per a impulsar la ciutat. Amorós hi posa noms en aquesta entrevista. “El problema que té Barcelona són unes connexions ferroviàries que no estan a l’altura ni de bon tros”, diu. “No hi ha les terminals necessàries, no s’inverteix amb una projecció de futur, no es preveuen els enllaços amb el port o la separació de la Rodalia i les mercaderies, que no es fa…” Aquesta mala planificació l’origina sobretot el model radial, pensat per afavorir particularment Madrid. No tan sols per part de l’estat espanyol; també per part de l’estat francès. Segons Amorós, “Barcelona és un gran hub i, de fet, la seva àrea d’influència, a part de la península Ibèrica, és el sud de França, pràcticament fins a la meitat, i això té els seus problemes.”

L’oportunitat estratègica per a Barcelona hauria de ser molt gran, si el vent bufés a favor de la ciutat i hi hagués voluntat política. El tràfic de mercaderies a Europa és avui majoritàriament per autopista i la Unió Europea, tot i que s’inhibeix massa, demana una inversió ferroviària clara i ferma. Som a temps de posar-hi remei? Quines actuacions són més urgents? Què li han dit les institucions quan Amorós els demana que actuïn? Què cal fer a l’aeroport de Barcelona o amb la gran velocitat a Tarragona? Quina és l’esperança? Com poden millorar els trens de Rodalia? D’on treu la força, Barcelona? Les respostes, al tercer capítol de Santa Eulàlia.

Santa Eulàlia es pot escoltar per Spotify, Apple Podcasts, Google Podcasts, Amazon Music i a la pàgina web de VilaWeb, que aviat publicarà més pòdcasts.

Per què Santa Eulàlia?

Les eleccions municipals del maig vinent són a la cantonada, però aquests darrers quatre anys el debat institucional s’ha allunyat de la mirada llarga i ambiciosa sobre la prosperitat de Barcelona. El càlcul i la picabaralla electoral, centrada gairebé exclusivament en la batllessa, Ada Colau, encaixonen la ciutat en debats que l’empetiteixen. Hi ha qui parla de Barcelona com si fos una ciutat-estat, d’esquena al Principat i a la resta del país; hi ha qui en parla com si fos una ciutat de províncies. Com si no fos una capital. La ciutat, obstinada, no es doblega.

A Santa Eulàlia mirarem de fer-nos les preguntes que al ple municipal no hi són, o hi són desdibuixades. Pot combatre la força absorbent del sistema radial, Barcelona, sense la independència? Té sentit el debat sobre els cotxes, sense parlar del transport públic infrafinançat? És vigent el pla Cerdà? Quin paper tindrà la ciutat en la reconstrucció del mapa energètic europeu? Com s’han d’acostar València i Barcelona? Com han de canviar les relacions amb l’àrea metropolitana i amb les ciutats mitjanes? Com s’ha d’abocar Barcelona a la Mediterrània, i amb quines aliances? Per què ha perdut pistonada en el mapa cultural internacional i com el pot recuperar? Per què gairebé no hi ha novel·les realistes actuals sobre la ciutat, que n’expliquin els anys recents?

Combinarem la mirada llarga, sobre el model de ciutat, amb la mirada curta, sobre el seu dia a dia, també relegat sota la catifa de la brega institucional. Quines drogues es prenen avui a Barcelona i per què? Quina dimensió real tenen els conflictes de seguretat al carrer? Són plenes, les cocteleries? Els cementiris estan bé allà on són? Per què costa tant de trobar bicicletes elèctriques disponibles? Quina mena d’oci juvenil conrea l’ajuntament? Vénen menys joves de la resta del país a viure a Barcelona? Fins a quins extrems ha quedat arraconada, la cuina tradicional?