Sanitat de guerra per a contenir el tsunami

  • La posada en funcionament de l'hospital de campanya d'Alacant ens anuncia la complicació de les setmanes vinents del punt de vista assistencial · La darrera setmana, al País Valencià, s'han notificat prop del 9% de totes les morts per la pandèmia

VilaWeb
L'hospital de campanya d'Alacant. Fotografia: Conselleria de Sanitat Universal

Text

Esperança Camps Barber

17.01.2021 - 21:50
Actualització: 17.01.2021 - 22:45

Carmen Gómez i unes desenes més d’usuaris de les residències per a gent gran i els seus curadors ja han rebut la segona dosi del vaccí de Pfizer. Encara no són immunes perquè, segons els estudis, el cos tardarà una setmana a fabricar els anticossos que els hauran de protegir dels efectes més greus de la covid-19.

Aquesta imatge amable, la de la gent gran vaccinant-se i demanant a tothom que ho faça per a eliminar el virus, contrastava amb les dues fotografies i la nota de premsa que, ahir a l’hora de la sobretaula, va enviar als mitjans de comunicació la Conselleria de Sanitat Universal. L’hospital de campanya d’Alacant ha començat a rebre malalts. “Per a alleujar la pressió hospitalària dels centres d’aguts de la província, davant el repunt de casos”, deia la nota. La Conselleria de Sanitat no facilitava la xifra de malalts que ja s’hi han traslladat. Només deia que dels 280 llits que ara hi ha disponibles en aquestes extensions dels hospitals de referència, 80 són a Alacant. Tampoc no deia quan començarien a atendre malalts les instal·lacions addicionals de Castelló i València.

Ximo Puig: només el govern espanyol pot decretar el confinament

Un parell d’hores abans, el president de la Generalitat havia emès un missatge institucional per a remarcar la gravetat de la situació. Dibuixava l’estat de la qüestió. Justificava el desplegament d’aquests mitjans i deia que set de cada deu llits dels hospitals valencians són ocupats i que la situació és de “estrès hospitalari”. Alhora demanava serenitat perquè s’han habilitat vora mil nous llits en espais addicionals i es compta amb l’ajut de la sanitat privada.

En el missatge, Puig demanava prudència i responsabilitat a la població. Demanava de no reunir-se amb ningú si no és necessari, de no anar a casa d’amics o familiars, etcètera. Sense confinar, va dir. “I sense provocar els problemes de salut física i mental associats al confinament prolongat a casa: una mesura extrema, amb greus efectes secundaris, que només podria decretar el govern espanyol i que en este moment descarta”, va afegir.

Geografia i calendari de la pressió

Els hospitals més saturats del País Valencià tenen nom propi: Doctor Pesset, la Fe, Sant Joan, Xàtiva, la Marina Baixa, Requena, Arnau de Vilanova, Hospital Clínic, Hospital d’Oriola.

Demà farà deu dies que la Conselleria de Sanitat Universal va notificar 6.240 nous contagis. Era el dissabte 9 de gener i aquella setmana havia significat un tomb en la seguida, perquè s’havia passat d’unes 2.000 notificacions diàries a 4.000 i després a més de 6.000. La setmana següent, la que acabem de deixar enrere, va continuar amb aquest ritme ascendent.

Segons que va explicar en aquesta entrevista la cap de l’UCI de l’Hospital Clínic de València, Marisa Blasco, un 10% d’aquestes persones hauran d’ingressar en un hospital, i un 1% acabarà a l’UCI. Els hospitals valencians tenen prop del 75% de la planta ocupada. No tan sols amb malalts de covid. I, quant a les UCI, l’ocupació és de prop del 80%. Molt més de la meitat d’aquests malalts tenen covid.

La mitjana d’estada d’un malalt de covid a l’UCI és de dues setmanes. És per això que Blasco deia: “Quan vinguen els d’aquell dissabte no sé on els atendrem. Els atendrem, és clar. Però no és igual atendre trenta pacients que cent trenta. Si la progressió de pacients és aquesta, no els podrem dedicar ni el mateix temps ni els mateixos recursos. Potser estaran en habitacions normals, o a urgències. Espere que no hàgem d’arribar a posar-los en ambulàncies com a Londres. Tenim les imatges de Londres.”

Cinc mil contagis diaris

La progressió de què parlava la doctora Blasco va continuar, perquè després d’aquella xifra del 9 de gener van venir els 2.283 del dilluns dia 11; els 4.664 del dimarts 12; els 4.810 del dimecres 13; els 6.207 del dijous 14; els 7.497 del divendres 15; els 7.875 del dissabte 16; i els 2.729 d’ahir, diumenge dia 17. La suma de tota la setmana és de 36.065. Una mitjana de més de 5.000 contagis diaris.

Rècords encadenats que van dur a travessar el llindar dels més de 200.000 infectats al País Valencià d’ençà que es va declarar la pandèmia, a mitjan març de l’any passat.

I encara una altra dada. La setmana proppassada es van notificar 312 morts. Des que l’OMS va declarar la pandèmia, n’hi ha haguts 3.560. Un 8,76% del total de defuncions s’han notificat la setmana de l’11 al 17 de gener.

Un confinament que els experts demanen a crits, però que no arriba

Aquesta pressió sobre el sistema sanitari és general a tot el país. Tant la doctora Blasco com el doctor Jordi Reina, cap de virologia de l’hospital de So n’Espases, demanen un confinament total. Es tracta de reduir els contactes pràcticament a zero per a trencar la cadena de contagis. “Crec que ara l’única cosa que veritablement permetria un descans des del punt de vista de la saturació sanitària seria un confinament total i absolut de quinze dies”, deia en una entrevista a VilaWeb.

L’epidemiòleg Salvador Peiró, al programa A la Ventura d’À Punt, no parlava d’un confinament total com el de la primavera passada, però sí que demanava un cessament complet de les relacions amb persones de fora del nucli de casa. Però no de quinze dies, sinó de tres setmanes o quatre. Convé tallar aquesta cadena de contagis.

Un pla de xoc

Les conseqüències econòmiques de la pandèmia van paral·leles a les econòmiques. Per a mirar de pal·liar-les, avui hi ha una reunió d’alt nivell al Palau de la Generalitat, on, a més del president, els consellers d’Hisenda, de Cultura i d’Economia sostenible i Treball es reuniran amb els secretaris generals de Comissions Obreres, UGT i la Confederació Empresarial Valenciana per a presentar-los un pla amb ajuts per als sectors productius més afectats per la crisi.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor