Sánchez prova de tancar per dalt allò que la gent va obrir per baix

Sr. Partal, Desconec on vol anar a parar amb el seu editorial, però això no és cap novetat darrerament. Aquesta pantomima d’avui és la ratonera del diàleg on ens ha dut ER, una ratonera que no queda clar que ens en puguem sortir perquè ja comença tol.lida. En el seu editorial, que prova d’acabar de manera optimista, està mancat de tota objectivitat. Qui ha promogut aquest inútil diàleg (ER), difícilment admetrà el seu fracàs, si ja, hores d’ara, va dient a bombo i plateret que això és tot un èxit, quan encara no hi ha ni hi haurà res, ni ara ni mai. És a dir, que aquest PS que vostè fa no té cap fonament, ja que oblida que ER ha donat l’esquena a la independència, tot i que encara hi ha qui pensa que és un partit independentista.

Per tot això i aprofitant (i agraint) l’oportunitat de tenir aquest espai, em permeto fer aquests apunts:

De fa dos anys que ER ho té tot bloquejat i ara no penso fer un resum, ja que tothom d’aquesta sala ho coneix perfectament, però m’he adonat que també té col·lapsades les nostres opinions.

De fa dos anys que gairebé no parlem d’altre cosa que de les accions contra l’independentisme que fa aquesta formació, ja que si observem, són tan sovintejades que gairebé no ens dona temps a respirar i a mirar al nostre voltant. Hores d’ara penso que tot comentari cap ER és malaguanyat ja que ha engegat un camí de no retorn i que no cal perdre més energies. A ER li va bé que es parli d’ella, tot i que sigui malament, d’aquesta manera sempre està en portada. Un partit espanyolista fa el mateix.

Fet aquest preàmbul, comentar-los que com més es parla o parlem d’ER més altaveu de franc se li dona. Com més critiquem les seves decisions, més propaganda se li fa de manera que sembla que la única formació que ens pot dur cap a la independència sigui ER.

No sabem quan hi haurà eleccions però enlloc de lamentar-nos, provem de capgirar el panorama parlamentari, és el moment de donar pas a nova gent, nous partits i de fer neteja d’un Parlament Català encallat i que ara ha fet surar, sortosament, com de podrit està. De poder tenir un nou President del Parlament menys pervers i menys tòxic. És hora que al Parlament entrin noves idees, noves generacions i noves maneres de fer i si és possible, conjuntament amb formacions amb clara vocació independentista, que es puguin consensuar acords programàtics amb l’objectiu que la unitat ens faci més forts. Ja tindran temps d’espatllar-se però fins aquell moment poden fer una feina molt necessària

Per tal d’evitar cap malentès, voldria aclarir, tot i que penso que ja ho he fet en alguna ocasió, que, voluntàriament, en mantinc fora de cap formació política i del seu radi d’influència, ja que la independència comença amb mi mateixa.

És per tot això que a partir d’aquest moment faig invisible ER. No serà una servidora qui els faci d’altaveu i contribuir, mitjançant tots els meus comentaris a col·lapsar la independència, la informació i l’opinió. Tampoc faré córrer per les xarxes cap mena d’informació sobre aquest partit, llevat la notícia que s’estavelli.

Ens esperen uns mesos desesperants amb la pantomima del diàleg. Però ara s´han conjurat tots en donar-li espai i temps a aquesta estratègia. Ara bé, no entenc tant besamans, tanta guàrdia d´honor dels Mossos, tanta perafernàlia. Dèia Pilar Rahola a la Cuatro que és perquè fèia 13 anys que un president espanyol no venia a Palau, i perquè és protocol sempre que hi ha un fet polític extraordinari o un event important i que ho fan per donar solemnitat. Solemnitat. Ja em perdonareu, i potser sóc molt bàsica, però si algú em pega pel carrer, m´insulta, i a més a més em porta a judici dient que la culpa és meva perquè vull coses que no poden ser (segons ell/ella), per molt que vingui a casa meva per “dialogar”, si primer no m´ha demanat perdó i no ha deixat de portar-me als tribunals per tot allò que li passa pel cap, no li faig cap benvinguda amb tots els honors.

A la mateixa cadena i davant de Pilar Rahola han mostrat els punts a dabatre amb els que el President Torra ha rebut a Sánchez, han ensenyat el document escrit baja. Pilar Rahola ha dit que eren els mateixos que va portar Mas al 2012, però a la vegada tots coincidien que eren 44 punts. Ai l´as he pensat. Mas en va portar 45, ho recordo com si fós ahir. Quin punt ha caigut del document? i m´he acostat a la TV per a poder-los llegir bé. Quina sorpresa…. endevineu quin és? Doncs si, el referèndum. I he pensat, bé és que el President Torra deu pensar com jo, que el referèndum ja es va fer i es va guanyar, ho deu haver canviat per l´autodeterminació. Però jo recordo també com si fós ahir, que el referèndum era el punt 1, i al punt 1 no havia estat substituit per l´autodeterminació. He anat mirant punt per punt, i tot era autonomisme. I no pas més autonomia no, autonomisme 2.0, perquè el del segle passat el fèia Jordi Pujol i sempre venia amb un pa nou sóta el braç, mai venia amb les mans buides, mai. Així que ara tenim només unes reclamacions vergonyans, que demanen si us plau :”més suport en la gestió aeroportuària”, no la competència de ports i aeroports, no, si no que ja que són ells els qui la ténen, que no ens abandonin tant descaradament per afavorir Madrid, que nosaltres pretenem ser un cluster en noves tecnologíes i si ens quedem enrere en infrastructures, perdrem aquest tren també, i ja en portem uns quants. I tot en aquest to, forma i contingut. És a dir, que tenim gent a presó, a l´exili, 1000 persones judicialitzades, un ull perdut, 9 CDR que els han trencat la vida amb penes embogides, i molta gent a qui la policia o els mossos han ben escalfat, sigui per votar o per manifestar-se per les sentències. Tot això per a tornar a portar el document d´abans del 9N i sense l´autodeterminació. De paraula un President diu que ha anat molt malament perquè d´autodeterminació res, i l´altre diu que ha anat molt bé perquè hi ha moltes ganes de diàleg i que s´obre un període d´esperança. Ja em perdonareu, però tot això a mi no m´agrada gens. No era el President Torra el més independentista de tots, el que només estava a la política per a declarar la DUI i marxar? En comptes d´això li ha portat un paperot que no diu res, i s´ha apujat el sou abans de marxar? A veure, que no vull pecar de mal pensada, però és que estic superada. Voleu dir que aquests polítics nostres si que ténen una estratègia conjunta però és diametralment oposada a la que els vam demanar a les urnes que teixissin??

La qüestió a resoldre és democràcia, drets humans i llibertats. La metodologia és internacionalitzar el conflicte i involucrar la UE per propi interès. L’estratègia és la resiliència electoral, la NO-violència i la protesta cívica i creativa. El resultat només pot ser vàlid si es pot votar com a poble lliure i s’acaba la repressió dels poders estatals (judicial, econòmic, cultural, …). Això és un full de ruta senzill d’entendre i de fer efectiu … però cal temps (alguna dècada segur, que a nivell històric no és tant).

A veure si ens entenem. Ell no és ningú, és només un triler, bo en l’ofici, però un triler. El que li crea aquesta cara de “no sé què faig aquí” són els “informadors desinformatius” imposats pel traficant, i els seus propis ministres, que l’utilitzen sense cap pietat i li fan venir a fer el burro a Catalunya. Si no fos així, no es podria entendre que mentre tenim presos polítics, mentre els jutges estan crucificant al Trapero, , només perquè sap el què va passar, amb l’ajuda de falsos testimonis desvergonyits, mentre l’espoli campa obertament, mentre el sistema judicial no passa de ser una enèsima policia repressiva, la provocació resta contínua i el cop d’estat del disset encara fumeja, el tanoca aquest vingui amb tota la barra, no pas a oferir, ni a demanar perdó, sinó a exigir una vegada més que ens tornem amnèsics per a seguir-nos imposant les seves lleis inquisitorials, avui dia ja ridícules i putrefactes. Ha vingut convençut de convèncer tal com li van manar i ens deixa més convençuts que mai, que és la mateixa bèstia de sempre ensenyant còmicament la poteta blanca per sota la porta. Aquesta estafa, que ja tots ens sabem de memòria durarà tant com duri el guionista coronat. Necessitem un receptor de vots, un grup d’intel·ligents que ens deixi votar seriosament i que després ens lideri no dissimulant, sinó liderant cap a la independència, sense haver de continuar votant sabent que estàs perdent el vot miserablement. La situació que hem tingut fins ara, no pot continuar ni un dia més.

Estaria bé trencar el mite aquest de no reunir-se amb qui t’ha pegat. No busquem que ens donin una matrícula d’honor en decència! Si volem la independència hem teixir una estratègia que tingui en compte tots els condicionants possibles com a peces en un tauler. Sánchez n’és una.

Per tant, a mi si li besen la mà o li llepen el cul m’importa un rave. El que m’indigna profundament és que s’intenti fer passar per estratègia de país una cosa que en realitat és desmantellar-lo per complet. Amb això que la nostra classe política, amb ERC al capdavant, està fent busquen desactivar l’independentisme, però de retruc estan col·laborant a matar la nostra cultura i la insuficient autonomia que teníem. Per això no els votaré.

La dita transició espanyola es basà en un pacte no escrit entre les elits del règim franquista i les elits del moviment anti-franquista, pel qual ambdues parts es comprometien a mantenir el poder tot mantenint a distància les opcions qie cadascuna considetava extremes. El món franquista s’encarregava de l’extrema dreta i el món PSOE de l’esquerra trencadora.
Tot això d’ara m’olora a quelcom de semblant. El món unionista vol diluir l’independentisme mirant de carregar-se les seves plataformes més sòlides (per ex., Consell per la República, Assemblea, etc.). Compte que a l’independentisme no hi hagi algú que hagi acceptat de fer-ho des de dins.

No entiendo nada de lo que ocurre a nivel de ERC , ni quien manda, ni que objetivos buscan , ni si quieren sacar realmente al vicepresident Junqueras de la carcel , ni el papel que tiene el diputado Rufian si desde Madrid dirige la política catalana de ERC , tampoco entiendo el papel de los medios de comunicación cercanos a la Moncloa con ERC , ni el ARA con la ANC y su presidenta…

No entiendo el papel de Marta Pascal ni los pactos que se mantienen nacidos después de las municipales por interés de partido que van a enmIerdar TODA la legislatura…

No entiendo como nos tragamos la corrupción del Psoe , los monarquicos de Podem , los pactos del xenófobo Valls y sus relaciones con los fondos buitres de la vivienda que han entrado en el ayuntamiento de ADA COLAU …

No entiendo los TROLLS de tuiter de ERC, ni tampoco los que quitan la C a ERC … no entiendo como se deja sembrar cizaña contra MHP Torra , como se burlan de él en programas de tv3 como cuando se hacía con el Diputado Sr. Tena ¿Recuerdan ? como en els Matins se le llamó JUDAS por parte de una presentadora recordando el canto del gallo … en plena campaña electoral o la PILAR RAHOLA dijo que votarles era tirar el voto a la basura …

NO ENTIENDO como pasó todo eso y PORQUÉ lo estamos repitiendo con otros actores … FUÉ NEFASTO.

No entiendo nada, me alegran el día los editoriales de Vilaweb, y los comentarios de otr@s lectores que agradezcco .

Tots saben que aquesta comèdia de diàleg no durà enlloc. Tots saben que no hi haurà diàleg de veritat fins que la via unilateral estigui tan avançada que Espanya ho vegi tot perdut.

Esquerra i el PSOE-Podemos estan jugant amb foc i un dels dos es cremarà. Esquerra es pensa que venent la imatge de renuncia a la via unilateral i de defensor dels interessos de Catalunya en front al PSOE-Podemos es menjarà els seus vots a les properes eleccions catalanes. El PSOE-Podemos es pensa que venent la moto del diàleg i amb la força que dóna estar al “gobierno de España” es menjarà els vots d’ERC a les properes eleccions catalanes. Veurem qui es crema.

La mala noticia és que mentrestant estem tots distrets amb la comèdia del diàleg, amb els èxits dels exiliats a Brussel·les, amb la situació dels presos polítics i els represaliats… la via unilateral la portem al ralentí. Faríem bé d’escoltar el genial discurs de Mireia Boia i posar la directa a la via unilateral, el pla B al diàleg, que és el que haurem de seguir quan es comprovi el que tots ja saben: que el diàleg és una comèdia que no durà enlloc.

D’acord amb Miquel Garrido a les 9.23.
Deixe’m d’insultar a tort i a dret com comença a passar a VW.
Es trist perquè à Catalunya no ens mereixem de rebaixar el nivell cultural, polític i social.
Per desgràcia només tenim el vot per protestar sobre el que està passant.
Els partits polítics demostren per activa i per pasiva que no poden, no volen o tenen por, de lluitar per la independència. Tots sabem que no és un ideal fàcil de conquerir però una cosa és tenir consciència de les dificultats i l’altre que els “nostres representants” s’assegurin la pròpia estabilitat econòmica explicant el poble que treballen per el diàleg amagant que volen quel poble “solet” renunciï perquè el poble vegi “solet” que les dificultats essent tant “difícils” no és poden sobrepassar.
Cal demostrar que som adultes i que cap polític pot influenciar les nostres conviccións.
Jo vull una llista oberta a les eleccions al Parlament de Catalunya perquè és la sola manera d’acabar amb el poder “del pinyol fet de les persones que dirigeixen i governen els partits” dixit Santi Vila…. El jutge i no el exconseller.

L’única justificació que se m’ocorre per mantenir la farsa del diàleg és que la necessitem de cara a Europa. Per a la UE, Sánchez ha “estès la mà” i Torrra l’ha de prendre. Si ens hi neguem, partim d’una premisa trencadissa.
Dit aixó, separem la gesticulació de l’acció i caminem mentre masteguem xiclet, com fa Sánchez. Mentre ells segueixen reprimint, empresonant i embargant comptes, nosaltres seguim avançant cap a la via unilateral. Si sortim o no de la ratera dependrà en bona part del resultat de les elecccions. I el resultat de les eleccions dependrà de si el Consell de la República por reunir grups i grupets compromesos amb l’independentisme per presentar una candidatura el més transversal possible.

En primer lugar, me llama la atención el poco número de comentarios al editorial de hoy, teniendo en cuenta que en otras ocasiones hemos llegado hasta ciento y pico.

Quizás se deba a un hartazgo del personal ante un panorama cuando menos desolador.

Se mantiene la tónica impuesta por el establishment español (no el de Pedro Sánchez que no es sino un títere que responde a la voz de su amo), la de comentar, tanto por boca de los políticos, como de los editorialistas, la cosas siempre a destiempo. A destiempo de las expectativas de una mayoría de catalanes que tenían claro lo de la desconexión con el Reino de España.

Lo de las cifras es lo de menos porque la cantidad de votantes independentistas era de tal calado que cualquier movimiento independentista del mundo se hubiera dado con un canto en los dientes por haberlas obtenido. En Cataluña se obtuvieron. Y tanto los políticos politiqueros autodenominados independentistas como los editorialistas (tercer y cuarto poder) escogieron contemporizar, perder dos años de reloj para ahora llorar como plañideras al muerto. Unos menos y otros más pero todos con lágrimas de cocodrilo

Lo que ha ocurrido y está ocurriendo en Catalunya es vergonzante y entiendo que a algunos nos embargue la rabia. Me encuentro entre ellos. Nos queda el recurso de que la Historia juzgará el momento histórico. No obtendremos nada, al igual que el Tribunal de Derechos Humanos de Estrasburgo, con sus sentencias, siempre llega a destiempo, tan solo obtendremos la convicción de que tanto los políticos politiqueros y editorialistas no solo no estuvieron a la altura del momento histórico sino que, además, algunos nos traicionaron.

Donec perficiam!

En cuanto a la “visita” de Pedro Sánchez con todos los honores, una bajada de pantalones en toda regla, como ocurre desde hace 2 años en este Principat muy que mucho súbdito leal al Reino de España.

Vergonya!

Algu diu cal donar pas a nova gent,nous.partits.
Em pregunto:.¿la tenim aquesta.gent?

Les aspiracions d’ERC no van més enllà del autonomisme que va conseguir Convergència.
Es aquest el objectiu del indepes de carrer que ens vam trencar la cara l’1 d’Octubre?

Quina pena que al llarg dels anys el sostre dels catalans.no hagi pogut anar més enllà del peix al cove.

En una conferència.que li vaig sentir.al.Anwar va.dir ben clar que.no.ho fiessim.tot.a Europa.
Indepes de socaŕrel.no defallim !
A Perpinyà el.29!!