Sant Joan 2019: deu propostes per a la nit més curta de l’any

La nit de Sant Joan, quan se celebra el solstici d’estiu, és una de les festes més antigues que hi ha al país. Segurament per això es presenta de maneres tan variades arreu: amb cavalls a Menorca, amb grans fogueres al País Valencià i amb falles al Pirineu… Hem fet una tria de les deu celebracions més destacades que es podran viure la nit més curta de l’any.

Els cavalls, protagonistes de Sant Joan a Ciutadella

Una de les festes de Sant Joan més completes i protocol·làries que es fan són les de Ciutadella. Des del primer caragol a la plaça del Born fins als jocs des Pla del dia de Sant Joan, se succeeixen dos dies intensos en què les exhibicions eqüestres i els caixers pagès i senyor són els protagonistes. La imatge més emblemàtica de les festes es veu durant el ‘jaleo’, quan els cavalls s’alcen sobre dues potes entre la multitud. També són destacables els jocs d’habilitat que es fan al la de Baixamar com ara el de l’Ensortilla, de les Carotes i el de Córrer Abraçats.

Alacant, el Sant Joan de més al sud

L’himne de les festes de Sant Joan a Alacant diu ‘a la llum de les fogueres, s’abaniquen les palmeres’, perquè durant tota la nit la ciutat s’omple de focs artificials i de fogueres espectaculars. Hi ha centenars de monuments artístics, carregats d’un fort component satíric, ‘plantats’ per tota la ciutat. El dia de Sant Joan a mitjanit una gran palmera blanca projectada al puig de Benacantil indicarà l’inici de la cremà. És una festa que es viu al carrer, en què la gent fa revetlla a les barraques instal·lades al costat dels monuments i a la platja del Postiguet, on es fan castells de focs i hom es banya fins a trenc d’alba.

Isil: la tradició intacta del Pirineu 

De l’any 2015 ençà, les falles d’Isil, al Pallars Sobirà, formen part del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, juntament amb més festes que es fan al Pirineu pel solstici d’estiu. L’espectacularitat de la festa s’ateny quan desenes de portadors davallen durant una hora per la muntanya amb un tronc encès sobre les espatlles. La processó lluminosa arriba fins a la plaça d’Isil, on s’encén la falla principal i es fan danses tradicionals al voltant. La primera referència contemporània que es té de la festa és del 1902 i se n’ha mantingut l’estructura pràcticament intacta de llavors ençà.

Andorra: una Nit de Sant Joan que és patrimoni immaterial  

La majoria de les parròquies andorranes celebren Sant Joan amb falles, però ací la tradició es diferencia de la resta del Pirineu perquè les fan giravoltar de tal manera que semblen boles de foc. Això s’aconsegueix amb tires seques molt primes d’escorça que s’encenen per la punta. Com que són lleugeres i flexibles, és ben fàcil de fer-les giravoltar i obtenir-ne un efecte espectacular. Durant tota la nit un seguit de portadors surten en cercavila pels carrers del poble encapçalats pel faller major. A Andorra la Vella el moment culminant és quan tots els portadors fan un ball conjunt per mirar de modelar la mateixa figura alhora.

Flames i cendres que purifiquen a Arties 

La nit de Sant Joan uns quants pobles del Pirineu organitzen baixades de falles, però a Arties, a la Vall d’Aran, arrosseguen pels carrers el taro, un tronc en flames. Amb el crit de ‘foc al Taro’ s’encén i es tomba un avet sec replantat des de fa dies a la plaça de la vila. El moment principal de la festa és quan lliguen el tronc ardent amb cordes i l’arrosseguen tumultuosament per la vila a ritme de xaranga. Aquest ritual es fa per la creença que les flames i les cendres escampades pels carrers purifiquen i ajuden a allunyar els esperits malèfics.

Tradicions diferents amb l’aigua a Camprodon

A més del foc, l’altre element protagonista del solstici d’estiu és l’aigua. La nit del 23 de juny són molt freqüents els banys a la platja i també en rius i llacs. Però a Camprodon duen el costum una mica més enllà i cada any per la festa major fan la Baixada de la Font de Sant Patllari. Festes.org descriu d’aquesta manera el ritual, que es fa pels volts del 21 de juny: ‘Els joves s’enfanguen a la font i, al crit de “Volem aigua!”, recorren els carrers del poble cantant i ballant, mentre reben les trombes d’aigua que els veïns els llancen des de balcons i finestres.’

Prats de Lluçanès, entre Sant Joan i Sant Eloi

Com moltes poblacions del país, a Prats de Lluçanès celebren la revetlla de Sant Joan amb una foguera encesa amb la Flama del Canigó i ballant el famós contrapàs de la vila al voltant del foc. Però les celebracions del solstici d’estiu no s’acaben aquí i continuen el 25 de juny, diada de Sant Eloi. Aquest era el patró dels traginers, un negoci molt lucratiu als segles XVII i XVIII a la comarca gràcies al comerç de la llana. La festa encara perviu, amb una gran passada de carruatges i curses tradicionals.

Barcelona: Sant Joan de mil maneres diferents

A Barcelona Sant Joan és una festa que es viu de mil maneres diferents perquè les opcions que ofereix la ciutat són infinites. Hi ha des de la tradició de la Flama del Canigó, que serà rebuda a la plaça de Sant Jaume amb una gran festa amb els gegants de la Ciutat i l’Àliga, fins a desenes de fogueres repartides per tots els districtes de la ciutat. També es fan revetlles de Sant Joan de tota mena: al carrer, a la platja… Una de les tradicions que s’està recuperant a la ciutat són les fogueres dels barris, que cada any en sumen més.

Qui s’atreveix a saltar la foguera a Xàbia?

Per Sant Joan moltes poblacions del país fan fogueres i en algunes és tradició de provar de saltar per sobre del foc. Però allò que distingeix la nit de Sant Joan de Xàbia és que els saltadors ho fan amb una corona de murta en flor al cap. La tradició diu que aquest ritual l’han de fer els joves de la població per tenir fortuna la resta de l’any. La nit del 23 de juny, doncs, tot de grups recorren les cinc fogueres que delimiten el nucli antic de la ciutat per saltar-les. Quan arriben a la darrera, que és la més gran, formulen un desig i llancen la corona floral a les flames.

Massalfassar: foc, foc i més foc

El foc és, indiscutiblement, l’element central de la nit de Sant Joan, però a Massalfassar aquest element esdevé imprescindible. De l’organització de la revetlla se n’encarrega la colla de diables local. Hi ha un correbars a ritme de dolçaina i tabal, una gran cercavila a càrrec de totes les bèsties fogueres de la colla –en tenen set!– i, finalment, un gran correfoc.