Sandra Vilaseca, castellera: ‘Com a dona trans he perdut els privilegis que tenia com a home hetero’

La Sandra és una apassionada de la cultura popular. Ja de jove va començar a implicar-se en les colles de cultura popular del seu barri, el Poblenou, fins que va acabar a la seva colla actual: els Castellers de Barcelona. Actualment fa el trànsit cap a la seva expressió com a dona i ens explica com ho viu, com ho ha viscut i com la pinya li ha donat força.

• Quant fa que sou castellera? Què us hi va portar?
• Sóc castellera des del setembre del 2014. L’onze de setembre vaig anar al Fossar de les Moreres i vaig ajudar al pilar que feia la Jove de Barcelona. El divendres següent ja vaig anar a l’assaig de la Jove, la meva antiga colla. Així va ser com vaig aterrar al món dels castells, tot i que abans ja havia format part de les colles dels Gegants del Poblenou i del Drac del Poblenou, el meu barri. M’agradava molt la cultura popular i vaig acabar fent amistat amb gent de les colles.

• Ara feu el trànsit. Com esteu?
• Encara estic en procés. El trànsit dura tant com vulgui cada persona trans. Jo, per exemple, faig tractament hormonal, que dura un temps. A més, sóc en una llista d’espera de FTM reassignació, que es coneix com a vaginoplàstia. Cada persona transsexual decideix fins on vol transitar i quan vol considerar definitiva la seva expressió.

• Quan vau decidir de fer el pas endavant, com ho vau explicar a la colla?
• Quan ho vaig explicar, jo ja formava part de la meva colla actual, els Castellers de Barcelona. Primer ho vius amb molta por, perquè no tens clar si serà el teu espai de seguretat o no. Vaig dir-ho primer a la junta, creia que era important. Després la gent de l’equip de canalla van parlar amb la canalla de la colla i els van explicar que hi havia una persona a la colla amb una expressió de gènere que abans era de noi i que ara seria de noia. I va ser tot molt tranquil. M’han ajudat molt a estar més integrada a la colla. Ara sóc una persona molt més oberta i tothom sap on pot ferir-me o no, perquè expresso molt més els meus sentiments que no abans.

Llegiu tota l’entrevista aquí.