La Ràpita no assoleix el mínim de participació en el referèndum sobre el nom

Avui els veïns de Sant Carles de la Ràpita han votat per decidir si es canvia el nom del municipi per “la Ràpita” o es conserva l’actual. L’opció guanyadora ha estat la de canviar el nom, però com que la participació no ha arribat al 20% serà difícil que es pugui fer el canvi. L’ajuntament s’havia compromès a canviar el nom oficial si l’opció de la Ràpita guanyava amb més del 20% del cens, però s’ha arribat al 18% i prou.

3.329 persones han votat a la consulta, el 26,72% del cens de 12.458 electors, de les quals 2.246 han optat per canviar a la Ràpita (el 18,03%) i 1.045 s’han decantat per mantenir el nom actual. Hi ha hagut 9 vots en blanc i 28 de nuls. Ara, el futur del nom resta a les mans del ple municipal, que haurà de decidir si tira endavant el canvi de nom com vol ERC o manté l’actual.

“Els resultats són molt clars. Una opció dobla l’altra”, ha dit el batlle del municipi, Josep Caparrós, tot subratllant que l’opció de mantenir el nom de Sant Carles de la Ràpita s’ha quedat en el 8% del cens. “No seria de justícia democràtica no analitzar els resultats i prendre les decisions oportunes”, ha indicat.

El batlle també ha indicat que ara s’obre un període de dos mesos per a tancar el capítol de la consulta. Si es decideix que s’ha de portar al ple, caldrà votar si hi ha canvi de nom o no. Si es decideix que no s’ha de portar al ple, es tancarà l’expedient. Però, en tot cas, Caparrós ha reiterat: “El resultat d’avui dóna pistes del que vol la ciutadania.”

“La Ràpita” és el nom de la localitat d’ençà de l’edat mitjana, però al segle XVIII es va canviar per “San Carlos”, quan s’hi va construir un port i un canal, impulsats per Carles III, per connectar la badia dels Alfacs amb el riu Ebre. Amb l’arribada de la Segona República espanyola, va passar a dir-se “Sant Carles de la Ràpita”, però ara al carrer hi ha debat i alguns volen tornar a “la Ràpita” original.

El 20 de setembre va començar una campanya institucional per a incentivar la participació dels ciutadans. “És una oportunitat històrica que hem d’aprofitar per donar resposta al debat identitari que fa moltes dècades que hi és”, deia Josep Caparrós.