22.04.2019 - 08:00
|
Actualització: 22.04.2019 - 10:41
Laia Falcón coneix bé el món dels infants i joves, perquè la seva feina s’adreça a aquest públic: és fundadora i responsable de la revista mensual en paper El Culturista, i de la pàgina web del mateix nom, que és una guia activitats per a infantils, l’agenda familiar de Barcelona. A més, és especialista en literatura infantil i juvenil.
Li hem demanat que fes la selecció d’una desena llarga de títols de literatura infantil i una altra desena generosa de títols de literatura juvenil, que es puguin trobar aquest Sant Jordi a les llibreries.
Aquí teniu la selecció de Laia Falcón:
INFANTIL
Repassalletres, Mariona Tolosa Sisteré, MTM editors
Pim, pam, pum, poma, Teresa Duran i Arnal Ballester, Mars
Els veïns, Einat Tsarfati, Tramuntana
Jo i el món, Mireia Trius i Joana Casals, Zahorí Books
Un pèl a la sopa, Àlex Nogués i Guridi Flamboyant
Què en fas d’una idea?, Kobi Yamada i Mae Bessom, Birabiro Editorial
L’ossa i el llop, Daniel Salmieri, Ekaré
Flis Flas, Àlex Nogués i Ina Hristova, A Buen Paso
Vull ser lliure, Andreu Galan Martí i Morad Abselam, Andana
12 coses per viure abans de fer-te gran, Teresa Franquesa i Olga Capdevila, Combel
Silvestre i la pedra màgica, William Steig, Blackie Books
La comare rabosa i altres rondalles d’animals, Joaquim G. Caturla i Marc Bou, Tàndem Edicions
Naszka, Mónica Rodríguez Suárez i Zuzanna Celej, Pagès Editor
El gat negre mala bèstia i salvatge, Maria Aurèlia Capmany i Natalia Zaratiegui, Comanegra
La vida amorosa dels animals, Katharina von der Gathen i Anke Kuhl, Takatuka
Així és la vida, Tomi Ungerer, Blackie Books
JUVENIL (a partir de 12 anys)
La maleta, Núria Parera, Babulinka
248 funerals i un gos extraordinari, Deborah Wiles, Viena Edicions
Una cançó de molt lluny, A. F. Harrold, Blackie Books
Quin dia tan bèstia!, Mary Rodgers, L’Altra Tribu
El dia dels trífids, John Wyndham, L’Altra Tribu
Ulls de fum, Rosa Maria Colom, Ifeelbook
Algun dia aquest dolor et servirà, Peter Cameron, Sembra Llibres
Tina Frankens, Bel Olid, Fanbooks
Ohio, Àngel Burgas, Bambú Edicions
La cançó del cucut, Frances Hardinge, Bambú Edicions
L’efecte Frankenstein, Elia Barceló, Edebé
Hotel Winterhouse, Ben Guterson, la Galera
L’ou gegant, Oliver Butterworth, Viena Edicions
Els criteris de selecció
En general, què valora més Laia Falcón dels llibres infantils i dels juvenils? ‘Sempre parteixo d’un criteri totalment personal, em costa de fer-ho d’una altra manera. Valoro que s’expliqui una bona història, que el text tingui qualitat i, en el cas que n’hi hagi, en valoro les il·lustracions i que l’una cosa i l’altra siguin equilibrades. Actualment, passa sovint que la il·lustració preval per sobre de la qualitat del text, cosa que fa que el llibre no sigui rodó. També valoro com són fetes l’edició i la traducció, és importantíssim. Per mi és fonamental que l’autor i l’il·lustrador considerin el lector infantil com un ésser intel·ligent, fet que no sempre passa. Aquesta anàlisi em serveix tant per als uns com per als altres, però en els llibres juvenils faig l’exercici d’imaginar-me jo d’adolescent llegint el text. Per exemple, en les noves edicions de L’Altra Tribu, quan els tornes a llegir ara pots notar la connexió que hi tenies a catorze anys, la identificació amb els personatges… Bé, a mi em passa. Són lectures que han determinat que siguem lectors d’adults.’
Especial Llibres: Més de 300 novetats per Sant Jordi
La literatura infantil i juvenil com a fenomen
Fa pocs dies que llibreters i editors destacaven l’augment de venda de llibres pel que fa a la literatura infantil i juvenil. No van aportar dades, però van destacar el fet fins a considerar-lo un fenomen. Diu Laia Falcon: ‘Crec que hi ha hagut diversos factors alhora que han propiciat aquest creixement. Per una banda, el fet de veure que en plena crisi del sector el llibre infantil resistia les vendes i fins i tot les augmentava (lleugerament) va animar a tirar més cap a aquest públic. Per tant, cada vegada hi ha més títols, autors, il·lustradors i varietat al mercat. Dins aquesta gran oferta, per sort, s’editen llibres de qualitat, molt bons i això es nota. S’hi afegeixen noves llibreries especialitzades que funcionen com a prescriptors, més mitjans que en parlen i, per tant, més difusió. I després tinguem en compte que en el món pedagògic les coses també van canviant. Cada vegada hi ha més escoles que treballen amb àlbums il·lustrats i els llibres (i no em refereixo als de text) es fan servir com a eina per a treballar qualsevol disciplina. S’ha trencat la barrera entre allò que abans era llibre escolar i el no escolar. Els “no escolars” van ocupant més espai a les escoles.’
I entre aquesta situació de bonança que sembla que travessa la literatura infantil i juvenil, Laia Falcón destaca: ‘El fet cabdal és l’imparable aflorament de nous segells infantils i juvenils, tant d’editorials que només publicaven llibres per a adults, com algunes altres de totalment noves. També em fa gràcia com es mouen les tendències del mercat. No fa pas gaires anys, els gèneres (suposadament) menys venuts aquí eren els àlbums il·lustrats i els de coneixement. En això, hi ha hagut un canvi radical. Fins i tot s’ha creat un festival literari entorn de l’àlbum.’
Noves línies editorials i noves editorials
Ester Pujol, actual directora editorial d’Enciclopèdia Catalana, ha donat un nou impuls a l’editorial la Galera, que és el segell degà en literatura infantil i per a adolescents en català. La van fundar a la dècada dels seixanta del segle XX els germans Dòria. D’aleshores ençà, tres generacions s’han fet lectors amb els seus llibres, especialment de la col·lecció ‘Els grumets de la Galera’. El catàleg d’aquesta col·lecció és un patrimoni indiscutible, que ara Pujol vol revalorar. Amb l’eslògan ‘Grumets que ara són capitans’ i arran de la celebració dels cinquanta anys del llibre La colla dels deu, de Joaquim Carbó, s’han editat alguns dels títols més celebrats d’aquestes cinc dècades, tot mantenint-ne la coberta original. A més de La colla dels deu, hi ha El zoo d’en Pitus, de Sebastià Sorribas; Dida, Berta i la màquina de lligar boira, d’Emili Teixidor; En Roc drapaire, de Josep Vallverdú; i La història que en Roc Pons no coneixia, de Jaume Cabré.
Però, com explica Ester Pujol, la Galera no vol viure sols del passat i per això també guanyarà noves veus que escriguin sobre la societat contemporània. La primera, Núria Franquet, amb La Liang dins el quadre, premi Josep M. Folch i Torres 2018. Més endavant s’hi incorporaran noms com ara Mar Bosch, Adrià Pujol Cruells, Estel Soler, Maria Mercè Roca, Rafael Vallbona, Melcior Comes, Jordi Sierra i Fabra, etc.
Tot i que és una nouvinguda en l’àmbit de la literatura infantil, Ester Pujol diu: ‘L’èxit de vendes en aquesta franja d’edat, dels més petits, té a veure amb el compromís de les famílies, que veuen en el llibre una inversió en formació i entreteniment. En canvi, els adolescents i joves prefereixen triar ells els títols i tenen un criteri més definit. Però en aquesta edat els estímuls tecnològics són molt poderosos i molts deixen de llegir. Aquesta és la baula que hem de superar. Però també hem de tenir en compte que, en general, ara no es llegeix tant.’
De fa uns quants anys, s’ha vist com algunes col·leccions d’infantil i juvenil s’incorporaven en editorials especialitzades en llibre per a adults; això, en part, ha estat motivat per la crisi econòmica, perquè la literatura infantil i juvenil va resistir millor la davallada que cap altre espai del sector editorial. És el cas de l’editorial Arcàdia, dedicada sobretot a l’assaig, que el 2014 va crear la col·lecció ‘La meva arcàdia’. També s’hi va dedicar a fons Blakie Books, i ho van provar Edicions de 1984 i Raig verd, entre més.
La darrera incorporació és ‘L’altra tribu’, la col·lecció de literatura per a infants i joves de dotze anys a quinze de l’Altra Editorial. Eugènia Broggi reconeix que és un àmbit que no domina, però que vol arribar a conèixer bé. Té la intenció d’editar llibres desvinculats de modes i gèneres. ‘De jove, els llibres van ser importantíssims, em feien companyia i gràcies als llibres no m’avorria mai. En aquesta edat, entre dotze i quinze anys, que encara estàs per fer, és quan les lectures t’ajuden a conformar-te. Vaig deixar el Grup 62 i vaig aventurar-me amb l’Altra Editorial, entre més raons, perquè els editors tenim responsabilitat sobre allò que editem, perquè és allò que editem que llegiran els nostres fills. És clar, si allò que faig no està a l’altura, com podrem formar els nostres fills?’
Contra modes i tiranies
Seguint aquesta veta, en l’àmbit de la literatura juvenil, Broggi veu que és un espai que no hauria d’estar sotmès a tiranies ni a modes: ‘És un espai que ha de ser lliure! –diu–. I la percepció que tinc és que la literatura juvenil ha quedat sota els grans grups editorials, que són grups lligats a la tirania comercial o les que dicten les escoles.’ Broggi ha començat publicant dos clàssics: El dia dels trífids, de John Wyndham, i La crida del bosc, de Jack London. I dos clàssics moderns que van ser best-sellers a l’època que ella era una lectora adolescent: Quin dia tan bèstia!, de Mary Rogers, i Quan un toca el dos, d’Anna-Greta Winberg.
I en què s’aventurarà a partir d’ara? Explica: ‘Ara he contractat una novel·la LGTB molt bonica, per a joves de catorze i quinze anys, molt ben escrita. Ha tingut èxit a tot el món i aquí no se n’havien comprat els drets. No s’acaba d’entendre. I, per una altra banda, també veig que hi ha long-sellers i clàssics que s’han anat reeditant durant vint anys i que els editors no han fet la feina de revisar o tornar a traduir. Aquesta feina també l’hem de fer.’
