Un Sant Jordi de rècord amb triomf de ‘Les nostres mares’

Tot feia preveure unes xifres de rècord i aquest diumenge de Sant Jordi les previsions, si més no per una vegada, s’han complert. El crescendo que s’ha viscut tot el cap de setmana ha permès a la Cambra del Llibre de Catalunya –que aplega els gremis i associacions d’editors, llibreters, distribuïdors i de la comunicació gràfica catalans– de donar una xifra concreta: un creixement de més del 5% respecte dels anys anteriors. “Ha estat la diada més participativa i aquella en què s’ha venut més de tota la història”, ha dit la Cambra, tot esperant de donar xifres concretes així que hagin tancat les parades, que a Barcelona eren 320, i el còmput global.

La llista dels més venuts

Xifres de rècord i noms concrets al capdavant de les llistes dels més venuts. Dos periodistes que fa anys que han transitat cap a la literatura, Gemma Ruiz Palà i Xavier Bosch, encapçalen el grup dels més venuts en català, amb Les nostres mares (Proa – Òmnium) i 32 de març (Univers), seguits d’El retrat de matrimoni, de Maggie O’Farell, escriptora irlandesa que ha esdevingut un dels autors clau del catàleg de l’Altra Editorial, amb títols com Hamnet. Cal afegir-hi la sorpresa de Les calces al sol, l’esbojarrat debut de Regina Rodríguez Sirvent a partir de les seves aventures com a mainadera als Estats Units, editat per la Campana. I Demà, demà, demà de Gabrielle Zevin, un dels fenòmens literaris internacionals de la temporada, presentat per la gent de Periscopi, sempre perspicaç.

En no-ficció, ja es veia a venir que l’opció de Blackie Books d’encarregar un llibre a la colla de la Sotana seria guanyadora. La Gran Enciclopèdia del Barça, el particular recorregut per la història del club fundat per Joan Gamper l’any 1899, ha funcionat com un tro i s’ha enfilat al capdamunt d’una classificació on tampoc no ha faltat el rei Mides del periodisme de successos, Carles Porta, que signava un nou llibre de la factoria, Crims: pecats capitals. Per una altra banda, De la sabana a Mart, del més mediàtic dels economistes catalans, Xavier Sala i Martín, editat per Rosa dels Vents, també ha conquerit Sant Jordi, i s’ha col·locat tercer en una llista en què també es destaquen la Mitologia dels Països Catalans, de Daniel Rangil, publicat per Efadós; i Si la memòria no ens falla, la conversa entre Quim Monzó i Sergi Pàmies, a cura de Julià Guillamon, i que ha dut a les llibreries La Vanguardia.

Gemma Ruiz Palà, l’escriptora “feliçment feminista” que no oblida les generacions precedents

Per Santa Llúcia de l’any passat, l’escriptora i periodista Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) guanyava al premi Sant Jordi amb un homenatge a les dones de la generació dels cinquanta. La de Lali, l’Anita, la Dolors, la Gabriela, la Lana, la Bet, la Isabel, la Montserrat, la Mireia i la Dora, les deu dones de diverses generacions, orígens i classes socials, protagonistes de Les nostres mares (Proa-Òmnium). És la novel·la amb què, dinou anys després de Carme Riera, una autora d’aquesta generació que va obrir camí, Ruiz es va afegir a la reduïda nòmina d’escriptores que han estat guardonades amb l’històric premi a la millor novel·la que atorga Òmnium Cultural.

En el seu recordat agraïment a la Nit de les Lletres Catalanes, l’autora d’Argelagues i Ca la Wenling va reivindicar l’obra guanyadora com una novel·la “feliçment feminista”, amb què picava l’ullet a Maria Aurèlia Capmany, un referent que va mancar a l’escriptora que va ser protagonista del pregó de la lectura d’aquest dissabte, en què Ruiz es va acomiadar encenent un cigar dels que solia fumar l’escriptora barcelonina en aquell seu Saló de Cent que la va veure com a regidora de Cultura del batlle Pasqual Maragall.

Com recordava fa pocs mesos Ruiz, el llibre explica les vides de deu dones d’aquesta generació, que “llegeixen i omplen els clubs de lectura de llibreries i biblioteques”, la generació que, a més de brou a la nevera, com diria Rigoberta Bandini, tenia moltes més coses a dir. La decisió de Ruiz ha estat recompensada amb escreix i l’ha catapultada al capdamunt de les vendes. Aquestes dones que van obrir camí, que van permetre que les següents caminessin cap a l’actual esclat feminista, han estat reconegudes en una novel·la que ja forma part de la història de Sant Jordi i del Sant Jordi.

Xavier Bosch, l’autor que escolta i es fa escoltar

L’ocasió s’ho ha de valer perquè un culer de pedra picada com el periodista Xavier Bosch (Barcelona, 1967) no vagi al camp ni es connecti un auricular a l’orella per saber què fa el Barça. Especialment, en un partit clau per a afermar l’avantatge a la classificació de la lliga, com el que es jugava aquesta tarda contra l’Atlètic de Madrid al Camp Nou. Però som testimonis que el segon autor més venut en català d’aquesta diada de Sant Jordi s’ha lliurat en cos i ànima als seus lectors, malgrat que jugués el seu equip.

El periodista que encara hi ha en Bosch, ex-director de l’Avui, fundador i col·laborador de l’Ara, creador de l’Alguna pregunta més? i amb un passat a La Vanguardia i RAC1, no s’està de preguntar als lectors i interessar-se per la vida de cadascú. Alguns confessen que l’escolten amb passió al programa Islàndia, on Albert Om li deixa fer pronòstics i dir què li agrada i què no.

Mentre corre la veu que s’ha exhaurit en algunes parades de la casa del llibre, una lectora li porta un exemplar de butxaca d’Algú com tu. “És el primer llibre que vaig llegir en català”, explica aquesta lectora sevillana, que va fer el pas al català quan la seva filla el va aprendre a l’escola. A partir de llavors, ha continuat llegint les novel·les que el seu escriptor favorit lliura periòdicament i que avui l’han convertit en un dels protagonistes de Sant Jordi. D’ençà que va debutar en la novel·la amb Se sabrà tot, les peripècies del periodista Dani Santana, en qui alguns han volgut veure un alter ego, s’ha pogut dedicar professionalment a escriure. Enguany, 32 de març l’ha situat com un dels autors més llegits del panorama literari.

La Sotana, els nois dolents que parlen del Barça

Els han fet fora de Betevé i de la Ser, però han aconseguit ser els noms de referència de l’humor català de masses –fet que no els ha estalviat pas problemes, com és prou sabut–, i això que van començar amb una sabata i una espardenya. La Sotana, el programa de ràdio per subscripció format per Andreu Juanola (Girona, 1989), Manel Vidal (Salt, Gironès, 1989), Magí García, Mogdi (l’Hospitalet de Llobregat, 1983), i Joel Díaz (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès, 1980), no tan sols ha assolit una àmplia parròquia de fidels, sinó que amb el seu conegut humor estripat i destraler, han estat els clars guanyadors del Sant Jordi en l’àmbit de no-ficció. Enemics del “tribunerisme”, fills d’un Barça guanyador i sense complexos en la seva catalanitat, estendards del “putaespanyisme”, tothom és susceptible de passar pel túrmix de la seva mala bava. Fins i tot la religió blau-grana.

Carles Porta, l’home que ha posat llum a la foscor

Al principi va ser Tor. De fet, es pot dir que sense les disputes ancestrals entre la família Palanca i la família Sansa, entre aquells dos cacics de muntanya que es barallaven pel control dels camins del contraban d’Andorra, no tindríem Crims. Aquell poble perdut del Pallars, on les baralles entre veïns havien acabat amb un assassinat encara sense resoldre, va canviar la vida del periodista Carles Porta (Vila-sana, Pla d’Urgell, 1963). Llavors només hi va anar a fer un 30 minuts, però, si ho mirem amb perspectiva, allà va començar aquella pregunta que ressona a tots els seguidors de Crims: “Per què matem?” Especialment, després del clàssic del periodisme català Tor: tretze cases i tres morts. Per això, avui no s’ha pogut estar de recordar el qui ha considerat el seu mestre, l’escriptor Josep Maria Espinàs, que amb el seu olfacte va saber detectar el potencial d’aquell llibre primigeni, editat per la Campana l’any 2005.