14.12.2018 - 21:50
|
Actualització: 15.12.2018 - 12:20
Dimecres passat, 12 de desembre, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va fer un discurs al congrés sobre el Brexit i la situació política a Catalunya (podeu consultar-ne la transcripció oficial) que ha estat interpretat com un reflex de la creixent tensió entre l’independentisme català i el govern espanyol i com un canvi de to de Sánchez, que fins ara era més conciliador amb Catalunya.
La pregunta
És quantificable com a ‘negatiu’ el to de Pedro Sánchez sobre Catalunya en general i sobre el moviment independentista en particular? O potser els independentistes catalans han interpretat el discurs filant massa prim?
El mètode
Hem digitalitzat el discurs en un format llegible per a una màquina. I, tot seguit, hem classificat cada grup de frases en un d’aquests vuit punts:
1. Independentisme català. Qualsevol frase referent a Catalunya i el moviment independentista.
2. Balcans. Frases referents a l’antiga Iugoslàvia.
3. Brexit i Catalunya. Frases en què s’esmenten tant el Brexit com Catalunya.
4. Catalunya. Frases en què només es fa referència a qüestions relacionades amb Catalunya.
5. Brexit. Frases en què només es fa referència a qüestions relacionades amb el Brexit.
6. Espanya. Frases sobre qüestions generals de l’estat espanyol.
7. Europa. Frases sobre qüestions generals d’Europa.
8. Misc. Miscel·lània de frases que no encaixen en cap de les categories anteriors
Finalment, hem fet servir un algoritme basat en l‘AFINN library –un diccionari de paraules que assigna polaritat emocional– per a classificar la direcció emocional mitjana de cada frase. Algunes paraules són classificades com a positives o negatives: un -5 és el punt més negatiu i un +5 el més positiu. La majoria de les paraules no tenen cap pes emocional i per això són classificades amb un 0. La mitjana de les paraules emocionalment connotades en una frase constitueix la seva positivitat. Per exemple, tot seguit us mostrem com l’algoritme treballa sobre una frase del discurs de Pedro Sánchez. La frase conté algunes paraules negatives i algunes de positives, però en el resultat final es classifica com a neutral.
Hem fet córrer l’algoritme sobre el contingut complet del discurs i hem analitzat tant el discurs com l’emocionalitat mitjana en referència a cada tema.
Resultats
El gràfic de sota mostra la trajectòria emocional del discurs sencer de Sánchez. El discurs comença amb una discussió sobre els Balcans i Catalunya, continua amb una llarga comparació entre el Brexit i la independència catalana, entra en una anàlisi amb més detall del Brexit, de la situació política a Espanya, a Europa i, finalment, torna a Catalunya i el Brexit. Cada punt del gràfic mostra l’emocionalitat d’una frase amb les línies sòlides, indicant els quinze temes específics sobre els quals s’ha analitzat aquesta emocionalitat. Les frases situades per sobre de 0 són emocionalment positives, mentre que les que hi ha sota el 0 són emocionalment negatives.
Sentimentalitat per temes
Examinant la mitjana de la sentimentalitat de les frases de cadascun dels vuit temes que hem triat, és evident que el sentiment més positiu de Sánchez apareix quan parla d’Europa, i el més negatiu de tots, quan parla de la independència de Catalunya. Sorprenentment, Sánchez va tractar de manera més negativa la independència de Catalunya que no pas la guerra dels Balcans o el Brexit.
També es pot veure en aquest altre gràfic:
…i els altres polítics
Després del discurs de Pedro Sánchez, van intervenir els caps dels altres partits polítics, en una sessió tensa marcada per les referències constants a la violència. Hem fet l’anàlisi lingüística dels discursos de Pablo Casado, Albert Rivera, Pablo Iglesias, Carles Campuzano i Joan Tardà.
Les preguntes
1. Hi ha diferències pel que fa a la ‘polaritat’ (positiu-negatiu) entre els discursos dels polítics?
2. Aquesta polaritat canvia quan discuteixen específicament sobre Catalunya?
Els resultats
La resposta a la primera pregunta –si hi ha diferències en la polaritat entre els discursos dels polítics– és que sí. Quatre d’ells tenen discursos ‘negatius’, i dos el tenen ‘positiu’.
Tenint en compte que Pedro Sánchez va llegir el seu discurs, a diferència dels altres, no pot sorprendre que el més positiu sigui el seu. És sabut que els discursos formals tendeixen a ser més positius que no pas les crítiques que s’hi fan. I tenint en compte que Podem és el principal suport parlamentari del PSOE, tampoc no sorprèn que el discurs de Pablo Iglesias sigui l’altre discurs positiu.
Respecte a la segona pregunta –si la polaritat canviava quan parlaven de Catalunya– la resposta també és que sí.
En el gràfic anterior, s’han hagut de simplificar els canvis entre positiu i negatiu de cada polític. Però en aquest gràfic posterior, es poden observar els canvis clars en l’emocionalitat de cada fragment. Per exemple, la quarta part del començament del discurs de Sánchez és el seu moment més negatiu. I de què parlava en aquell moment? De Catalunya.
De fet, si es filtren només les frases que contenen referències a Catalunya, la polaritat emocional dels valors canvia radicalment. Si només examinem les frases en què s’esmenta Catalunya, es veu com l’emocionalitat dels partits no independentistes es torna molt més negativa, mentre que la dels dos polítics pro-independentistes apareix com a més positiva.
Finalment, aquesta gràfica mostra la sentimentalitat al llarg dels discursos filtrant només les frases en les quals Catalunya és referenciada. Cal observar que la gran majoria de les corbes de sentit són sota zero i que per tant són a la franja negativa.
Tot el codi fet servir per a fer aquesta anàlisi es pot trobar a https://github.com/joebrew/vilaweb/blob/master/inst/rmd/sesion_de_control/README.md.
