10.04.2025 - 18:09
|
Actualització: 10.04.2025 - 21:47
El col·lectiu Sant Jordi per la Llengua ja ho té tot preparat per a la gran manifestació del 23 d’abril, que començarà a les 19.00 a la plaça de la Universitat de Barcelona. Amb el lema “Per un futur en català, recuperem la Barcelona popular”, el col·lectiu fa una crida a sortir al carrer deixant de banda el discurs victimista i optant per un de positiu i reivindicatiu. “Que serveixi per a fer pujar l’autoestima com a poble i alhora per a empoderar-nos i canviar els usos lingüístics, i fent reivindicacions a les institucions”, ha explicat Núria Alcaraz, portaveu de l’entitat, durant la presentació.
La manifestació és pensada per denunciar l’estat del català i exigir a les institucions, especialment l’Ajuntament de Barcelona, que impulsi accions per a revertir la situació. Alcaraz considera que convé recuperar la “Barcelona popular” perquè “el model de ciutat perjudica enormement la llengua catalana”. En aquest sentit, retreuen que és una ciutat enfocada al turisme i als macroesdeveniments, que no té en compte que el català és una llengua minoritzada i que sempre hi ha més presència del castellà i l’anglès.
Alcaraz també ha esmentat més qüestions que caldria tractar. “Les condicions de vida de la gent són imprescindibles per a abordar el futur del català. També és imprescindible tenir un habitatge digne per a arrelar a la ciutat. Les condicions de vida en l’àmbit laboral tenen vincle en l’aprenentatge de la llengua catalana. Reivindiquem el dret de viure en català, i d’aprendre la llengua catalana”, ha dit.
Barcelona no serà l’única ciutat que es mobilitzarà el 23 d’abril. Ara per ara, a Girona també s’ha preparat una manifestació amb els mateixos objectius. Organitzada per la Taula per la Independència, la mobilització començarà a les 19.00 a la plaça de la Independència i acabarà a la plaça de Catalunya, on es llegirà el mateix manifest que a Barcelona.
A Barcelona, la manifestació començarà a la plaça d’Universitat, baixarà pel carrer de Pelai, per Via Laietana i acabarà a la plaça de Sant Jaume. Hi haurà intervencions de participants de la primera manifestació que es va fer per la llengua, l’any 1985, i que fou brutalment reprimida per la policia espanyola, i hi haurà intervencions explicant les reclamacions que fan i també actuacions musicals.
Una desena de reclamacions a l’Ajuntament de Barcelona
Adrià Font, l’altre portaveu de l’organització, ha explicat que demanen a les institucions i a l’ajuntament valentia i recursos per a defensar i garantir la llengua en tots els àmbits de la vida, com ara, el comerç, la salut i l’esport. També un acompanyament lingüístic dels nouvinguts i campanyes de supervisió i denúncia de les discriminacions.
El col·lectiu ha preparat deu mesures dirigides a l’Ajuntament de Barcelona a fi de combatre l’emergència lingüística i reforçar l’ús del català en tots els àmbits municipals. Demanen que es constitueixi una regidoria específica de política lingüística, com ja passa a la Generalitat de Catalunya, i també que es garanteixi la presència preeminent del català en els actes oficials, les comunicacions institucionals i els serveis municipals, tant directes com subcontractats.
També exigeixen d’incloure clàusules i requisits lingüístics en la contractació pública i en les subvencions culturals, per tal d’afavorir el català. En l’àmbit educatiu, defensen el model d’immersió i proposen mesures contra la segregació lingüística als centres.
El col·lectiu demana de reforçar l’aprenentatge i l’acollida lingüística per a nouvinguts, augmentar el finançament del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, i impulsar campanyes de sensibilització, especialment entre els joves. També demana d’impulsar accions de sensibilització, supervisió i, si cal, denúncia per a protegir els drets lingüístics en àmbits com el comerç, la salut i altres serveis públics, i per combatre els casos creixents de discriminació.
Queixes pel model de ciutat i per la manca de polítiques valentes
El manifest de Sant Jordi per la Llengua commemora els fets del vespre de la diada de Sant Jordi de l’any 1985, quan la policia espanyola va carregar brutalment contra una manifestació en defensa del català a la Rambla de Barcelona. Aquella actuació repressiva va acabar amb manifestants, paradistes i vianants ferits, i nombroses destrosses.
Quaranta anys més tard, el text denuncia que la situació de la llengua catalana no ha fet sinó agreujar-se. “El català viu un retrocés històric sense precedents. A cada any que passa, avança el procés de minorització lingüística, i segons les enquestes, avui dia només un 32% dels seus habitants la utilitza habitualment”, recorden. I es queixen que viure plenament en català ha esdevingut utòpic al comerç, la sanitat, l’ensenyament, el cinema o la justícia, mentre la llengua ha esdevingut el quart motiu de discriminació a Barcelona.
El manifest assenyala com a factors clau de la regressió de la llengua el model econòmic basat en el turisme massiu i l’especulació immobiliària, que gentrifica els barris i debilita la cultura local. També critiquen la Barcelona “de postal” creada pels grans esdeveniments, que ha esdevingut, segons el manifest, una “poderosa màquina de trinxar la cultura i la llengua” i una aliada de la política d’assimilació lingüística promoguda per l’estat espanyol. Aquest procés, segons que denuncien, condemna Barcelona a esdevenir una ciutat sense ànima. “La desnacionalització de la capital és el símbol d’un procés que s’estén arreu del Principat i dels Països Catalans”, diuen.
Els autors reivindiquen el valor profund del català, més enllà d’una eina de comunicació. “Explica allò que ens defineix com a poble, ens iguala i ens fa més forts. El català ens singularitza davant del món, i si Barcelona és capital, és en tant que capital d’un país amb una cultura i llengua pròpies. El català ens dota de resiliència col·lectiva davant dels reptes i amenaces d’un món cada cop més globalitzat, hostil i atomitzant”, recull el manifest.
Sant Jordi per la Llengua assenyala que aquesta situació crítica de la llengua es veu agreujada per la manca de polítiques valentes de les institucions. Per això, exigeixen mesures concretes, entre les quals, promoure l’ús del català en tots els àmbits, perseguir les discriminacions lingüístiques i destinar tots els recursos necessaris a garantir l’accés a l’aprenentatge de la llengua.
“Perquè estimem i volem fer valdre la Barcelona que ens ha vist créixer o la que ens ha acollit. La de les festes majors, els mercats de barri i la vida associativa de les entitats. Aquella que esdevé universal per la seva particularitat més genuïna, sense haver de renunciar-hi. La Barcelona de la cultura popular, la de la cultura en català”, diu el manifest.
Qui forma part de Sant Jordi per la Llengua?
Sant Jordi per la Llengua és una iniciativa popular que neix a partir de la inquietud de joves vinculats al teixit associatiu de Barcelona preocupats pel català, que van arribar a la conclusió que calia portar les reivindicacions per la llengua als carrers de la ciutat i vincular-les a més lluites socials.
El grup té el suport de més d’un centenar d’entitats de la societat civil, entre les quals, Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), el Sindicat de Llogateres, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, la Crida LGTBI, el Consell Nacional de Joventut de Catalunya i els principals sindicats d’educació, com USTEC, Intersindical, CGT Ensenyament, COS i el SEPC.
