Sant Antoni, “per avant”!

El mes de gener comença amb la celebració d’una de les festivitats més importants dels Països Catalans, la festa de Sant Antoni Abat. Malgrat el despoblament, any rere any, de comarques com ara els Ports o el Maestrat, aquesta festa del foc inunda de vida els pobles que han mantingut la tradició.

Sant Antoni és la festa hivernal per excel·lència, però té, com moltes altres, un origen pagà. D’un punt de vista antropològic, la celebració va lligada al món rural, als llauradors que amb la foguera volen incitar la terra per aconseguir bones collites a la primavera. Amb el pas del temps, la festa es va cristianitzar i prengué sant Antoni per patró dels animals, que en aquell moment eren imprescindibles per al treball del camp. La gent venerava el sant per a la protecció del bestiar i de la terra.

L’any 1314 s’aprovà la celebració de la festa en la majoria dels pobles del nord del País Valencià. Alhora, a les zones rurals començaren a sortir confraries devotes del sant, que foren les impulsores de la festa durant els segles següents. A partir d’aquell moment, la festivitat anà evolucionant d’una manera diferent a cada poble. Avui és una data clau en aquestes comarques.

Morella i els Ports

Les festes en honor de sant Antoni celebrades al nord del País Valencià (els Ports i Maestrat), a la Franja (el Matarranya) i al sud del Principat (la Terra Alta) són conegudes per “santantonades”. Totes comparteixen característiques com la foguera anomenada “barraca”, formada per un tronc central –el maio–, recobert per brosta; i també la representació teatral de la lluita del sant amb les botargues o dimonis, en què s’escenifica la pugna entre el bé i el mal. Els Ports és una de les comarques més despoblades del País Valencià: té catorze pobles i poc més de set mil habitants (2023), segons dades de la Generalitat. S’hi destaca la Santantonada de Forcall, declarada Bé d’Interès Cultural Immaterial (BIC) d’ençà del 2012.

A la capital de la comarca, Morella, tot comença una setmana abans de la cremada de la barraca. El 13 de gener els majorals de Sant Antoni (els encarregats de fer la festa) van entrar a la ciutat emmurallada amb la brosta i el maio per construir-hi la barraca la setmana següent. Gràcies a la tracció dels cavalls, els troncs travessaren les muralles de Morella i desfilaren a la carrera. Per les costes de la ciutat, hi ressonava el soroll dels cascavells que penjaven dels collars dels animals.

Actualment, Sant Antoni és una data imprescindible a Morella i a tota la comarca, però temps arrere gairebé havia desaparegut. Carlos Sangüesa, historiador i veí de Morella, explica: “Arran de l’abandonament dels masos i la decadència del sistema agrícola a partir dels anys quaranta, la festa va anar perdent intensitat i als anys cinquanta i seixanta va estar a punt de desaparèixer. La figura del majoral masover únic va ser substituïda per grups de gent jove que han fet reviure la festa.”

Una setmana després és quan se celebra Sant Antoni. Tot i que oficialment la festa és el 17 de gener, a final del segle XX es va decidir de canviar-la al cap de setmana següent, per poder-hi reunir tots els qui ja no hi residien, i així impulsar la festa. El divendres 19 a la matinada tothom tenia la mirada posada al cel, perquè la pluja podria suspendre la santantonada. Malgrat la boira i el plugim que mullava els carrers de Morella, els majorals començaven de matí a muntar la barraca, amb un lema clar: “Sant Antoni, per avant!” A poc a poc, els majorals van omplint amb la brosta l’estructura i completant una barraca de tretze metres d’alçada que sobreïx per damunt de les muralles de la plaça de Sant Miquel.

Cap a les vuit de la vesprada el correfoc a càrrec dels dimonis de Morella inaugura la festa. Als peus de la immensa porta –d’estil gòtic– de la basílica arxiprestal de Santa Maria la Major es representa La vida del sant. És la lluita de sant Antoni contra les temptacions dels diables, amb victòria del sant. Acabada l’obra, els dimonis de Morella tornen a dansar i van cap a la barraca. Al ritme de “Sant Antoni l’ermità”, interpretat pels gaiters de Morella, el correfoc arriba a la barraca i, en cosa de minuts, el fred i les temperatures sota zero deixen d’importar. L’encesa de la barraca ompli de llum i calor la plaça, i la gent s’afanya a travessar-la pel mig abans no la devoren les flames. A poc a poc, el foc puja per la brosta i torna a deixar veure l’estructura de la barraca, que serà l’única cosa que restarà una vegada s’haja extingit la flama.

Tot i que aquest és l’acte principal de la festa de Sant Antoni a Morella, l’endemà se’n fan més, com el Contrabando, una paròdia d’una trobada entre contrabandistes i carabiners, o la Llaurà i el Mondongo, representacions teatrals de la vida al camp, la matança del porc o l’elaboració d’embotits, que recorden els orígens agraris de la festa i la comarca.

Vilanova i la Matxà

Situada a la Plana Alta i amb poc menys de sis-cents habitants, Vilanova d’Alcolea és també un dels municipis de referència en aquesta festa a les comarques del nord del País Valencià. Cada any organitza el Sant Antoni un dels carrers del poble, de manera que cada deu anys repeteixen.

Després del sopar, el dissabte 20 de gener, els veïns de Vilanova comencen a preparar els cavalls, vestint-los amb tapets de colors engalanats amb motius florals, que antigament eren els mateixos tapets reservats per a ocasions especials a les cases. Tot seguit, els genets, amb les atxes a la mà i damunt els cavalls, s’adrecen a l’església, on el capellà, al crit de “Visca Sant Antoni!” inaugura la Matxà, és a dir, la processó. El terme prové dels matxos, animals emprats per als treballs al camp, per als quals es demanava protecció i fertilitat.

Els carrers de Vilanova es tenyeixen de roig amb el foc, que és col·locat en fileres per quasi tot el poble. Se succeeixen les corredisses pels carrers en flames. Els assistents, encaputxats per protegir-se, passen de banda a banda superant les barreres de foc que s’alcen per les zones més angostes del nucli urbà. Enmig del garbull, se sent el soroll de cascavells i, de sobte, un dels cavalls travessa la barrera de foc en una escena quasi apocalíptica que és celebrada eufòricament pels assistents. Les corregudes pel poble continuen fins a haver fet tres voltes a l’església. “És una festa amb molt de perill, però, deixant de banda l’adrenalina, hi ha un sentiment d’orgull de viure-la i participar-hi amb els teus familiars”, diu Francisco Oller, batlle de Vilanova d’Alcolea, que participa en la Matxà amb el seu cavall. “Ara, com que no hi ha tants animals al poble, cada any hi participen pràcticament els mateixos cavalls”, afegeix.

Acabada la Matxà, és el torn de l’anomenat Tropell, una cursa a cavall sense muntures que s’acaba amb el repartiment de la coca, en què els participants, també a cavall, han de servir-se de l’astúcia i l’enginy amb la seua muntura per a reunir com més coquetes de cacau millor.

Un calendari més enllà de gener

De gairebé desaparèixer en molts municipis a ser una de les festes més concorregudes d’aquestes comarques. El calendari de celebració de Sant Antoni ompli el gener i encara hi ha corda per a celebrar-ho en molts més municipis.

A la comarca dels Ports els següents pobles a celebrar Sant Antoni seran la Mata, Herbers i Palanques, a la comarca dels Ports; i a Vistabella del Maestrat a l’Alt Maestrat (27 i 28 de gener). Per bé que sempre hi ha pobles que allarguen aquest calendari, com és el cas de Cinctorres o Todolella, que faran la festa del 2 al 4 de febrer. Per als qui tinguen l’agenda ocupada, sempre els queda l’opció de Vallibona, on la celebració serà el 24 i 25 de febrer, per tancar el cicle de Sant Antoni.