15.05.2020 - 20:15
TEMA DEL DIA
Tacticista. Pedro Sánchez és un especialista en el driblatge curt, un supervivent en la política tacticista, capaç de dir una cosa i la contrària en menys de vint-i-quatre hores. La setmana passada va prorrogar l’estat d’alarma gràcies al suport utilitarista d’Inés Arrimadas, que necessitava recuperar protagonisme. Però una cosa és protagonisme i una altra casar-se amb Pedro Sánchez. El dirigent del PSOE confiava que la situació agònica que viu Ciutadans li permetés d’anar aprovant els estats d’alarma que li anessin bé a canvi de petites contrapartides per a Arrimadas, però sense cost polític. La cap del partit taronja ha de combinar el seu festeig amb Sánchez amb el manteniment dels governs autonòmics que Ciutadans va pactar amb PP i Vox, una herència que li va deixar Albert Rivera abans de dimitir.
Així com Sánchez té Felipe González per anar-li recordant els interessos de l’Íbex 35, Arrimadas té Albert Rivera per recordar-li la recta via de la dreta, igual com José María Aznar amb Pedro Casado. L’ex-dirigent de Ciutadans ha reaparegut aquesta setmana per renyar la seva successora, qui ha hagut de posar-se dura amb Sánchez per no ser acusada de roja per les hordes ultres que cada vespre desfilen pel barri de Salamanca de Madrid, sense que la policia faci res per evitar-ho. Malgrat que es passen pel forro de la Barbour les mesures sanitàries de confinament i exhibeixen amenaçant els pals de golf quan les manifestacions estan prohibides, la policia es limita a saludar. No s’abracen perquè sanitàriament és encara arriscat, però la complicitat entre la policia espanyola i l’extrema dreta ha estat escandalosa i ho continua essent.
Com que Arrimadas s’ha posat fatxenda i ha qualificat Sánchez del pitjor president de la història d’Espanya, el govern del PSOE ha reactivat la comissió negociadora amb ERC, aquella que va servir per a pactar la investidura. En formen part els ministres Salvador Illa i José Luís Ávalos i la portaveu del PSOE a Madrid, Adriana Lastra, que té una gran sintonia amb Gabriel Rufián, que encapçala delegació republicana amb la secretària general adjunta, Marta Vilalta, i el diputat Josep Maria Jové. L’estratègia del PSOE és la mateixa que va fer servir amb el PNB. El govern espanyol sap que ERC té pressa per ressuscitar la taula de diàleg entre el govern català i espanyol per a justificar el suport a la investidura. I el PSOE necessita els vots d’ERC per a avalar l’estat d’alarma. El problema és que prorrogar l’estat d’alarma, en les actuals condicions, implica mantenir el segrest de les competències de la Generalitat i retallar la llibertat dels ciutadans mentre duri el desconfinament. Amb el PNB van pactar un eufemisme que es deia corresponsabilitat, pel qual Iñigo Urkullu pot fer veure que recupera autogovern, però sobretot, pot fer eleccions autonòmiques al juliol, que és el que vol.
Esquerra vol reobrir la taula de diàleg però no ho pot fer amb les competències de la Generalitat segrestades, perquè no tindria cap mena de sentit i, per tant, necessita que Sánchez reformuli l’estat d’alarma. Les converses no són fàcils, però el govern espanyol també hi ha sumat Junts per Catalunya, tot i que a un nivell inferior, per no ofendre els republicans. La vice-presidenta Carmen Calvo manté contacte amb Laura Borràs per veure si Junts per Catalunya pot sortir del no i passar a l’abstenció o al sí. De moment, les posicions no han avançat perquè Borràs manté que si no hi ha un retorn de les competències i una gestió descentralitzada del desconfinament, el seu grup mantindrà el no. Amb els republicans l’acord també és verd, segons que ha assegurat Pere Aragonès, però Rufián encara hi veu alguna escletxa si el PSOE accepta un ‘comandament compartit’ del desconfinament. Hi ha temps fins dimarts, quan el govern té previst d’aprovar l’estat d’alarma i, fins i tot, dimecres, quan s’ha de votar al congrés espanyol i es pot modificar, com va fer el PNB la darrera vegada. Amb tants dies, Pedro Sánchez pot canviar d’opinió moltes vegades.
MÉS QÜESTIONS
El Consell vol augmentar el pes poblacional en el repartiment de fons pel coronavirus. El Consell negocia amb el govern espanyol perquè el pes poblacional tingui més importància en el repartiment del fons no reembossable que s’ha creat perquè les autonomies puguin fer front a la despesa generada per la crisi del coronavirus. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ja ho avançava en una entrevista publicada avui a VilaWeb i la vice-presidenta, Mónica Oltra, hi ha insistit dient que les converses sobre els 16.000 milions d’euros que ha de repartir el Ministeri d’Hisenda espanyol continuen obertes. Oltra, qui ha evitat de polemitzar amb la ministra María Jesús Montero per haver negat l’infrafinançament valencià, ha confirmat que treballaven amb l’executiu espanyol perquè el pes poblacional tingués un percentatge més alt, perquè ‘les persones compten més que els quilòmetres quadrats’. En concret, es negocia sobre la part del fons lligada a la despesa sanitària (10.000 milions) i també perquè en l’econòmica (5.000 milions) es prevegi l’impacte de la pandèmia al País Valencià. La Generalitat defensa que la incidència en aquest àmbit és més gran pel pes que té el sector serveis en el teixit econòmic, la qual cosa el fa més fràgil.
La policia espanyola investiga cartes amenaçadores als dirigents de Més per Mallorca. La policia investiga l’enviament de cartes de contingut ofensiu i amenaçador dirigides a membres de Més per Mallorca, entre ells, el portaveu parlamentari, Miquel Ensenyat, l’actual coordinador, Antoni Noguera, i l’ex-conseller Biel Barceló. Les cartes, escrites a mà, van començar a arribar al parlament fa uns mesos. Els sobres tenen un remitent presumiblement fals, atès que hi apareixen noms i direccions diferents però en totes es distingeix la mateixa cal·ligrafia. Algunes cartes contenien retalls de premsa en què apareixien fotografies dels al·ludits, amb anotacions a mà i burles. El primer de rebre’n una va ser el diputat Miquel Ensenyat, amb amenaces, insults homòfobs i atacs de tipus ideològic. La carta va arribar al despatx del grup parlamentari i no li van donar importància, perquè l’ex-president del Consell ja havia viscut episodis similars anteriorment. Però un temps després va rebre una segona carta, també dirigida a Ensenyat, i posteriorment més sobres dirigits a altres dirigents del partit, com Guillem Balboa, Antoni Noguera i Biel Barceló. Totes les cartes s’enviaven al parlament, tot i que alguns d’aquests càrrecs són d’altres institucions. Les cartes a Balboa i Noguera es van rebre al Consell i a l’ajuntament, i dins de Cort es van comunicar els fets a la policia local. Igualment, el grup va donar un avís al servei de seguretat del parlament. Fa poques setmanes, va començar una investigació i, pròximament, agents de la brigada científica de la policia espanyola es desplaçaran a les dependències de Més al parlament per a prendre empremtes de tots els treballadors del grup per descartar les persones que van tocar els papers en el moment que van rebre les cartes.
El govern andorrà preveu una caiguda del 10% del PIB. El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, ha avisat que el PIB podria caure enguany al voltant del 10%, una xifra similar a la d’altres estats europeus. Durant una compareixença al Consell General per a explicar les mesures sanitàries per a lluitar contra el coronavirus, també ha informat que des que va començar la crisi hi ha hagut 305 acomiadaments, 52 dels quals improcedents, que ara investiga Inspecció de Treball. També hi ha hagut 1.220 sol·licituds de suspensió temporal del contracte de treball, que afectarien uns 9.000 treballadors. Una quarta part són fins al juny i la resta, més endavant. Pel que fa a les demandes d’obertura del Pas de la Casa tan aviat com sigui possible, ha advertit que tot el país s’obrirà al mateix temps i, per tant, ha descartat la petició dels comerciants.
LA XIFRA
25 anys ha celebrat avui VilaWeb, el diari digital creat per Assumpció Maresma i Vicent Partal. Ha estat un aniversari telemàtic, en el qual s’han sumat molts lectors, i també polítics, intel·lectuals i gent del món de la cultura d’arreu dels Països Catalans. Ací podeu veure’n un resum.
TAL DIA COM AVUI
El 15 de març de l’any 1325, a la seva alqueria de Xirivella, Ramon Muntaner va començar a escriure la seva Crònica. Testimoni presencial de molts dels fets descrits, ens va donar conèixer la història de la Corona d’Aragó.
