Sant Jordi 2018: Bones expectatives per a una diada diferent

Els homes del temps amenaçaven que per Sant Jordi tindríem pluja, una setmana enrere. Tanmateix, sembla que ens respectarà i no alterarà una diada en què el protagonista és el llibre de paper, que no lliga gens amb l’aigua. Es preveu que farà un bon sol a primera hora i després els núvols apaivagaran la calor. De manera que la perspectiva sembla immillorable.

A Barcelona, vuit centenars de parades de llibres, roses i més ompliran sobretot el centre de la ciutat, en un eix que s’allargarà des de la Rambla cap al passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya, fins més enllà de la Diagonal. També al passeig de Lluís Companys. Enguany, llibreters i ajuntament han establert mesures de seguretat obligades, també per a permetre una circulació més fluida dels ciutadans, que el dia del llibre i la rosa surten al carrer en massa. Una dada: l’any passat, la guàrdia urbana va dir que en hora punta s’havien congregat al centre de Barcelona entre 1,2 i 1,5 milions de persones. I la cosa que sembla més increïble, tot i les aglomeracions, és que la gent no perd el somriure (per bé que aquesta dada sigui intangible).

Editors i llibreters esperen igualar la facturació de l’any passat, que va voltar els 21,8 milions d’euros. Que Sant Jordi s’escaigui un dilluns –és a dir, just després d’un cap de setmana– i amb bon temps, els fa confiar en unes bones vendes. També insisteixen en el fet que és un dia de vendes molt transversal, que es venen moltes novetats, però també molt llibre de fons. De fet, la llista de llibres més venuts que es fa pública el mateix dia és molt anecdòtica, perquè només s’hi compten les compres fetes fins havent dinat i perquè els més venuts només equivalen al 4% o 5% del total de vendes de la diada i els dies del voltant.

Amb tot, enguany sembla destacar l’interès pel llibre dedicat als fets del primer d’octubre i, en general, sobre l’octubre republicà. També la temàtica feminista i els llibres d’escriptores tenen molta requesta en lectors i compradors. I algunes altres temàtiques, com ara els llibres de novel·la negra, que sempre gaudeixen de bona salut.

Sobre tot això, la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats, diu: ‘És un bon moment de producció, de visibilitat del que fem. Això, afegit al moment reivindicatiu que vivim, crec que és un bon senyal per a l’edició en català.’ Però adverteix: ‘Ara, el sector s’ha de treballar tot l’any.’

Aquests darrers anys, el llibre en català el dia de Sant Jordi ha superat les vendes del llibre en espanyol. Segons Ayats, la raó és que és una diada molt vinculada al catalanisme i a la reivindicació: ‘El dia de Sant Jordi la gent es decanta pel llibre en català, cosa que no fa pas la resta de l’any.’ També troba que la situació política pot anar a favor de la diada: ‘Reivindicar llibertat té a veure amb la literatura, perquè darrere els llibres hi ha tot de valors que prenen encara més sentit en la situació que vivim.’

Ayats es referma a allunyar falses polèmiques suscitades per algun mitjà unionista, que mira de vincular la situació política amb la pèrdua d’interès dels escriptors de fora per venir a la ciutat i la manca de vitalitat cultural de Barcelona. Això no és gens cert: només cal mirar com durant tot l’any passen per Barcelona grans noms de referència internacional, que reflexionen sobre el món contemporani, i com s’omplen els espais que els acullen (per exemple al CCCB). També ho desmenteix un estudi de la Comissió Europea, que diu que Barcelona és la novena capital cultural europea (ho ha explicat el periodista Ernest Alòs) o la quantitat d’escriptors i traductors que continua atraient la ciutat i hi fan estada (com explica el periodista Xavi Ayén).

La perspectiva de celebració d’aquesta diada és ben positiva. Ens quedem amb la mirada que fa la llibretera Isabel Sucunza del moment que viu el sector editorial en català i de la visibilitat que ha guanyat aquests darrers temps: ‘Fins ara la literatura en castellà dominava claríssimament l’ambient literari a la ciutat, això és un fet; però que això ha canviat aquests darrers anys, també ho és. Que la política hi tingui a veure, no diré que no; això últim, però, no li treu ni veritat al fet ni mèrits a la literatura catalana que, per fi, ha entrat en escena amb tots els honors. Per una banda hem vist en els darrers mesos un esclat tant de negoci com popular de títols d’escriptors clàssics i moderns catalans que en les darreres dècades, tot i ser-hi, no figuraven en absolut en el panorama literari de la ciutat […]. Per una altra banda, hi ha tot d’editorials noves que publiquen en català i es mouen en els mateixos circuits que les que publiquen en castellà; això tampoc no passava abans. […] I és que de sobte, la literatura catalana, l’original i les traduccions, competeix amb la castellana a l’espai públic (a les presentacions) i als mitjans.’ I acaba dient: ‘Crec que per fi les coses es van posant a lloc.’