Sanitat investiga la desaparició d’un vial del centre de salut on es va vaccinar el dimitit fiscal en cap de Castelló

  • La dona de l'ex-fiscal treballa al centre de salut i s'investiga quina relació té amb el cas · Ana Barceló ordena la destitució de la directora de Salut Pública, que va filtrar un informe sobre el protocol de les dosis sobrants

VilaWeb

Redacció

03.02.2021 - 08:21
Actualització: 03.02.2021 - 12:13

La Conselleria de Sanitat Universal té una llista negra amb els noms de seixanta-dues persones que han esquivat el protocol i s’han vaccinat fora de lloc i fora de temps. D’entre aquestes, n’hi ha deu que ocupen càrrecs públics. Malgrat la pressió política i mediàtica, n’han dimitit molt poques. La majoria són batlles i regidors. Del PSPV o del PSOE. I també hi ha l’ex-fiscal en cap de Castelló, José Luis Cuesta, que va dimitir el 27 de gener passat, quan elDiario.es va destapar la irregularitat.

La consellera Ana Barceló els ha citats tots, amb nom, cognom i càrrec, en una conferència de premsa que ha servit per a revelar què se sap fins ara de cada cas i en quin punt es troben les investigacions de la Direcció General de Recursos Humans, per saber fins on arriben les responsabilitats del personal propi.  

El cas del vial desaparegut

L’ex-fiscal en cap de Castelló, José Luis Cuesta, no és personal resident ni treballa en la primera línia ni en la segona de l’atenció sanitària, però el dia 11 de gener va rebre la primera dosi del vaccí al centre de salut 9 d’Octubre de Castelló. La muller del fiscal és la coordinadora d’infermeria del centre. 

Aquest cas ha agafat un gir inesperat aquestes darreres hores, quan ha transcendit que la conselleria investiga la desaparició d’un vial sencer de Pfizer del mateix centre de salut. Segons Ana Barceló, aquest és l’únic cas que hi ha hagut al País Valencià. L’Hospital General de Castelló, del qual depèn el centre de salut 9 d’Octubre, investiga què ha passat. 

“Quan s’investiga, hi caben totes les possibilitats”. És la resposta de la consellera Barceló a la pregunta de si treballen amb la hipòtesi que la dona del fiscal estiga implicada en la desaparició de l’ampolleta i de si, a més a més, les sis dosis que conté han servit per a vaccinar altres membres de la família.

La Direcció General de Recursos Humans de la conselleria ja ha obert unes diligències prèvies i ha arribat a la conclusió que els responsables de la vaccinació irregular de José Luis Cuesta són la coordinadora d’infermeria, que és la seua dona, i un infermer del centre.

La consellera també ha reconegut la transcendència mediàtica del cas i, per això, ha dit, cal esperar a tenir les conclusions finals de l’informe que elabora l’hospital. La desaparició del vial seria, d’entre totes les irregularitats sabudes fins ara, l’únic cas que podria tenir una transcendència penal, perquè serà traslladat a la fiscalia de Castelló.

Quan es va destapar la vaccinació extemporània del fiscal José Luis Cuesta, la fiscal superior del País Valencià, Teresa Gisbert, va informar de l’obertura d’un expedient per a obtenir-ne informació i saber si s’havien d’adoptar altres mesures.

Nou anys dirigint la fiscalia de Castelló

José Luis Cuesta va accedir al càrrec de fiscal en cap de Castelló l’any 2012, quan el ministre de Justícia espanyol era Alberto Ruíz-Gallardón. En el discurs d’assumpció del càrrec es va referir a la lentitud de les investigacions judicials. 

Mentre ha exercit, la fiscalia anticorrupció ha investigat el cacic local Carlos Fabra. Una de les causes en què va informar Cuesta va ser la denúncia per uns patrocinis esportius milionaris signats per l’empresa pública Aerocas, titular de l’aeroport de Castelló. Aquesta és una de les operacions que ara s’investiguen per saber si Fabra ha amagat el seu patrimoni per a no pagar la multa multimilionària a què va ser condemnat. És la darrera causa que s’instrueix contra l’ex-dirigent dels populars amb José Luis Cuesta com a cap de la fiscalia.

Les segones dosis

L’aparició d’aquests casos s’ha afegit a l’escassetat de vaccins pels incompliments de les previsions inicials per part de les companyies farmacèutiques. Això va encetar un debat sobre si administrar la segona dosi als tramposos o no. Dins el Consell mateix hi havia discrepàncies. El president Puig era partidari de no acabar el cicle, mentre que la vice-presidenta Oltra opinava que no es podia malbaratar la dosi que ja se’ls havia posat. 

El comitè de bioètica que assessora el Consell treballa sobre la qüestió i ja ha recomanat que als tramposos se’ls administre la segona dosi per no malbaratar la primera, però una volta s’haja acabat la immunització dels grups de risc establerts i, en tot cas, sis setmanes després d’haver rebut de manera irregular la primera dosi.

El primer cessament

Quan es van saber els primers casos de vaccinacions fora de temps es va argüir que no hi havia cap ordre específica sobre què fer en cas que, una volta reconstituït el vaccí, en sobrés alguna dosi. En això s’escudaven els primers batlles i regidors enxampats. Deien que la instrucció era que no s’havia de malbaratar ni una gota de producte. Ahir va arribar a mans del diari Valencia Plaza un informe signat per Elvira Mensat, directora de Salut Pública de València, en què deia que no hi havia instruccions. Aquest document no va arribar mai a la taula de la consellera Ana Barceló, i hauria servit per a justificar el cas del batlle de Rafelbunyol que es va vaccinar el dia 27 de desembre.

L’enuig de la consellera era evident en la conferència de premsa. Hores després, va transcendir que havia demanat a la directora general de Salut Pública, Ofélia Gimeno, que destituís Mensat, la seua subordinada. Seria la primera destitució a la Conselleria de Sanitat d’ençà que va començar la polèmica per les vaccinacions irregulars. Aquests casos han representat, segons Ana Barceló, el 0,046% de totes les dosis que s’han injectat.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor