09.10.2019 - 20:30
|
Actualització: 09.10.2019 - 21:28
TEMA DEL DIA
Ambigüitat. La pre-campanya electoral de Pedro Sánchez ha passat per València i per Barcelona sense comprometre’s sobre el finançament autonòmic. Promet un nou model per a la legislatura vinent, però no explica quin ni fixa data al calendari. A Barcelona, ni n’ha parlat. L’ambigüitat de Sánchez complica la vida especialment al govern de Ximo Puig, perquè la situació d’asfíxia financera del País Valencià és insostenible, com la de Catalunya. Ara, en el cas de Puig, és un president socialista que veu que Sánchez no compleix els seus compromisos i els seus socis de govern, Compromís i Unides Podem, l’acusen de no ser prou exigent. Per això, aprofitant la commemoració del Nou d’Octubre, Puig ha apujat el to i ha advertit Sánchez que ‘la paciència té un límit’.
Però Sánchez menysté les reivindicacions que li vénen de l’eix mediterrani i s’estima més satisfer les andaluses, ni que sigui territori de la seva rival Susana Díaz. Sánchez prefereix regar generosament els feus electorals tradicionals amb fórmules conegudes però revestides d’excuses noves. Aquesta vegada ha fet servir les mesures aranzelàries que vol implantar el president dels EUA per anunciar un pla d’ajuda al sector agroalimentari d’Andalusia. El pla, anunciat dimarts a Jaén, inclou la reducció del nombre de jornals (anomenats peonadas) per a accedir al cobrament del subsidi agrari, el conegut pla d’ocupació rural (PER). És a dir, que l’accés a aquest ajut de l’estat es faci acreditant menys jornals l’any.
Sánchez no és el primer president que ho fa. Mariano Rajoy l’any passat també va rebaixar el nombre de jornals de 35 a 20 per a poder cobrar el PER. Aleshores l’excusa era fer front a la sequera. Els dos grans partits espanyols han mirat de convertir el PER en un sistema clientelista per retenir o captar el vot. En aquesta campanya, el PSOE té la necessitat d’amortir el cop que significarà la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia sobre el cas dels ERO, que sembla que se sabrà a final d’octubre. En el cas hi ha implicats dos ex-presidents de la Junta, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, pels quals la fiscalia demana penes de presó.
Aquesta pre-campanya se li fa llarga, a Sánchez, i ha de recórrer a promeses com aquesta del PER si vol mobilitzar l’electorat. En aquest paquet també hi ha l’anunci de la pujada de les pensions, que vincula a la seva victòria. S’ha compromès a actualitzar al mes de desembre les pensions de l’exercici del 2020, d’acord amb l’IPC real; a continuar apujant l’any vinent el salari mínim interprofessional fins al 60% del salari mitjà a final de legislatura (uns 1.200 euros); i a derogar els aspectes més lesius de la reforma laboral. Mesures que no va prendre mentre governava però que ara promet perquè el PP se li acosta massa a les enquestes. Sánchez veu que atiant l’anticatalanisme no en tindrà prou per a guanyar i recupera mesures socials per a mobilitzar els electors. A l’acte que ha fet avui a Barcelona, fins i tot ha amagat el 155 que predica per tot Espanya per no perjudicar les expectatives electorals del PSC.
MÉS QÜESTIONS
Una manifestació multitudinària tanca un Nou d’Octubre reivindicatiu. Milers de persones han tornat a omplir els carrers de València convocades per la Comissió Nou d’Octubre, amb el lema ‘El país que volem’. La manifestació ha transcorregut amb total normalitat, malgrat la presència d’alguns ultres al començament. Els manifestants han reivindicat una millora del finançament del País Valencià i més suport a la llengua i a la cultura. També han reclamat la llibertat dels presoners polítics. La diada institucional ha estat marcada pel discurs del president de la Generalitat, Ximo Puig, que ha reclamat a l’estat espanyol l’eixida de la ‘paràlisi institucional’, amb un govern estable i un parlament que entengui la diversitat territorial per a avançar en el nou finançament autonòmic. Puig ha començat el discurs amb paraules d’agraïment als qui van col·laborar en l’assistència durant l’aiguat del mes de setembre, sobretot al Baix Segura. El president ha recordat que els valencians fa massa anys que reclamen un sistema de finançament just que faci viable l’autogovern i asseguri el benestar. Per ell, tot i que a la legislatura passada es va fer un avanç ‘rellevant’, no n’hi ha prou. Ha dit que la reivindicació d’un finançament just ha d’anar acompanyada de responsabilitat: ‘És massa transcendental per a buscar una altra cosa que no siga l’interès general del poble valencià’, ha dit. I ha afegit que era ‘intolerable’ que algunes comunitats autònomes apliquessin ‘dúmping fiscal’, que permet l’aparició de ‘paradisos fiscals’.
Arxiven la causa contra la batllessa de la Vall d’Uixó que va retirar una creu franquista. El jutjat d’instrucció número 1 de Nules ha arxivat la causa a Tania Baños, batllessa de la Vall d’Uixó, que féu retirar la creu franquista de la plaça de la Pau del municipi. El jutge del cas ha desestimat el recurs interposat per l’associació Advocats Cristians, en què s’acusava la batllessa de presumpta prevaricació i incitació a l’odi. Considera que la retirada de la creu s’ajusta a la llei i que no s’ha comès cap delicte. Sobre la denúncia per prevaricació, assenyala que no hi ha cap indici de desviació en la normativa de contractació pública. Pel que fa al delicte d’incitació a l’odi, diu que ‘les decisions no deuen agradar a tots els veïns’, però no se’n pot deduir que hagi volgut promoure l’odi ni l’hostilitat. Per tot això, el jutge ha decretat el sobreseïment de la causa.
Armengol es fa enrere en la devolució de l’ecotaxa als hotelers. El govern balear es desdiu de la decisió de bonificar l’impost de turisme sostenible als hotelers per la fallida de Thomas Cook, segons que s’ha sabut. Després de les discrepàncies amb els seus socis de Més, i en veient les dificultats tècniques de tornar la taxa, l’executiu de Francina Armengol s’ha decidit a cercar alternatives. La mesura havia de servir per a pal·liar les pèrdues que ha originat en els hotelers la fallida de Thomas Cook, però Miquel Ensenyat (de Més per Mallorca) va advertir que no hi donarien suport i que, a més, el PSIB no podia prendre decisions unilaterals en qüestions tan delicades com aquesta. El govern estudia noves fórmules per a garantir liquiditat econòmica de les empreses de les Illes afectades per la fallida, generalment hotels, sense haver de tornar l’impost de turisme sostenible a les empreses afectades. Tant Més per Mallorca com Més per Menorca han demanat al conseller de Turisme, Iago Negueruela, que els crèdits a aquestes empreses s’habilitin mitjançant un pressupost propi. Pep Castells, de Més per Menorca, ha demanat, a més, que aquests ajuts vagin supeditats a uns compromisos de sostenibilitat i retorn social de les empreses beneficiàries. Més per Mallorca ha argumentat que les línies de crèdit del govern que es destinin a les empreses afectades no haurien de comprometre la naturalesa de l’impost de turisme sostenible, que va ser concebut per a pal·liar els efectes del turisme sobre el medi.
Manifestació a Perpinyà en defensa de l’ensenyament en català. Desenes de persones s’han concentrat davant la prefectura de Perpinyà per demanar que enguany es tornin a convocar oposicions de català. La concentració, convocada per l’Associació per l’Ensenyament del Català (APLEC), ha comptat amb el suport dels sindicats CGT, SNES i SUD. Una representació de cada entitat ha entrat a la prefectura: un delegat del sindicat CGT, un del SNES, un del SUD, un membre del Col·lectiu de Professors i el president de l’APLEC. Demà s’acabarà el termini per a les inscripcions als concursos de l’ensenyament i, si res no canvia, ningú no es podrà apuntar a la formació per a ser professor de català de secundària. D’ençà que es va saber la notícia, es van mobilitzar associacions, sindicats i polítics. L’APLEC ha enviat una carta oberta a Emmanuel Macron per provar de frenar aquesta suspensió.
📣 finalitza la concentració davant la Prefectura de Perpinyà.
Hem traslladat la preocupació pel tancament del CAPES en català amb el suport del clam al carrer:
Volem CAPES en català! pic.twitter.com/KB3ZffxMFD
— APLEC (@AssoAPLEC) October 9, 2019
LA XIFRA
9 anys i mig per atemptat contra l’autoritat, lesions, agreujant per abús de superioritat i desordres públics és el que reclama el Tribunal Suprem espanyol per Ohian Arnanz després de revisar la sentència del cas Altsasu. Els vuit joves havien estat condemnats a penes que arribaven a tretze anys de presó i el Suprem ha ‘reduït’ de tres anys i mig la màxima pena.
TAL DIA COM AVUI
El 9 d’octubre de 1967, a les 13.10, el sergent bolivià Mario Terán executava Ernesto Guevara, el Che, que s’havia desplaçat al país per començar-hi una revolució.
