17.01.2025 - 01:50
Quan era petita, a n’Aina els dimonis li feien feredat. Sabia que era un dia de festa, el millor dia de l’any per al seu poble, la Pobla, i que veure sortir els dimonis era obligatori. En aquells dies, fa més de vint anys, no hi havia tant de temps per a fotos, sinó que els dimonis sortien a fer por, a fer de dimoni.
I avui han sortit igual com els darrers anys: amb molta d’expectació i no tanta de por, però en un ambient igualment festiu. Els més grans rebien granerades. Els més petits, algun petit ensurt. N’Aina se’ls mira amb il·lusió, perquè fa uns quants d’anys que no els podia veure sortir. “Sant Antoni no és només una festa, és un sentiment”, diu. De tota manera, malgrat passar por de petita, li agradaven més fa un temps, perquè la por era un element essencial d’aquest dia.
Els carrers són plens i els dimonis encalcen els més joves. “Sé cert que hi ha molts nervis avui”, diu un home, preocupat pel temps. I és que, just abans de sortir de l’església, el calabruix s’ha fet present. Devers quatre hores de recórrer el poble, d’entrar als bars, de ballar. “Dia desset Sant Antoni/ i vint Sant Sebastià./ Qui bones obres farà/ no tendrà por del dimoni.” I el poble que els fa seguici.
Un infant crida: “Senyor dimoni, senyor dimoni!”, demanant una foto. Un altre de més petit intenta advertir en Conguito, un dels dimonis més estimats pel poble: “Has perdut les ales, Conguito!” I en Conguito, entre tanta de gent, no se sentia i continuava corrent. I els joves i els més grans rient, cridant, bevent.
Com sempre, els dimonis han sortit amb les dones cantadores, però en aquest Sant Antoni els han volgut retre homenatge. La Pobla celebra Sant Antoni d’ençà del 1365. És el poble on té un arrelament més antic, almanco que se’n tengui constància.
Ball de dimonis i piromusical
Els caparrots de Grouxo Marx, Gepetto, en Negret i na Negreta, el Turc, en Xico, els pallassos i els guardians han ballat a plaça. Abans, hi ha ballat els dimonis. La pluja gairebé els ho ha impedit, hi havia por d’haver-ho de suspendre, però Sant Antoni també ha vençut la pluja.
Abans, els caparrots han fet camí cap a Completes. L’església plena de gom a gom. El clamater d’enguany, Andreu Company, donava el gran sus, el clam esperat: “Visca Sant Antoni!” Els foguerons ja es poden encendre.
Abans de continuar glosant i menjant espinagades a casa, on cada família “competeix” per veure qui la fa més coenta, ha estat moment del piromusical, amb una plaça Major plena de gom a gom, com ja és costum. El disseny pirotècnic i musical ha anat a càrrec de Tomàs Ramis i el lumínic, de Pedro Marcé. Així s’ha clos l’homenatge a les dones cantadores: les del passat, les del present i les del futur, amb un reconeixement especial a referents del patrimoni musical com ara Antònia Buades, Madò Buades; Pascuala Mir; Antònia Serra, Mussola; i Maria Pascual, Bea.
A la Pobla li agrada el foc. El piromusical n’és un gran exemple, però també el correfoc que es va fer dissabte passat a plaça. La pluja també amenaçava, però va aturar. Els dimonis d’Albopàs, a ritme d’una batucada infernal, s’obriren pas per cremar la plaça Major.
Ximbomba i gloses
La revetlla ha continuat amb els 160 foguerons que hi ha hagut dispersos pel poble. Per exemple, els de Sa Negreta, un col·lectiu de joves poblers que vol reivindicar la festa de Sant Antoni més tradicional. També amb la trenta-sisena Trobada de Cantadors i Ximbombers.
Però la tradició ha tornat a xocar amb la modernitat. I a bona part del poble no li agrada: als bars més concorreguts sona música moderna, reggaeton i no gloses. De fet, en alguns d’ençà de primera hora del matí. Per això hi ha veïns que pensen que Sant Antoni s’ha anat desvirtuant amb el pas dels anys.
Demà, dia de Sant Antoni, la festa continuarà, com a tants pobles de les Illes. Amb una cercavila, la missa solemne, el ball de caparrots i les beneïdes, si el temps també ho permet.
