L’aroma particular de les infusions i els tes de Sans & Sans

Tal com passa amb la música, cada moment del dia pot tenir la seva infusió. Un te, calent o fred, fa una atmosfera més agradable, amb l’olor que identifica les fulles o flors d’on prové, i la temperatura i sabor que experimentem quan el bevem. Una tassa de te a les mans pot millorar molt l’estat anímic i, sobretot, permet de regalar-se una pausa a qualsevol instant. Orient en sap molt, d’això, per la seva tradició en el consum de te, i com a origen d’aquesta beguda mil·lenària feta amb fulles de la planta Camellia sinensis.

Al número 59 del carrer de l’Argenteria de Barcelona, la botiga Sans & Sans és, de fa més de tres dècades, punt d’arribada d’una acurada selecció de tes procedents de molts països. En pots de disseny de color crema –a càrrec d’Andrés Requena, que és l’artista que ha pensat l’estil de la botiga– perfectament endreçats i identificats amb un número ben visible, es guarden les diferents varietats de te. En tenen unes dues-centes, que despatxen a granel. Una trentena de tes formen part de les col·leccions pròpies de la casa, barreges ensobrades seguint receptes personalitzades que porten el segell de Sans & Sans. És la firma registrada per Salvador Sans l’any 1993 i al capdavant de la qual avui hi són ell, la seva dona, Alexandra Witty, i els seus fills Clàudia i Salvador.

Sempre tenen aquella base de te de qualitat, avalada per l’experiència de més de trenta anys d’interès per aquest producte, una atenció que neix en el dia a dia més familiar dels Sans. A Catalunya, el consum de te fa trenta anys no era gaire comú, però la mare de Salvador Sans, Maria Victòria Velasco, era de Màlaga, i en aquesta ciutat portuària la influència de la colònia anglesa feia habitual que se’n prengués. A Barcelona, quan el Salvador era petit, quan tornava de l’escola, per berenar, mentre llegia els còmics de l’Astèrix, acostumava a prendre o bé un Cacaolat o bé un te negre amb llet, que era el que prenia la seva mare.

I va ser en un viatge per l’estat francès visitant botigues de cafè en ciutats com ara Lió i Clarmont d’Alvèrnia, a final dels anys vuitanta, quan Salvador Sans va veure per primera vegada que en alguns comerços de cafè també tenien llaunes de te. I en va comprar una petita col·lecció de la firma Dammann Frères, venedors de te d’ençà del 1692.

A partir d’aquella adquisició, conduïa el seu Seat Ibiza de Barcelona cap al nord a cercar te i passava la paperassa personalment a la duana, al Voló, per poder travessar la frontera amb tes vinguts de la Xina o Taiwan. Explica que, en aquells moments, a Barcelona ja hi havia qui en venia, però ningú amb el nivell gurmet que ell va descobrir en importadors francesos, com ara Mariage Frères, de París.

Sans & Sans, la marca que va registrar com a paraigua de les seves selectes tries de tes d’importació, és el nom que recull les dues generacions de la família Sans dedicades al negoci. Tres anys després de registrar-lo, el 1996, obrien una botiga dedicada en exclusiva a la venda de te. És al número 59 del carrer de l’Argenteria, en un barri, el de la Ribera, que Salvador Sans coneix molt bé perquè hi va créixer. Els seus pares portaven el negoci familiar de queviures que el seu avi havia obert l’any 1919 al carrer de Grunyí com a botiga de productes colonials. Després el van continuar portant els seus pares i ell mateix, a partir del 1989. Però Sans va centrar-se en la venda exclusiva de cafè i va obrir Cafès El Magnífico, al número 64 del carrer de l’Argenteria, just davant la botiga de te batejada com a Sans & Sans.

La història de cada te

Coneixent com coneixen els productors en origen, poden explicar la història que hi ha darrere cada mena de te. A la web, en detallen la procedència i donen a conèixer relats de vides dedicades a la producció artesanal d’aquest conreu, en mans de famílies com ara la dels japonesos Sugimoto.

Per exemple, expliquen en una de les entretingudes literatures al web de Sans & Sans amb les quals contextualitzen cada te que venen, que cada 26 de novembre es fa a la ciutat de Kioto el festival Ochatsubo Hoken Hokokusai, al santuari Kitano Tenmangu. Aquest dia, mestres d’unes quantes escoles de te del Japó porten fins aquest temple ofrenes de tes preciosos i la família Sugimoto té l’honor d’obrir el primer atuell cerimonial. Durant catorze generacions, d’ençà del 1645, aquesta família produeix te de la qualitat més alta, fidels a les pràctiques tradicionals en la seva plantació de Kohata Uji, a la província de Kioto, considerada el bressol de la tradició del te al Japó.

Per això, podem dir que al carrer de l’Argenteria tenim a l’abast tants tes com històries reals de qui conrea en paisatges molt llunyans, de l’Àsia, l’Amèrica Llatina i l’Àfrica, aquesta beguda mil·lenària. La Xina –ens expliquen– és l’únic país que manufactura les sis famílies de te: negre, verd, vermell, oolong, groc i blanc. En produeix més d’un milió de tones l’any i el te verd representa el percentatge més elevat de la producció. També descobrim curiositats, com ara que la bergamota, un cítric de la família de les rutàcies, fruit del bergamoter, va ser introduïda a Europa de l’orient, tot i que uns altres asseguren que Cristòfol Colom la va portar de les illes Canàries i que el nom del cítric prové de la ciutat de Berga, on es creu que va ser conreada al començament.

Infusions saboroses, amb propietats diferents

Com en qualsevol negoci familiar, tothom fa de tot quan més convé, però Witty és l’encarregada de pensar les originals barreges que componen. S’inspira en el món de la pastisseria, la perfumeria i la gastronomia en general. D’aquesta manera, el te amb flors es combina amb fruites, espècies o bé olis essencials. Una de les barreges que té més èxit és la infusió Equilibri, que és relaxant i digestiva, i combina el roibos amb arbust de mel, tarongina, camamilla, aroma de mel, fonoll, anís, fulles d’esbarzer i arrels de ginseng. També, feta amb roibos, és molt reeixida la infusió anomenada Manhattan, que el combina amb poma, canyella, pela de taronja, pastanaga, trossos de vainilla, fulles d’esbarzer i pètals de gira-sol. Tot això, aromatitzat amb vainilla, taronja i canyella. O unes altres, com Bangok, Antibes i Calèxic, de sabors exòtics. Entre els tes preferits, també hi ha les diferents variants de txai basades en sabors de l’Índia.

Tallers i tasts de te

Sobre la botiga de cafè, davant la de te, Sans & Sans té un espai on organitza tallers de preparació de te i tasts. A les botigues, com que són molt petites, no hi ha degustació dels tes, tan sols fan te matxa per a endur-se. A l’establiment de te també tenen una gran varietat d’estris per a preparar-lo. Hi trobem tasses de disseny propi de la casa amb tapadora, filtres per a colar-lo a la tassa i a la tetera de diferents formes, culleres especials, rellotges de sorra i, fins i tot, termòmetres per a controlar la temperatura de l’aigua.

A més de la botiga del carrer de l’Argenteria, també despatxen els seus tes a la botiga La Portorriqueña, al carrer d’en Xuclà, 25, i en un petit espai dins el centre comercial de l’Illa Diagonal. La venda a granel no té més botigues, ni cap franquícia, però podem trobar els seus tes en molts hotels i en algunes pastisseries i xarcuteries selectes.

L’any 2003, Sans & Sans va introduir la bosseta amb forma de triangle amb el contingut de te a dins. Salvador Sans explica que no va ser una introducció fàcil. “Vam necessitar uns quants hotels per a començar”, recorda. Però avui, la clientela dels hotels els demana on poden adquirir aquell te. Del 2018 ençà, les bossetes són biodegradables i cosides a mà.

Tot a Sans & Sans guarda una coherència en el seu disseny. Tant l’ambient, disposició i decoració als punts de venda, com l’empaquetatge i presentació dels tes i accessoris que venen. “El dissenyador, Andrés Requena, ha comprès molt bé el nostre concepte de te, entre el classicisme i la modernitat, i treure el te del seu context més anglès, clàssic i fosc. Nosaltres volíem un ambient amb més llum i color, més urbà, i fer molta marca, a partir del disseny, que és un valor de la ciutat de Barcelona”, explica Sans.