Sánchez torna el regal formant un govern tenebrós

Certament lamentable, el nucli del govern de Sánchez. Però era d’esperar. Ni ell ni cap dels qui parlen amb ell entén el què passa. És una de les característiques d’Espanya, pel que es veu. Hi ha una opinió “correcta”. I tothom n’ha d’estar d’acord. Si algú veu que és incorrecta, ha de callar. Perquè si ho diu, va al carrer. És una societat monolítica. Ni tan sols saben quin és el problema, però ja fa anys que van decidir que la solució era el desinfectant. Això, per no parlar de la corrupció. O de la ignorància de pensar que tens un govern fort amb una quarta part del congrés i sense cap pacte ferm amb ningú. Cames, ajudeu-me.

En el fons és una bona notícia: no hi haurà distensió (ni per tant amnèsia ni anestèsia) i els tòtiles que han llançat les campanes al vol obriran finalment els ulls (tret que vulguin mantenir-los closos contra tota evidència de com són de crues les coses). Ni multilateralitat ni mandangues: guerra d’usura, de trinxeres; l’única que hi ha i es pot fer a Espanya, amb Espanya.

Benvinguda la repressió… I és que l’única manera realment vàlida i eficaç de desautoritzar (i per tant d’arribar a desarmar) un règim no democràtic com el del 78 és portar-lo a emprar la violència física contra gent indefensa i pacífica. Llavors, I SOLS LLAVORS, es fa rotundament palès que s’està al davant un règim tancat al diàleg, incapaç d’abordar des de la negociació política les legítimes demandes d’una part important de la societat.

En resum: cal acabar de despullar Espanya, fent aflorar, de manera molt més crua i sistemàtica que no s’ha fet fins ara, la seva ànima, el seu tarannà autoritari i antidemocràtic. No veig altre camí.

Senyor Partal, em sorprèn que s’escandalitzi d’aquesta manera del govern que ha format el maniquí d’el corte inglés. Jo que soc un mindundi, ja vaig preveure que això passaria!, i malgrat preveure-ho, vaig celebrar que els diputats so-called sobiranistes votessin a favor de la moció. Per desestabilitzar Ñ. Al llarg de tot avui, no he llegit cap notícia sobre la tramitació dels pressupostos al senado, i em mosqueja, perquè només faltaria que el PP els aprovés i per tant no haguessin de tornar al congreso, cosa que espero que no passarà perquè el PP (vaja, els “diversos PP’s” que ja hi ha ara mateix) no podrà aguantar la temptació de revenja sobre el PNB; llavors espero que entre PNB i els “ nostres”, dificultin enormement la nova aprovació, i neguitegin la Merkel i tots els lobbys germanskys que la sostenen. Patir perquè el gobierno de Ñ és un nyap, és com a mínim contradictori!; hauríem d’estar contents de que l’enemic faci un gobierno nyap! El que em deixaria KO i amb ganes de “gresca” seria que els “nostres” aprovessin els pressupostos de l’enemic. Però l’enemic no els ho posarà fàcil per justificar tal temeritat davant del gruix electoral majoritari de catalans! La formació de gobierno n’és un primer i magnífic exemple!

1.- L’editorial té raó, i vist des d’aquí, i des dels pocs decents que quedan allà, té més raó que un sant. Modernitat de xarol i brillantina, negror a l’ànima hidalga. Podemos es quedarà de nou a l’oposició, i l’estat profund no permetrà cap canvi substancial.

2.- L’editorial s’equivoca i molt -espero equivocar-me jo en dir el que segueix- perquè vist des d’Espanya, des de la societat que no llegeix,que s’entretè amb telecincos i antenatres i d’altres pornocanals, que no ens coneix ni ens vol reconèixer, el govern de Sánchez presenta joventut, modernitat i cosmopolitisme. No només això, sinó que en clau estrangera, els media, que influeixen en la societat, que al seu torn influeix en els polítics, poden pensar el mateix. Espanya s’ha tret de sobre la caspa, es modernitzen, posen gent amb idiomes, i per tant ara sí, Catalunya s’hauria d’entendre amb aquesta nova generació.

3.- Ens toca espabilar, i preveure moviments. Simbòlics alguns, efectius els altres, per contrarrestar aquesta pàtina de modernitat falsa però lluent que ens pot fer anar pel pedregar. Que cadascú faci la seva proposta. La meva : A partir d’ara, i definitivament, a les eleccions espanyoles s’hi ha d’anar en un sol grup. S’ha acabat anar-hi per separat. Si més no al congreso de los diputados s’hi ha d’anar com si fòssim un moviment tipus SNP escocès, o ACN sudafricana, o PQ del Quèbec. Prou d’anar-hi en dos grups parlamentaris. (Perdoneu per la metàfora estripada següent : si convé que l’Artadi i l’Aragonés se’n vagin al llit per dirimir diferències i consensuar aproximacions, -els cupaires gosaran proposar un trio?- però o hi ha una única veu potent a Madrid, o mediàticament hem perdut, sobretot amb la visió de París, Berlín, Londres, Brussel·les, Roma.
Espabilem perquè si el PSOE ho fa mínimament bé, perdrem el relat actual de Catalunya moderna que vol marxar de la casposa Espanya, per tornar al prejudici de la Catalunya egoïsta no dona oportunitat a la regenerada Espanya. Nosaltres sabem que aquesta teoria és falsa, però si molta gent la compra, hem begut oli.
Una sola veu al Congreso, Confluència per la República, i mostrar unitat. Després al Parlament que cadascú defensi el color que vol per a la casa. Primer, però, cal que tinguem la casa en propietat.

Jo no paro de dir-ho: dons què us esperaveu?.
A veure si els que van votar Si a la moció acaben de prendre consciència que van votar No Rajoy. Ara comença la guerra de desgast contra Sanchez, que s’ha plantejat el que li queda fins a les eleccions per recuperar els vots perduts a costa de ciudadanos. Això vol dir canya contra Catalunya.
Nosaltres el que hem de fer és canya contra espanya, seguir reclamant la independencia a nivell internacional i la llibertat dels presos i exiliats a tots els nivells.
Bona anàlisi Antoni Oller!

La bona fé, una de les més grans qualitats que pot tenir una persona o en aquest cas, una societat, si es escessiva, esdevé defecte i adquireix altres noms. Mai em deixa de sorprendre l’excés de bona fé de bona part del poble catalá. Fins quan entendrem que no hi ha res a fer mes que marxar ja? Que cal aumentar la base ndependentista?…doncs ara es el moment! Convenceu-vos ja…pel be dels vostres fills i nets! feu el pas qui no l’hagueu fet encara i fem neixer junts la república!

Cada dia, casi a cada hora d’aquestes darreres, penso que seguim essent massa il·lusos en les esperances cap a canvis pels personatges, i llurs futures actuacions, arrel del moviment de noms també dit “nou” govern espanyol. Ni nou, ni possibilitat de canvi en la repressió. Son en tant que han mamat tot el que els alimenta: enveges, rancúnies i odis atàvics vers les diferències, culturals, econòmiques, socials. L’uniformisme d’anorreament, com a objectiu. Els uns, els altres i els de més enllà. Emplenar de dades sobre personatges sinistres i amb currículums tenebrosos ens distreu del nostre objectiu: fer-los fora. O morir assimilats. Sembla talment que el cansament, en la llarga lluita per l’alliberament nacional, a cada bugada es fa palès. El mantra del diàleg, tantes voltes repetit, no és més que un miratge per alliberar-nos de no haver-ho dit … més vegades que ells. Però ells son el que a l’esbombat article del 2008 el President Torra va blasmar, i que l’hi valgut tota mena d’insults i desqualificacions. Però, se l’havien llegit i contextualitzat abans?. No, es clar. En llur condició cultural, impossible.

Bé, Rajoy ja és fora , el PP està confús, Ciudadanos descol.locat. Ara juguem el parrtit del PSOE. Un partit que podria haver estat molt difícil, però sembla que ens tornaran a facilitar les coses.
Alguns d’aquests nomenaments , no és que no ens agradin als independentistes, sino que no agraden a Podem , als Comuns i inclús a molta gent del PSC. Per no parlar del cas que ha fet a les recomanacions del stablishment català. Cap ni un. La tercera via un altre cop envainant-se-la.
Ja sabem quina és l’única via que ens queda. Aconseguir la majoria necessaria per marxar.

Hi ha un punt de l’editorial amb el que no estic d’acord. Quan diu: “…el PSOE no ha entès que els grups sobiranistes i Podem no els van votar a ells, sinó que varen votar contra Rajoy.” Això es podria dir si a Espanya es fes política en el bon sentit de la paraula. Però a Espanya només funciona el joc dels grups de poder i en aquestes condicions la moció de censura tenia el mateix valor de votar contra Rajoy com de votar a favor de Pedro Sánchez. Així que no s’hi val a dir que Sànchez torni un regal, ja que si se li havia volgut fer un regal, era ignorant totalment la realitat.

A més, aquest nou govern desmenteix per complet dos arguments principals que s’havien emprat per justificar el vot “sí” a la moció de censura. És a dir, que amb això s’afeblia la posició espanyola i que se la dividia.

És evident que una persona ni dues passen de semblar bones persones a semblar mal parides. No és que el Sánchez hagi triat a aquesta colla de feixistes per a formar govern, sinó que aquesta colla de glòries del paleolític l’han escollit a ell com a president per a dur a terme la massacre de Catalunya, tal com planegen des de fa molt de temps. També l’Iceta va semblar que de cop es tornava dolent, i és que l’assalt al PSOE es va dur a terme ja fa molt de temps. Però que això hagi passat per alt a tots els nostres polítics i els hagi portat a votar-lo, és bastant alarmant. Vol dir simplement o que al Psoe són mestres de cinisme polític, o que els altres no treballen ni amb la més mínima informació. Torno a repetir que el Sànchez no és més que un maniquí amb comandament a distància. No pensa sinó que li donen tot pensat. Només hi ha una cosa evident en tot aquest complot, i és que Espanya no en te cap de solució. És com quan un càncer ja ha fet una metàstasi i ja no hi ha res a fer. No és que no ens entenguin, és que no poden fer-ho. Si intenten entendre’ns s’els en va tot a regar cols. Només els queda la solució de la força, per això s’equivoquen constantment.

Res de nou, la política al reino la marquem els catalans ja que som l’enemic a batre.
El PSOE, vol adelantar a tothom per la dreta i ha ho havia avisat, però els romàntics pensaven que l’esquerra espanyola encara s’alçaria.
Doncs no, senzillament han ocupat el paper de govern nacionalista espanyol més ranc, perquè és en l’espai de la dreta on es juguen les eleccions que vindran.
Espanya no vol cap república més, no hi ha solució, no hi han lleis, és un mercat de mediocres.
El PSOE ha fet una opa al IBEX35.
Sanchez sap qui mana i qui dóna els títols i no són pas els Barons del PSOE, ni la universitat Juan Carlos I.
Hem de marxar i ràpid.

UN REGAL TENEBRÓS I ENVERINAT
(Govern Sánchez) Sí, són còmplices del cop d’Estat. ¿Perquè no els hem declarat la guerra de bon principi? D’entrada l’evidència és l’hostilitat contra Catalunya. Ni un gest favorable, al contrari, ara ja sabem el seu estat major dissenyat especialment contra les llibertats nacionals. Ja deia fa dies que aprovar un màster de nacionalisme espanyol (que els dóna els vots) té uns requeriments, entre d’altres, de valors feixistes, com el de preservar la unitat de la pàtria per sobre de la democràcia. I en Sánchez que vol allargar la seva presidència ha estat diligent.
Hi ha, però, un aspecte, que no és menor, que l’editorial ha passat per alt: la confecció d’aquest govern d’en Sánchez està fet per tenir un reconeixement a Europa. Algunes ministres, entre elles, en Borrell tenen un cert predicament a Europa. Tot plegat ens situa, de moment, en un altre marc on intenten vendre que a Espanya hi ha hagut un canvi respecte a Catalunya. El dolent era Rajoy. Els Estats d’Europa tenen ara una altra excusa per mirar a un altre cantó. Haurem de treballar per tornar-los a posar en evidència aviat. No serà difícil però cal que el consell de la República s’activi ben aviat.
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Lamentable tots aquests ministres son de lo mes espanyoliste i com de costum en aquests politics no estan deslligats en casos de corrupció Abengoa, Castor, tortures,homentages a figures siniestres del franquisme, periodistes atacant-nos a les televisions com els de ana rosa etc.
Espero que els nostres partits i politics en prenguin nota encara que “don p.sanchez” vol dialeg hem fa l’efecte que es el mateix que “don m.rajoy”.
Nosaltres a la nostra som REPUBLICA, ja tenim una alternativa independentista a votar en cas que JuntsxCat o ERC fallin

Als que els hi quedava algun dubte de la voluntat de la dita “esquerra” moderada espanyola, ha quedat ben clar, han donat un cop de peu a qui els hi havia ofert la mà (una altra vegada), però és el que s’havia de fer, donar constància i fer palés que no hi ha cap esperança amb els partits espanyols.
Han fet aquest govern per prendre vots a PP i Cs, no per dialogar,
Davant la generosita han respòs amb arrogància i menyspreu, la Independència és més evident i aprop que mai (no en temps però sí amb seguretat) la base s’eixampla moltíssim.
Començarant amb la retòrica del diàleg però no oferiran res, i fins a les eleccions d’aquí 2 anys, si aguanten i segons els sondetjos.

La unilateralitat era i segueix sent l’única via. S’ha d’exercir i estar disposats a resistir el que calgui. La dreta espanyola sempre ha fet d’Espanya la seva senya d’identitat, però l’esquerra sent la necessitat d’eliminar qualsevol dubte de que ells també en són de nacionalistes espanyols i ho han de demostrar contínuament. Mani qui mani a Espanya mai arribarem a cap acord perquè mai admetran la bilateralitat. Tan difícil és de veure això? Només cal saber una mica d’història o entendre com pensa aquesta gent. La composició del nou govern n’és una prova.

MALES NOTÍCIES, MOLT MALES NOTÍCIES! Acabo de llegir que el PP ha decidit no esmenar els pressupostos de Ñ al senado, és a dir que li regala a Sanchez “l’aprovat” dels pressupostos al congreso. Merda! No podrem putejar seriosament a Sanchez fins al menys d’aquí un any, i la Merkel sospirant d’alleujament! Tot fa pudor de pacte previ a la moció entre PP-PSOE i els creditors alemanys per salvar la imatge de la marca Ñ. MERDA, MERDA i MERDA!! Tenim davant un despietat enemic que a sobre no és tonto del tot; posem-nos les piles JA!!

Com ha dit l’Albert Miret, sabem perfectament (com a mínim des del desgraciat episodi de modificació d el’Estatut) que el més similar a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres, que la diferència entre el PP i el PSOE, pel que fa la qüestió territorial i nacional, és nul·la. Per això em costa molt de creure que els nostres polítics no ho sàpiguen. Em sembla impossible. Aleshores per què fan el que fan? La resposta que ho fan perquè han renunciat a la república i a la independència no la compro. La que ho fan per covardia tampoc. Tots se l’han jugada, tots han arriscat i molt, els que no són a la presó són a l’exili i els que no tenen constantment l’espasa de Demòcles a sobre. Tampoc em sembla lògica dir que ho fan per mantenir la cadira (!). Algú pensa que el patiment, l’estrès, la pressió que suposa la situació el pot compensar aquesta cadira?! Senzillament em sembla que no.

Puc entendre que qui s’ha enriquit estafant els espanyols li pugui compensar passar un temps a la presó (és allè de “vaya yo caliente y ríase la gente”) però aquest no és el cas dels nostre polítics. Per tant hi ha d’haver alguna raó o estratègia que ho expliqui i que al menys a mi se m’escapa. Que pot estar equivocada, potser sí, però en tot cas no em veig capaç d’afirmar-ho sense conèixer-la. Segurament el temps em donarà la perspectiva necessària per poder-ho jutjar.

Però en aquest vaixell ens hi hem embarcat tots i nosaltres, el poble, també podem fer-los arribar la nostra opinió o prendre les nostres decisions. Caldria establir ponts de diàleg entre el poble i els polítics. Això sí que em sembla necessari per no navegar a la deriva o a les fosques.

Les credencials del nou govern certament no conviden a l’optimisme.
Si els propers dies es confirma que no hi ha canvis o que no van més enllà d’un maquillatge, caldrà fer quelcom.

Es evident que el PSOE necessita un suport per tenir majoria i si no li donem nosaltres, l’ha d’obtenir de PP-C’s o no pot fer res.
Bé, quan bloquegem les mocions i propostes veurem si van a una o es tiren els plats pel cap, buscant posicionar-se de cara a properes eleccions.

Molt aviat sortirem de dubtes, més enllà de les negres primeres impressions.

Ja podem tots plegats pontificar tant com vulguem, fer anàlisis afinadíssimes i donar opinions plenament contrastades.

La dura realitat és que els feixistes -ara amb la careta del PSOE- segueixen controlant tots els resorts del poder, i els segueixen empran contra la democràcia i contra Catalunya, en el sentit més ampli de la paraula.

Però l’autèntic drama, alló que és intolerable i inconcebible, és que ara ho fan AMB ELS NOSTRES VOTS.

Vergonya, vergonya, VERGONYA!!!

Pedro Sánchez o és un titella o és un supervivent oportunista.
Potser les dues coses.

Estic totalment d’acord en haver votat fer fora M.Rajoy, que no vol dir votar a favor de P.Sanchez, i espero que els nostres polítics tinguin clar, molt clar, que aquest va ser el seu vot.
Per tant no vàrem regalar res.

Ara P.Sanchez, amb només 85 diputats, es veurà obligat a governar amb el suport del PP i de C’s.
Si ni ho fa durarà dos dies, ell i tot el seu govern, també amb corruptes, nazionalzocialistes i anticatalans.

El PSOE, i el PSC, per la deriva tinguda els dos-tres darrers anys, no tenen bossa d’electors a l’esquerra, ja està Podemos.
La seva bossa d’electors la tenen a C’s, i al PP, i per tant han de poder aguantar al gobierno de la Ñ el temps suficient per a intentar refer-se dels pitjors resultats electorals de la seva història.

Els nostres polítics han de tenir clar que si PP-C’s presenten una moció de censura, només cal abstenir-se.
Així P.Sanchez perdria en dos dies el poder que ha volgut tenir a canvi de res, i veuria que ell, i el seu partit no són ningú, i que la seva moció tenia peus de fang.
Europa per altra banda veuria que això és un bluf, i de retruc beneficiària a Catalunya.

Amb una altra política, i un altre gobierno a la Ñ, més d’esquerres, més respectuós amb Catalunya, s’haguessin pogut mantenir els dos anys de legislatura, durament per la oposició total i bruta de PP-C’s, però tenint la oportunitat de treballar i netejar del PP els mitjans públics de comunicació, com RTVE, i obrir ells ulls a part dels espanyols.
Així en dos anys podrien créixer, no dic guanyar, fer créixer Podemos, i repetir legislatura en coalició.

Però clar, aquesta acció requereix d’una visió de futur i una honestedat que el PSOE de P.Sanchez no te.

Els dirigents donant exemples civics… carrizosa retirant llaços grocs a la “maison du dialeg”… el pepedro sánchez guanyant mocions de censura per a ocupar trona… ahir a madriz, avui a badalona… demá? Ens portará una ona… Exemples destinats a incentivar els conflictes politics i civils i de confrontaments i opressió .. diguem-ho clar, qui mana en un pais on els dirigents son titelles es qui mou els fils de tot el stablishfrau. Les titelles gestionen engrunes i miseries. La calitat humana? Es lo de menys…

y EL JUEZ QUE MIENTRAS RECIBIA DENUNCIAS DE TORTURAS A SUS DETENIDOS , LE PREGUNTABA A LOS PRESUNTOS TORTURADORES COMO ESTABA EL REO ?????? Y QUE NO IBA DESPUES A VISITAR A LA VICTIMA PARA VER COMO ESTABA ….

AHI LO DEJO !!!! , TARDA Y CUADRILLA DEL PDCAT EN MADRID NO OS ENTERAIS MUCHO DE LO QUE OCURRE POR EL ESTADO Y LO QUE HACEN ESTOS A QUIENES DAIS LOS VOTOS … AHI LO DEJO !
https://www.msn.com/es-es/noticias/espana/marlaska-respaldo-un%c3%a1nime-de-polic%c3%ada-y-guardia-civil-mientras-otegi-toma-nota/ar-AAyjOYS?li=BBpmbhJ&ocid=mailsignout

Qui després de tot el que ha fet i dit el PSOE i després del q va dir Sánchez a la moció de censura, fardant del 155, esperava un canvi d’actitud, ja no es pot dir q sigui ingennu, és q li falta intel·ligència emocional. Ni sap llegir les senyals mínimes q l’han de posar en alerta. El PSOE pot ser encara més cabró, i no són burros, com els del PP. A més, insisteixo, l’anticatalanisme és un valor molt a l’alça a Espanya. Se’n guardaran prou de fer res q els puguin acusar de tebis. Per això els Comuns estan entre l’espasa i la paret. Ningú gosa a qüestionar aquest discurs d’odi. Si a hores d’ara no hem entès q d Ñ no ens arribaran ajuts ni diàleg, crec q no entenem res. Flipo amb els titulars sobre q el govern de Sánchez DECEP els q el van votar. Això sí q és una relació malaltissa. Obrim els ulls ja

@Francesc Marquillas. Si alguna cosa podem esperar és que aquest trio de cafres es tornin a aconxabar i montin un altra 155, amb l’alegría de l’Ibex, els asnares, fuersas nuevas castas, caspas i cortes, segrestadoras. Tot el que sigui dolent es pot esperar d’aquestes bèsties carronyeres.
Imbècils que som els catalans de creure-ns que els sociates són una bona gent respectuosa i amb criteris socials que ha sofert una demència temporal. Segueixen esforçant-se per demostrar que són una de les tres potes que mantenen la taula on es signen la major part de putades que el poder signa contra l’estúpid, manso i acollonit poble español.

Els sobiranistes perdem el temps mirant qui hi ha a la moncloa. Si la presidència del govern la tingués la Madre Teresa de Calculta (amb tots els respectes) aquesta senyora amb la Constitució aprovada pels militars franquistes, més tot l’aparell d’estat franquista, més la majoria de la població de més enllà de l’Ebre cridant directament o indirecta “a por ellos”, no seria capaç, pobre dona, de canviar un bri el tracte que rebem fora del nostre territori.
Per tant ens ha d’èsser exactament igual qui hi hagi al tro, només el poble català decidirà que fer amb el seu futur. Paciència , perseverança, i perspectiva, per tornar a recuperar el momentum.

Avui finalment ho he vist clar del tot. Potser també com a estratagema psicològica (cercant el no patir), i no sols com a postura inspirada en l’astúcia pragmàtica, he operat un cert canvi mental a l’hora de percebre la realitat; canvi que no té res d’original i és prou conegut: pitjor és millor.

Enlloc d’entristir-me i crispar-me per la nominació de ministres anticatalans (a banda dels també ineptes i impresentables: un govern Frankenstein en tota regla), doncs he fet per manera d’alegrar-me’n, entenent que no hi hauria res pitjor que una distensió (ja no diguem conciliació) amb Espanya, distensió (o conciliació) que, per necessitat, per la força de les coses (el que inclou la dispar relació de forces) hauria de ser falsa, superficial, poc duradora i encara a càrrec, en detriment de les aspiracions catalanes.

Doncs això, crec seriosament que hem de donar la volta a la manera com jutgem, com “rebem” la realitat política espanyola: tot el que sigui rebuig cap a nosaltres és bo, excel.lent per a la nostra causa (!). No hem d’esperar ni voler ser estimats pels espanyols. I és que llur estimació, que no passaria de ser una mera simpatia accidental, circumstancial i encara forçada i poc sincera, és de molt escàs recorregut, privada de futur: seguiria sense tenir conseqüències polítiques substancials favorables als nostres interessos com a país; com ha estat sempre el cas en el passat.

Per tant, com més profund i abrupte sigui el “gap” mental, més ampla la falla  emocional amb els espanyols, més difícil serà la convivència amb ells i, en lògica conseqüència, més difícil serà que ens endormisquem de nou, moguts per l’amnèsia de l’anestèsia, en la quimera d’una qualsevulla confraternitat ibèrica (made in PSCOE, Podem, ERC… o PdeCat).

El dit: hem de canviar de paradigma mental, fer un gir copernicà, com es diu. El pitjor que ens pot passar és que ens deixin d’insultar i perseguir per ser catalans (independentistes).

I no oblidem que cedir a Espanya és convalidar la dictadura; o no és dictadura impedir per la força un referèndum, engarjolar polítics innocents i negar el dret d’autodeterminació a un poble?

Tot el que no sigui cedir a la força bruta és un acte de legitimació de la imposició: qui es rendeix abans d’endurar el patiment està dient, deixant entendre que l’arbitrarietat val més, compta més que les seves conviccions. Si no posem la nostra pròpia vida al darrere i al servei de les nostres conviccions, quin pot ser el valor d’aquestes? El d’una opinió, el d’una preferència… el d’una ocurrència, d’un caprici?!

Resumint: amor espanyol? No, gràcies; no ens cal cap abraçada d’ós.

La decisió del PP de rubricar i validar els pressupostos al senado, on té majoria absoluta, m’ha obert els ulls; el repàs de la seqüència dels fets (aprovació dels pressupostos amb el PNB > primera sentencia Gürtel > moció de censura i canvi de govern > confirmació dels pressupostos al senado) me’ls ha acabat d’obrir de bat a bat: hi ha hagut un pacte tàcit entre PP i PSOE per salvar l’estat Ñ; i ara fa poc acabo de llegir en Barbeta, que ho ha vist igual, i n’ha fet un article en portada d’elnacional: https://www.elnacional.cat/ca/politica/jordi-barbeta-de-rajoy-a-sanchez_276162_102.html
Estic una mica desesperat. Partal please, passi l’scanner per tota l’actualitat del mon mundial i regalin-s aquest vespre un editorial que ens eviti de tallar-nos les venes.