Sang en alçada, els Pirineus com a escenari criminal

El 2005, el periodista Carles Porta va revolucionar el panorama literari amb un llibre i una història especial: Tor, tretze cases i tres morts. En aquell volum que va publicar la Campana, Porta hi recollia vuit anys d’investigacions d’ençà que s’havia acostat per primera vegada a un dels pobles més alts del Pirineu per enregistrar-hi el documentari La muntanya maleïda per al 30 minuts. De llavors ençà, Tor s’ha convertit en un fenomen transmèdia: un llibre, un pòdcast de ràdio, un segon llibre revisat, traduccions a moltes llengües, una sèrie de televisió… I unes vendes gens menyspreables.

Però, sobretot, l’èxit de Tor va servir per a adonar-nos que les grans històries negres no cal que s’ambientin a les grans ciutats, i també ens va servir per a redescobrir els Pirineus com a molt bon escenari per a ambientar-hi novel·les negres. Potser, perquè es fa bo el comentari d’un mosso d’esquadra que afirmava que “la por és un poble de tres-centes persones on una cinquantena són caçadors i preferirien matar el veí molt més que no pas un senglar o un cabirol”. O potser és perquè és un espai que tenim a tocar però, alhora, prou exòtic, salvatge i indòmit, tal com va demostrar sobradament un altre èxit en forma de llibre i audiovisual: 3 nits de torb i un cap d’any, de Jordi Cruz, del 2019, que ens explica la tragèdia del Balandrau el 30 de desembre de 2000. TV3 li va dedicar un programa del Sense ficció, el documentari Balandrau, infern glaçat.

Així doncs, aquesta mescla de natura, de pobles petits, de tradicions i llegendes, és un bon camp de conreu per a crear prou intriga perquè la novel·la negra hi pugui arrelar amb força. La darrera a ambientar-hi un text ha estat Laia Vilaseca, que en la seva tercera novel·la, L’illa del silenci (Rosa dels Vents), inventa el poble de Sant Jordà en terres gironines, un poble on el llac i l’illa que el presideix es converteixen en un protagonista més d’una trama que comença amb tres assassinats el 1982; una desaparició el 1997 i una investigació en l’actualitat. Vilaseca explica: “La novel·la se situa al Gironès, volia que quedés clar que era a Catalunya, i Girona és un lloc que m’estimo molt, però no ha pogut ser un lloc real, que n’hi ha molts, perquè una de les primeres premisses de L’illa del silenci va ser l’illa, que se’m va aparèixer. Havia de ser una illa gran al mig d’un llac i Catalunya no té una illa com la que jo necessitava, i per això vaig fer un poble inventat en què sí que existís. El poble és una mescla de molts dels que a mi m’agraden de l’Empordà i del Gironès i algun d’Osona, i l’he situat per Girona perquè tothom entengui que el context és català.”

Vilaseca ja havia ambientat el seu primer llibre, La noia del vestit blau, en un poble del Berguedà. Va ser un fenomen de vendes a Amazon en català i aquest èxit li va obrir les portes a la publicació convencional a Rosa dels Vents, on també va seduir una gran quantitat de lectors. Des del començament, Vilaseca ha defugit la ciutat com a escenari. “És possible que hi hagi un auge de la novel·la negra rural, o del rural noir. Una part es deu a gent que s’apunta al carro perquè veu que funciona, i això és una part important, i després hi havia gent que tenia ganes de fer-ho. De totes maneres, no és una cosa nova, això fa molt de temps que existeix. De fet, alguna novel·la d’Agatha Christie ambientada en poblets petits ja és un rural noir, PD James, Doroty Sayers, que també escrivia sobre pobles molt petits, ja en feien, i de rural noir se n’ha escrit des del principi de la novel·la negra més clàssica, però és veritat que, a casa nostra, tot i que hi ha algunes novel·les més antigues, com Els sots feréstecs, de Raimon Casellas, no era el més normal, i la producció se centrava molt en novel·la urbana com una convenció del gènere que potser tampoc calia. Després s’ha descobert la novel·la negra rural i hi ha gent que en tenia moltes ganes i en fa i d’altra que s’hi ha apuntat perquè en els darrers temps funciona.”

Del punt de vista tècnic, les novel·les negres ambientades en zones rurals i, especialment, als Pirineus o unes altres zones de muntanya tenen els seus al·licients. Vilaseca explica: “Et donen un context per a treballar la negra i l’ambientació molt diferent de la ciutat, i és per això que ho escullo. A les meves novel·les sempre hi ha molta natura i misteri i intento que la natura contrasti amb l’element humà. Això es permet molt de fer a la muntanya, també ho podríem fer al mar, però els Pirineus et permeten de tenir més aïllament dels personatges, fer que tinguin menys recursos de segons quin tipus, i pots jugar més amb l’atmosfera de l’aïllament, de poble tancat, i hi ha tot el joc de secrets i sospites entre personatges que es coneixen i que en una ciutat costa molt més, perquè la relació entre la gent és molt diferent i hi ha molt més individualisme. A mi el que més em fascina és el joc de confiança amb algú, que sempre te la jugues, i el fet d’investigar gent que es coneixen els uns als altres et fa dubtar sobre la percepció que tens sobre la gent que coneixes, i és més inquietant quant al microcosmos organitzatiu.”

La publicació de Vilaseca ha coincidit pràcticament amb l’estrena de Tor, foc encès, de Carles Porta, que ha tornat a generar un gran interès pels Pirineus com a escenari criminal. Cal recordar que un dels grans interessos ocults a la muntanya era la possibilitat de construir-hi una estació d’esquí –ara hauríem de veure d’on traurien la neu– en contra del tradicional pasturatge, i també del contraban que es fa pel port del Cabús entre Andorra i Catalunya. Aquests són dos dels temes recurrents a la novel·la negra rural, i especialment a la pirinenca: els plans per a la urbanització i modernització d’un espai geogràfic o els usos tradicionals, especialment en activitats delictives. Així, doncs, ara que els Pirineus tornen a vessar sang, és un bon moment per a repassar algunes de les principals novel·les negres ambientades als Pirineus d’ençà del canvi de mil·lenni.

Obaga. Albert Villaró. La Magrana. 2003

Albert Villaró va situar la seva novel·la en un poble inventat molt a prop de la frontera, Llobarca. Tot i que l’escriptor és autor de més novel·les negres ambientades al Principat d’Andorra, aquesta és la que té la muntanya amb més protagonisme. De fet, hi ha un gruix important de novel·les negres andorranes (i, per tant, per emplaçament, totes pirinenques), però aquesta és la que té el component muntanyenc més important. Vegeu-ne la sinopsi:  “A Llobarca, un petit poble del Pirineu molt pròxim a la frontera, hi ha poques cases obertes i encara mal avingudes. No sembla que hi hagi gaire vida més enllà del bestiar, el turisme rural o les partides de botifarra al cafè. El Tomàs de cal Mostatxo viu immers en un anar tirant; no sap què fer amb la seva vida, que oscil·la entre rutines i temptacions. Fins la nit que se senten cotxes que circulen per la pista de la Tuta. Gairebé sense voler-ho i forçat per les circumstàncies, el Tomàs acaba deixant de banda durant uns dies les seves vaques i enceta una nova faceta vital tractant amb traficants del rang més alt, policies corruptes i periodistes massa xafarders per tal d’alliberar la noia que s’estima i que, malauradament, no és la seva noia i aclarir, de passada, un cas que ha portat massa mala maror al poble.”

La creu de Saraís. Jordi Badia i Luisjo Gómez.  La Magrana. 2013

La vall de Boí és un dels espais més coneguts del Pirineu, oimés d’ençà de la concessió de Patrimoni de la Humanitat al conjunt d’esglésies romàniques. Aquesta novel·la, amb vocació de thriller molt més que no pas de novel·la negra, hi ambienta una part de la trama. La sinopsi ho explica: “Mentides, traïcions i una seqüència trepidant d’esdeveniments abocaran el lector a una trama plena d’emocions, que va des de l’edat mitjana fins al segle XXI, en escenaris tan dispars com Bangkok, Lisboa, Barcelona i Butiaba (Uganda), amb la vall de Boí com a centre de gravetat i el teló de fons, carregat d’enigmes, de les pintures romàniques que en són l’emblema. Una creu ha passat desapercebuda al llarg de la història. El símbol d’una missió començada a l’edat mitjana i mantinguda en secret durant un mil·lenni: a la batalla d’Arsuí, al setge de Montsegur, a la França prerevolucionària… noms i llocs coneguts que són fites ignorades del transcurs d’aquesta missió. El sergent de policia Ramon Palau, estirant el fil d’un estrany suïcidi a Barcelona, s’enfrontarà a aquest enigma i el relacionarà amb una cadena de crims recent que gira al voltant d’un misteriós llegat que ha passat de portador en portador al llarg dels segles. I, gairebé sense adonar-se’n, la investigació i l’amor d’una dona el posaran al punt de mira dels fanàtics per a qui la religió és només una carta marcada en el joc del poder.”

Ginesta per als morts. Agustí Vehí. Crims.cat. 2015

Aquesta novel·la havia tingut una edició molt curta a càrrec de l’editorial Mare Nostrum, i Crims.cat la va recuperar seguint el procés d’agrupar en una sola editorial tota l’obra d’un dels escriptors més singulars i excelsos de la novel·la negra contemporània catalana. En aquest cas som en alguns dels punts més baixos de la carena pirinenca, però carregats de més memòria, com ara Darnius.

“La vida a pagès és dura, ja se sap. I més per al benvingut Jaume Planagumà, un culte i solitari sergent dels Mossos d’Esquadra que, tot just arribat a la seva nova destinació i en ple desplegament policial, ha de resoldre una sèrie de crims aparentment no massa relacionats. A tot aquest enrenou s’afegeix la integració amb els seus nous companys i uns personatges ben sospitosos. Tota aquesta trama queda adobada amb la presència d’un marc rural i geogràfic ben identificable: l’Empordà. Un recorregut antropològic, històric, urbanístic i gastronòmic, amb exquisideses culinàries, i els camins interiors de la plana, la flora i fauna, la llum i les olors de la terra gironina es combinen novament amb el dolor de la guerra i del record de les memòries negres empordaneses.”

La memòria de la Vall Fosca. Carles Mentuy. Llibres del Delicte. 2019

Heus ací la segona novel·la de Carles Mentuy, que ens mostra un dels típics enfrontaments pirinencs: dues famílies enemistades de fa dècades. Tot i que aquesta vegada, pel mig, hi hem d’afegir el tràfic de drogues. “A les idíl·liques muntanyes del Pallars, els clans dels Mairà i dels Xurrac porten dècades enfrontats pel control del tràfic de drogues a la zona. L’odi entre els membres de les dues cases ve de lluny i es remunta a generacions anteriors. Quan els plans dels Xurrac per acabar definitivament amb la casa Mairà prenen forma, els enfrontaments entre els principals integrants dels dos clans esdevenen cada cop més crus. Mentrestant, cap de les dues famílies deixen de banda els seus negocis il·legals.”

Purgatori. David Marín. RBA. 2019

David Marín va guanyar el premi X Crims de Tinta amb aquesta novel·la, que té una trama ben sòlida, però també és un exercici molt interessant de recuperació de la parla pallaresa. Dues trames que es mouen entre Balaguer i la Vall Fosca, d’un dels autors més interessants del panorama literari català en el gènere negre. La sinopsi: “El pare Moragues, director d’una escola religiosa de Balaguer, apareix assassinat en una rotonda als afores de Lleida. Al mateix temps, l’arribada a un petit poble de la Vall Fosca d’una descendent de la Vella Rugalla, una bruixa condemnada cinc vegades a la forca durant el segle XVI, coincideix amb l’aparició d’animals morts, nens que emmalalteixen misteriosament i altres fenòmens estranys. El sergent Salvador Rull, l’agent Núria Riu i el caporal Coscubiela hauran de fer front a dos casos que posaran a prova les seves conviccions mentre es qüestionen també les seves vides.”

Porcs. Jordi Santasusagna. Crims.cat. 2021

Aquesta obra va guanyar el premi Memorial Agustí Vehí, Vila de Tiana. I és clar que sense Prepirineu no hi hauria Pirineu, així que l’hem inclosa a la llista per la seva ambientació rural, per l’ambició literària de la proposta i per la negror de l’escriptura. “Matallops és un petit poble de gairebé cinc-cents habitants, situat a la falda de la cinglera del Prepirineu. El 1992, concretament el mateix vespre de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, hi arriba l’Andreu Massot, més conegut com el Quisca, un agre i brut matador de porcs que viu en una masia vella i deplorable i que acaba de tornar de Cuba acompanyat de la seva esposa, la Maylin. Però la vida de l’Andreu a Matallops és tan primitiva que la pobra noia no hi pot passar ni una sola nit. Aquesta serà l’última desgràcia que el dèbil enteniment del Quisca podrà suportar. Mentrestant, el seu germà gran torna inesperadament després de més de cinquanta anys de no saber-ne res, i junts porten a terme una sèrie de venjances despietades pels greuges que ha sofert la família des de la guerra civil, temps en què el gran dels Massot es va emboscar per no haver d’anar a la guerra. Porcs és una història rural amb diversos salts temporals, personatges perdedors i rancúnies familiars, marcada per les creences i supersticions que envolten els Urpians, nom que reben els cingles de Matallops per una llegenda negra del segle XVIII, rerefons de totes les desgràcies del poble.”

El preu de la sang. Jordi Coll. Rosa dels Vents. 2023

Jordi Coll va obtenir un bon reconeixement l’any passat per aquest thriller, que combina un poble inventat, Sureny, amb uns altres escenaris ben fàcils de reconèixer del Pallars Sobirà. A més, s’hi barregen alguns mites interessants. “Un thriller ambientat en una petita vall del Pallars Sobirà, on una inspectora dels Mossos s’haurà d’afrontar a la misteriosa desaparició d’una nena. A Sureny, una localitat petita del Pallars Sobirà, ha desaparegut l’Alèxia, una nena de nou anys. Tot el poble es mobilitza per buscar-la, però durant la recerca troben enmig del bosc, enterrat i completament nu, un noi degollat. Una desaparició i un assassinat? Qui és el jove mort? On és la petita Alèxia? L’últim cop que va ser vista sortia de l’assaig dels Pastorets, però aquell dia ja no va arribar a casa. L’encarregada d’investigar els fets serà una inspectora dels Mossos d’Esquadra amb una trajectòria impecable dins el cos policial, tot i que de vegades li costa respectar els protocols. Una novel·la en què el misteri i la intriga mantenen el lector en suspens durant tota la trama, amb un desenllaç sorprenent i inesperat.”