29.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 30.01.2024 - 20:59
Més de tres-cents sanitaris de les Illes diuen prou i reclamen que el català sigui la llengua d’ús prioritari a la sanitat. Ahir es va presentar Sanitaris per la Llengua, que integra professionals de totes les categories. La creació d’aquesta organització ha estat dinamitada per les polítiques lingüístiques del govern del PP, amb el suport necessari de Vox. “Si ara estam malament, imaginau com acabarem. Perquè anam enrere. Això ha fet que ens activàssim, perquè quan ens ataquin hem d’estar molt units, com els docents”, explica Lluïsa Noguera, tècnica de laboratori de l’hospital públic So n’Espases.
Noguera és una de les sanitàries que s’ha unit a aquesta plataforma que es va començar a mobilitzar a partir d’un grup de WhatsApp i que ja congrega centenars de metges, infermeres, auxiliars d’infermeria, zeladors, administratius i més professionals sanitaris. Volen que augmentin l’ús i el prestigi del català. Marc Bonet, anestesiòleg de l’hospital de Son Llàtzer, diu que era important de fer saber que dins el món sanitari de les Illes hi ha una veu sensible a la llengua. “El pacient s’ha de poder expressar en la seva llengua. Aquí molts sanitaris han passat anys i anys girant-s’hi d’esquena, però arribarem a un punt que els pacients no podran ni parlar en català. No pot ser que els vagin llevant drets”, diu a VilaWeb.
Aquesta és la idea bàsica: que el pacient pugui fer ús del seu dret. Tomeu Ramis, anestesiòleg a So n’Espases, diu que es veu un retrocés significatiu i cada vegada més gran de l’ús i el respecte de la llengua catalana en la sanitat i en més àmbits, tot i que en el sanitari pot ser més marcat i delicat perquè la gent atesa no es troba en una situació fàcil. Per exemple, hi ha gent gran, amb dificultats d’audició o cognitives. “Lògicament, pensam que ens hi hem de poder adreçar en la seva llengua”, diu.
👏Més de 300 professionals sanitaris formen part del col·lectiu Sanitaris per la llengua que es presenta demà. Tot el suport d'@ocbcat. El català és un dret. https://t.co/n3Gj0rrFD7
— Obra Cultural Balear (@ocbcat) January 28, 2024
Ni requisit, ni mèrit: necessitat
La situació política ha empès aquest moviment. L’estiu passat, una de les primeres mesures del govern de Prohens, amb el suport de Vox, fou aprovar en un consell de govern extraordinari que el català deixàs de ser un requisit per a accedir a la sanitat i passàs a ser un mèrit. L’argument era que faltaven professionals. En aquells moments el Col·legi de Metges ja va advertir que la llengua no representava cap problema i, fins i tot, la consellera de Salut, Manuela García, va admetre no tenir dades sobre els professionals que o bé no arriben o bé abandonen les Illes a causa del requisit del català.
Els sanitaris, de la mateixa manera, veuen clar que el problema no és la llengua. “En relació amb el català no hi ha discussió possible. No és que sigui un mèrit o un requisit, és que el pacient s’ha de poder adreçar al sanitari en la seva llengua materna. I punt”, diu Bonet. I afegeix que l’administració hauria d’afavorir que els professionals entenguessin tots els pacients i dotar-los de les eines necessàries. “Que el pacient pugui patir i morir en la seva llengua. No és un mèrit ni un requisit, és una eina més de treball”, subratlla.
Tots consideren que l’excusa del govern que diu que falten professionals per culpa de la llengua catalana és falsa. “És un doi i ells ho saben. En privat ho reconeixen tots. No són beneits, sinó que tenen mala fe, perquè el problema principal que tenim és l’habitatge. Això és un exemple més que explica la mentalitat colonial que hi ha, és a dir, que hi ha una llengua bona –la de la metròpoli– i una d’estar per casa –la nostra–”, apunta Ramis. Per Bonet, l’administració no és sensible en aquest terreny i si considerassin que la llengua del pacient és prioritària per a comunicar-se amb el metge li haurien donat la importància que té. De la mateixa manera, Noguera addueix: “És increïble que diguin que un sanitari no tendrà capacitat d’entendre el català. Això és no voler-ho. Hi ha uns altres motius.”
Bonet, a més, recorda que quan es debatia el requisit van sortir sindicats a reclamar que fos un mèrit i prou, i que semblava que tots els sanitaris érem partidaris d’aquesta política. “Això ens va fer moure també. Perquè veim que és molt important la comunicació metge-pacient. I amb aquesta norma podria passar que el pacient, en el moment de patiment, no es pot expressar en la seva llengua materna. Per tant, és important de fer veure que hi ha un grup de sanitaris sensibles a aquest problema.”
El català, residual als centres hospitalaris
Més enllà d’això, els sanitaris asseguren que l’ús del català als hospitals i centres de salut és residual. Adverteixen, per exemple, que tot el sistema informàtic dels hospitals i les plantilles que hi fan servir són en castellà, de la mateixa manera que els consentiments que han de donar els pacients. “Que el català s’imposa no és veritat”, recalca Bonet, que recorda que una persona castellanoparlant no té cap problema per a usar totes les eines.
Ramis explica que si bé els companys han trobat “normalitat i respecte” a l’hora d’exercir la seva professió en català, alguna vegada s’ha trobat amb gent que ha reaccionat sorpresa, sobretot quan ha fet un informe en català per a un pacient catalanoparlant. “Ho veuen com si emprar la llengua pròpia del país fos una cosa extraordinària. Si una cosa normal sembla extraordinària és que la situació és anormal”, diu.
Els sanitaris també recorden que fa vuit anys que es van anar establint lleis per a l’ús del català a l’administració pública, però que moltes no s’han aplicat. “No és que hi hagi una imposició del català, és que la llengua predominant és el castellà”, insisteix Bonet.
Units amb vista al futur
La unió dels sanitaris és clau per a fer front al futur. Després de la presentació d’ahir s’esperen més accions. De fet, un petit nucli d’aquests sanitaris ja es va començar a reunir en l’època de l’ex-president Bauzá. “Tenim problemes als centres de salut perquè potser hi ha metges que no volen atendre la gent que els parla català i els diuen: a mi en espanyol o demani hora a un altre metge. Si Vox i PP es van activant per limitar el català donen ales a totes aquestes persones”, conta Noguera.
Ramis insisteix que amb el canvi de govern s’ha vist que la situació empitjoraria: “No és que el pacte de progrés hagués fet gaire a favor, però aquests directament hi van en contra.” Per tot plegat, un nucli de l’organització es reuneix bisetmanalment, amb el suport logístic i organitzatiu de l’OCB, per capgirar la situació. Ramis conta que no esperaven aquesta resposta i que, en tan poc temps, ja s’hi hagin unit més de tres-centes persones: “En molts àmbits de la sanitat hem vist que hi ha un descontentament, perquè hi ha un retrocés. I se sent com un atac en tota regla contra la llengua i la cultura pròpies.”
Decàleg de bones pràctiques
Emmirallats en l’organització dels ensenyants i els objectius que van assolir ja durant l’època Bauzá, Sanitaris per la Llengua s’uneix per fer un front comú ampli que protegesqui tant els drets dels pacients com els dels sanitaris. Per aquest motiu han començat elaborant un decàleg que han presentat avui mateix per donar visibilitat i prestigi al català.
Són un conjunt de recomanacions de bones pràctiques per a professionals. És a dir, suggeriments entre companys per a canviar la situació. “No exigim ni obligam ningú, simplement començam per coses molt bàsiques”, insisteix Ramis. Parla, per exemple, d’empènyer els companys a parlar català entre ells, a parlar-lo amb els pacients d’entrada o a respondre totes les comunicacions oficials en català. “Són coses molt senzilles, però que algú ha de dir”, conclou.
Els deu patrons de conducta proposats són els següents:
- Adrecem-nos en català als professionals sanitaris, d’entrada, encara que responguin en castellà.
- Atenguem en català els pacients. Canvien de llengua si el pacient ho demana.
- Emprem el català en sessions clíniques, cursos i reunions de professionals.
- Escriguem en català a la història clínica dels hospitals i d’atenció primària.
- Facem els informes de derivació i peticions de proves en català.
- Escriguem els informes d’ingrés, alta o consulta en català.
- Comuniquem-nos amb les institucions i organismes administratius en català, fins i tot quan responguem a una comunicació en castellà.
- Tenguem els consentiments informats i fulls informatius disponibles en català.
- Redactem en català els certificats que ens sol·liciten, tant pacients com administracions.
- Facem servir per escrit el català normatiu i amb el nivell de formalitat adequat.
