“Fa vuit mesos que em vaig infectar i els símptomes persisteixen”: els sanitaris s’organitzen

Era el 13 de març quan Pepa Bertran va fer una visita domiciliària a una dona gran i es va infectar de covid-19. El 21 de març va ingressar a l’Hospital Clínic amb pneumònia bilateral moderada. S’hi va estar divuit dies, amb dificultats respiratòries, febre, mal de cap, dolor muscular, diarrea… Per sort, finalment, li van donar l’alta, però els símptomes no se n’anaren. “Fa vuit mesos que em vaig infectar i els símptomes encara persisteixen. Amb el temps he anat millorant, però no he recuperat la normalitat. Des de llavors tinc fatiga, dolors musculars i cansament, m’han caigut cabells, de cop i volta l’oxigen em baixa…”

Pepa Bertran forma part del grup de professionals sanitaris que es van infectar en la primera onada, quan encara no havien arribat les proteccions, i la covid-19 era una malaltia desconeguda per tothom. “Ningú no ens va explicar què era el coronavirus i quan ho vam saber ens protegíem amb bosses de plàstic.”

Com ella, molts encara tenen símptomes de la malaltia: es calcula que prop del 20% dels pacients que van tenir coronavirus lleu. Entre els que han estat hospitalitzats, els percentatges es disparen: oscil·len entre el 50% i el 90%.

Tots tenen complicacions respiratòries o renals, dificultats de memòria i de concentració, pèrdua d’olfacte i de gust; se’ls adormen els braços, tenen mal de cap molt intens… Els han quedat símptomes persistents diversos. La covid-19 és, sens dubte, una malaltia multisistèmica.

Malgrat la diversitat, tots tenen una queixa comuna: es consideren desatesos per la sanitat pública. “Els qui hem passat la covid-19 d’una manera lleu o moderada ningú no ens ha fet cap seguiment. La majoria d’unitats postcovid atenen exclusivament gent que ha passat a l’UCI i sobretot amb problemes respiratoris. I els altres? Necessitem que les administracions ens escoltin.”

Juntament amb Pepa Bertran, una trentena de professionals sanitaris amb covid persistent han organitzat un grup amb la intenció de fer visibles les seves demandes. Reclamen que els tinguin en compte. No tan sols a ells, sinó tothom qui tingui covid persistent. “Cal que ens estudiïn. Entenem que s’hagi prioritzat la investigació pensada per a salvar vides, però nosaltres també existim. Reivindiquem que els metges sàpiguen que existim. Cal fer uns protocols per a la gent com nosaltres. Cal que ens visitin els cardiòlegs, els neuròlegs… Qui ens correspongui en cada cas.”

El grup Sanitaris amb Covid Persistent va més enllà: reclamen que es consideri la covid-19 com una malaltia professional. Els col·legis de metges de Catalunya ja ho han demanat, però ara com ara, no hi ha resposta. “En aquest moment es considera un accident laboral. Si fos considerat una malaltia laboral i no poguéssim tornar a treballar per culpa d’això, ens donarien una remuneració com a una invalidesa; en canvi, si es considera un accident, no.”

Després d’estar sis mesos recuperant-se, Pepa Bertran va tornar a la feina a final de setembre. Continua tenint dessaturacions d’oxigen i el servei de salut laboral ha decidit que val més que no visiti pacients. De moment, només fa feines de despatx i documentació. “Volem poder exercir la nostra professió i no estar tancats en un despatx fent feines que podria fer un administratiu o un auxiliar de clínica. Podem ser molt útils. Sabem millor que ningú què és la covid-19 persistent. Podem ajudar a recollir dades de simptomatologia o ajudar a crear protocols per als pacients lleus que tornen a casa. Cal fer-los un seguiment.”