10.10.2018 - 21:00
|
Actualització: 10.10.2018 - 21:45
TEMA DEL DIA
Contradiccions. Quan encara no sabem en què consisteix el diàleg ofert pel president del govern espanyol, perquè no ha fet cap oferta concreta, sí que en sabem les intencions: dividir l’independentisme. No és cap estratègia secreta. Pedro Sánchez ha afirmat públicament que les divisions entre Junts per Catalunya i ERC són fruit de la seva estratègia de diàleg. La ministra Meritxell Batet també va reivindicar les ‘contradiccions’ al si de l’independentisme com a trofeu. Per tant, és una anàlisi compartida pel govern espanyol. D’acord amb aquesta tesi, el diàleg no és cap oferta honesta per a resoldre el conflicte polític de Catalunya, sinó un instrument per a dividir l’independentisme, afeblir-lo i fer que deixi de ser majoritari.
La sinceritat de Sánchez és d’agrair, perquè ara ja sabem que darrere la paraula ‘diàleg’ no hi ha cap proposta seriosa, sinó que tan sols hi ha intenció de dividir els independentistes entre moderats i radicals o, dit d’una altra manera, entre bons i dolents. No és pas cap estratègia nova. Ja ho van intentar el govern de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria. La Moncloa presentava el diàleg amb Carles Puigdemont com una cosa impossible, perquè era un immobilista, mentre que es destacava la ‘sintonia’ que hi havia entre la vice-presidenta i Oriol Junqueras. Una imatge completament falsa pel que fa als resultats reals de les converses, però que servia per a fer que les relacions entre tots dos dirigents i sengles formacions fossin tenses. Finalment, el govern del PP no va tenir miraments a l’hora d’aplicar el 155, empresonar Junqueras i forçar Puigdemont a exiliar-se per estalviar-se la presó.
La jornada d’avui ha estat un exemple d’aquesta estratègia. Mentre el president Torra ha assegurat al parlament que a Pedro Sánchez se li ha acabat el crèdit i que la reunió del juliol ‘només va ser una fotografia’, el vice-president Pere Aragonès ha mantingut una breu trobada amb la vice-presidenta Carmen Calvo, per parlar del pressupost de l’estat espanyol. La vice-presidenta mateix s’ha encarregat de filtrar la reunió a la premsa, amb una versió molt positiva de la trobada, assegurant que ERC havia mostrat una bona disposició a aprovar el pressupost de Pedro Sánchez. Pocs minuts després, el mateix Pere Aragonès ha desmentit aquesta versió positiva amb una piulada advertint que mentre no hi hagi canvis en les acusacions del Tribunal Suprem espanyol contra els presos independentistes ‘no és possible parlar de pressupostos’. Però la maniobra de Calvo quadra perfectament amb aquesta estratègia de fomentar ‘contradiccions’ entre els dos socis del govern de la Generalitat.
Però al govern del PSOE aquesta vegada li serà més difícil, perquè els dos interlocutors de la Generalitat amb el govern espanyol són el vice-president Pere Aragonès i la consellera de Presidència, Elsa Artadi, que s’entenen perfectament. Pot semblar una contradicció, sobretot aquests dies, però en el govern de Torra no hi ha pas tantes tensions internes com en el govern de Puigdemont, tot i que externament la divisió és més visible i sagnant. De portes endins, hi ha més calma perquè no hi ha líders que competeixin electoralment per unes futures eleccions, si més no ara per ara. I tant Artadi com Aragonès són dos pragmàtics que es guarden prou de parlar d’eleccions. Ací no hi trobaran escletxes. L’altre interlocutor amb el govern espanyol és Ernest Maragall, en tant que president de la part catalana de la comissió mixta, però el conseller d’Acció Exterior té els dies comptats al govern perquè serà el candidat d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona. La feina que pugui fer l’haurà de traspassar al seu successor, que en teoria serà Alfred Bosch, però les funcions de relació amb el govern espanyol podrien canviar de mans.
Amb aquest quadre, es fa difícil un diàleg que vagi més enllà de qüestions administratives en reunions sectorials, però difícilment ERC i el PDECat donaran suport al pressupost si abans el govern del PSOE no mou fitxa en la qüestió del dret d’autodeterminació. I votin què votin, aniran junts perquè ni als uns ni als altres no els convé de sortir retratats com aquells que van cedir en canvi de res, tal com va passar a la investidura. Si Sánchez fos un líder polític responsable, el preocuparia la divisió de l’independentisme, perquè depèn dels seus vots per a continuar governant, tant els d’ERC com els del PDECat. Com a espanyolista, pot estar eufòric, però com a governant és un insensat. Sense el suport dels disset diputats independentistes no seria president i no tindrà pressupost. Els ha de menester tots.
MÉS QÜESTIONS
Inundacions catastròfiques a Mallorca. Deu persones han mort i un nen ha desaparegut aquestes últimes hores a Sant Llorenç del Cardassar, Artà i l’Illot, a Mallorca, arran de les inundacions que ha causat l’intens aiguat que hi ha caigut. En poques hores s’hi han acumulat més de dos-cents litres per metre quadrat i l’aigua ha baixat amb tanta força pel torrent que travessa el municipi –i que habitualment va eixut–, que ha arrossegat desenes de vehicles. És el pitjor aiguat a les Illes d’aquests últims anys i el servei d’emergències s’han desbordat totalment. Dimarts al vespre tota l’illa restava sota alerta groga per pluja. Tanmateix, el govern ha explicat que no se n’esperava una de tan intensa i sobtada. En plena nit, en veient l’amenaça de l’aigua, molta gent s’ha enfilat dalt les teulades i els arbres. Els efectius de salvament cerquen més víctimes entre les desenes de cotxes que ha arrossegat el torrent abans de desembocar a la mar a l’Illot. Per mirar d’aclarir una mica per què havia passat, Vilaweb ha entrevistat Celso Garcia, professor de geografia física de la UIB.
Puig celebra el fracàs de l’extrema dreta durant el Nou d’Octubre. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha celebrat que la ultradreta fracassés en l’intent de fer de la diada del País Valencià ‘un altre Nou d’Octubre negre’ com l’any passat. Tant en els actes institucionals del matí com sobretot al vespre, durant la manifestació, grups feixistes van provar de boicotar els actes, però no se’n van sortir. La manifestació, de la qual es va despenjar el PSPV, va aplegar milers de persones que van plantar cara a l’extrema dreta. Un fort desplegament policíac va impedir que hi hagués incidents. Després d’intervenir davant el Comitè de les Regions, a Brussel·les, també ha felicitat l’actuació del delegat del govern espanyol, Juan Carlos Fulgencio, perquè –diu– en la jornada d’ahir va saber preservar la llibertat dels ciutadans. Per Puig, va ser un dia positiu per al País Valencià: ‘Es va explicitar la voluntat d’autogovern, les ganes d’avançar i les ganes de viure junts’, ha dit. Ha defensat el pluralisme i ha afegit que la discrepància s’havia d’expressar amb respecte: ‘Les persones que no són respectuoses, les que insulten, les que intenten agredir són absolutament minoritàries al País Valencià.’ D’una altra banda, la policia ha identificat la persona que va llançar gasos irritants contra la premsa, segons el delegat del govern espanyol, que ha confirmat que s’havien obert diligències.
Els demòcrates andorrans ofereixen a Espot que rellevi Martí com a candidat a cap de govern. A la reunió de la comissió demòcrata de dimecres passat, es va acordar per unanimitat d’oferir a Xavier Espot d’encapçalar la llista demòcrata en les pròximes eleccions andorranes. La intenció inicial de l’equip a qui es va encomanar la tasca d’estudiar qui era el candidat idoni era que Espot acceptés dimecres mateix. Però el ministre de Justícia, Interior i Afers Socials va demanar uns quants dies per a donar la resposta. Va al·legar que volia tenir unes quantes reunions abans de comunicar oficialment la seva resposta. Tant dins la comissió com del partit es dóna per fet que acceptarà l’encàrrec de substituir Toni Martí al capdavant de la candidatura de DA. Els demòcrates opinen majoritàriament que ja ha arribat el moment d’anunciar qui serà el nou líder perquè hi ha tot un seguit de moviments polítics que requereixen que DA tingui un interlocutor de futur.
LA XIFRA
Un docent de cada tres s’autocensura a l’aula arran de la situació política a Catalunya. Malgrat que el 70% dels professors creu que té l’obligació d’abordar aquestes qüestions a l’aula, només un 12,4% reconeix fer-ho amb ‘tota normalitat’, segons una enquesta de la Fundació Bofill.
TAL DIA COM AVUI
El 10 d’octubre del 1908 neix a Barcelona Mercè Rodoreda, la novel·lista de més èxit de la literatura catalana, escriptora d’obres com Aloma, La plaça del Diamant i Mirall trencat.
