18.03.2019 - 21:50
La Junta Electoral espanyola (JEC) va decidir ahir de concedir una pròrroga excepcional al president de la Generalitat, Quim Torra, i donar-li vint-i-quatre hores més perquè retiri els llaços grocs i les estelades de les dependències públiques. La setmana passada ja li havia fet aquest advertiment, però ara l’amenaça amb responsabilitats penals que poden arribar fins a la inhabilitació, com li va passar a la batllessa de Berga, Montserrat Venturós, de la CUP, que va refusar de retirar l’estelada de la façana de la casa de la vila a les eleccions del 2015.
L’opció més ‘tova’ que tenen a l’abast els magistrats que integren la Junta Electoral espanyola –entre els quals hi ha Luciano Varela i Anna Ferrer, membres del tribunal de l’1-O– és d’obrir un expedient sancionador a Torra per incompliment de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que estableix sancions de 300 a 3.000 euros. De fet, ja l’haurien pogut aplicar una volta analitzat el recurs del president en què refusava d’atendre la petició de la junta.
Per tant, és molt probable que si Torra, passades les vint-i-quatre hores, no fa cap gest per a retirar els símbols, tal com li demanen, la JEC opti per una via més dura i traslladi el cas a la fiscalia. Ho faria –si entengués que hi ha un delicte de desobediència– amb l’objectiu que el ministeri fiscal emprengués actuacions i pogués dur el cas als tribunals de l’àmbit penal. Aquest és el recorregut que va seguir el cas de la batllessa de Berga, que finalment va ser inhabilitada durant sis mesos. Aquesta última via és la que reclamen tant PP com Ciutadans, que ja han presentat sengles escrits directament a la fiscalia perquè actuï per la via penal.
Segons l’article 410 del codi penal, les autoritats o funcionaris públics que es neguin obertament a complir la resolució d’una autoritat superior poden incórrer en la pena de multa de tres mesos a dotze i inhabilitació especial per a ocupar un càrrec públic per un termini de sis mesos a dos anys.
