05.02.2019 - 21:08
|
Actualització: 05.02.2019 - 21:42
TEMA DEL DIA
Escletxa. Encara no s’ha escrit tot en el debat sobre el pressupost de l’estat espanyol. Malgrat que Esquerra ha formalitzat avui una esmena a la totalitat i que el PDECat segurament ho farà divendres, encara hi ha una escletxa per a permetre la tramitació dels comptes, que no vol dir aprovar-los. L’escletxa és que el govern espanyol formalitzi una taula de negociació bilateral entre els dos governs amb una persona ‘neutral’ que aixequi acta de les sessions. El president Torra ja va demanar al seu homòleg espanyol una mediació internacional que facilités una negociació en la reunió que van fer el 20 de desembre a Barcelona. El lèxic és important.
El govern català parla d’un ‘mediador’ internacional, mentre que el govern espanyol parla d’un simple ‘relator’, que hauria d’estar en les taules bilaterals dels dos governs i la de partits aixecant acta. El govern català estaria disposat que aquesta persona no fos estrangera, segons fonts de l’executiu català, però sí que garantís la seva ‘neutralitat’. Una cosa que el govern espanyol no descarta, però que ara com ara no s’ha tancat. Entre la consellera de Presidència, Elsa Artadi; el vice-president, Pere Aragonès; i la vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, es bescanvien noms per confegir una llista, però no hi ha acord sobre qui ha de ser, ni quants ni quines funcions han de tenir. S’ha descartat –això sí– que siguin de Podem o del PNB.
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, amb comunicació directa amb Sánchez, mira de salvar la situació in extremis, cercant noms. Si se’n surt, el govern català interpretaria positivament que s’establís una taula de negociació bilateral amb un observador neutral, o més d’un, que fessin de mitjancers. I això obriria la porta a no impedir el tràmit del pressupost. Voldria dir que el PDECat o bé no presentaria l’esmena, o bé la presentaria divendres i, si la mesa s’acabés constituint, la retiraria abans de dimarts, que és quan les esmenes es debaten al ple del congrés. En el cas d’ERC, podria retirar-la al darrer minut, perquè en les converses amb el govern espanyol hi participa el vice-president, Pere Aragonès, que també s’avé a formar la taula dels dos governs.
La possibilitat que es designi un mitjancer o relator ha encès la caverna mediàtica madrilenya contra Pedro Sánchez, perquè ho considera una renúncia més del govern espanyol enfront de la ‘pressió dels separatistes’. Per tant, Sánchez té l’opinió pública espanyola en contra i, segurament, bona part de la del seu partit, perquè a més els independentistes només li garanteixen la tramitació del pressupost, però no pas l’aprovació. Amb tot, guanyaria uns quants mesos d’estabilitat. A l’altra banda, l’independentisme no ho té pas ben parat: el dia que s’han de votar les esmenes a la totalitat és el dimarts 12, el mateix dia que comença el judici als presos independentistes. ERC i PDECat només poden justificar l’aixecament del vet als comptes si la mesa bilateral és realment per a negociar el referèndum. Qualsevol altra cosa seria interpretada com una renúncia. Els factors ambientals van contra qualsevol acord, però en política tot pot canviar.
El govern català també es malfia de les gestions de Miquel Iceta, perquè moltes de les coses que promet després no es compleixen. La darrera va ser durant el trasllat dels presos. Iceta va prometre als independentistes que seria digne i ja vam veure quin trasllat van tenir. Els socialistes catalans no manen o no manen prou. Quan hi ha un fil d’acord, sempre apareix Josep Borrell per tallar-lo. Avui ha tornat a passar: mentre els dos governs encara bescanvien noms per assolir un acord, l’inefable ministre d’Afers Estrangers espanyol ha dinamitat les converses, dient que si els independentistes demanaven condicions ‘impossibles’ s’hauria acabat allò que ell anomena ‘teràpia de l’ibuprofè’. Una desautorització de les converses de la vice-presidenta Calvo, davant seu, al senat, però molt representativa del sector del PSOE que no vol cap acord amb els independentistes pel pressupost perquè seria el suïcidi polític de Sánchez.
MÉS QÜESTIONS
El govern valencià proposa 15 minuts d’antelació per a contractar un VTC. El director d’Obres Públiques, Transport i Mobilitat de la Generalitat, Carlos Domingo, ha avançat als representants del taxi i dels vehicles de transport amb conductor (VTC) la proposta de regulació per al sector en una reunió a dues bandes. L’esborrany del decret llei presenta com a principal novetat l’obligació per als VTC de contractar els clients amb 15 minuts d’anticipació, almenys, cosa que diferenciarà aquest servei del que presta el taxi. La norma també prohibeix a aquests conductors que captin clients mentre circulen i els obliga a fer-ho en garatges o aparcaments. A més, imposa una antiguitat màxima de deu anys als seus vehicles. A Barcelona, la proposta inicial també era de 15 minuts, però el govern va accedir a allargar-ho a una hora per pressions dels taxistes, cosa que va motivar la retirada d’Uber i Cabify. En un comunicat, la conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori explica que el decret llei afecta només els trajectes interurbans i trasllada als ajuntaments la regulació específica en cada municipi, als quals dóna la possibilitat d’endurir la norma si ho consideren necessari. La proposta del govern valencià no ha agradat a ningú. Els portaveus del taxi diuen que n’estan decebuts. Consideren que ha fet curt i recorden que reclamaven una pre-contractació per als VTC de 12 hores i no de 15 minuts. Tampoc no ha agradat gens a Unauto, la patronal dels VTC, que adverteix que la regulació del Consell portarà a l’eliminació de les llicències a València i a Alacant i caldrà despatxar cinc-cents treballadors directes o indirectes des de les plataformes Uber i Cabify.
El TC no permet a la llei de salut valenciana d’establir pràctiques només a les universitats públiques. El Tribunal Constitucional espanyol ha declarat inconstitucional i nul que la llei de salut valenciana estableixi col·laboració únicament amb universitats de titularitat pública per a les pràctiques d’estudiants. Segons la sentència, el text contravé les competències exclusives de l’estat espanyol en matèries d’educació i de sanitat. D’aquesta manera, el TC ha estimat el recurs d’inconstitucionalitat presentat per més de cinquanta senadors del grup parlamentari del PP. Així mateix, la sentència estableix que la normativa es refereix de manera genèrica a les universitats, sense cap distinció. En canvi, la norma legal valenciana imposa únicament aquest deure de col·laboració de l’executiu valencià respecte de les universitats de titularitat pública, sense esmentar de manera expressa les privades.
Andorra s’afegeix a la llista d’estats que reconeixen Guaidó. El govern d’Andorra ha reconegut aquesta tarda Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela, després d’haver-ho fet ahir diversos estats de la Unió Europea. L’acord es va prendre ahir en un consell de ministres extraordinari. Per l’executiu, és la manera perquè hi hagi ‘eleccions lliures’ al país llatinoamericà. Guaidó va autoproclamar-se president interí el 23 de gener en una manifestació convocada per l’oposició de Nicolás Maduro, que formalment és el president de Veneçuela. De seguida, els Estats Units, el Canadà, el Brasil, l’Argentina i la resta de països americans governats per la dreta van reconèixer-lo, mentre que Mèxic, l’Uruguai i Bolívia –amb governs d’esquerres– van mantenir el suport a Maduro.
La vaga general mobilitza tres mil manifestants a Perpinyà. La vaga general d’avui ha mobilitzat unes tres mil persones, convocades per sindicats com al CGT i amb el suport del moviment de les Armilles Grogues. La manifestació ha recorregut el centre de Perpinyà sense incidents i ha acabat a la plaça de Catalunya. Després, s’ha adreçat a la plataforma de comercialització, de transports i logística de fruita i verdura del mercat de Sant Carles. Un centenar de persones, Armilles Grogues i membres de sindicats, s’han concentrat a la rotonda d’Amsterdam del mercat internacional de la zona de Sant Carles. Han llançat pneumàtics i palets sobre la via per tallar la carretera. D’aquesta manera, el pulmó econòmic de Catalunya Nord ha quedat blocat, cosa que ha causat un gran embús de camions. Jean–Claude Zaparty, el secretari departamental de la CGT dels Pirineus Orientals, ha dit que era un fet històric que s’haguessin trobat punts de coincidència amb les Armilles Grogues i que s’haguessin pogut fer accions conjuntes com la del Mercat Sant Carles. ‘Som a la mateixa lluita –ha dit–, continuarem a treballar junts per fer comprendre al govern que les coses han de canviar.’ El blocatge al mercat s’ha acabat a les 18.00, quan hi ha intervingut la policia.
Una cançó que anima a parlar català a Mallorca. Durant la gala de la Diada de Mallorca, organitzada pel Consell de Mallorca, es va poder sentir per primera vegada la cançó ‘Som molts!’ promoguda per la direcció de Política Lingüística del Consell de Mallorca. És una peça que pretén difondre el català entre tots els mallorquins, independentment de l’origen i de la llengua materna. La cançó, l’ha composta Javier Vegas, cantant de la Gran Orquesta Republicana, i la interpreten ell mateix i més artistes que habitualment canten en castellà. Tots han estat seleccionats per la qualitat i amb la voluntat d’ampliar el públic que escolta música en català. El director Joan Fullana, conegut per la seva trajectòria tant en la direcció audiovisual com en el món musical i escènic, ha dirigit el videoclip de ‘Som molts!’, que reflecteix una Mallorca diversa, actual i intercultural, en què el català és una eina d’inclusió social que obre portes a tothom qui s’anima a parlar-lo. Hi surten Javier Vegas, el Hermano Ele i Maribel Martin, en un vídeo acolorit i animat, que té com a fil conductor la comunicació. Ací el podeu veure i sentir:
LA XIFRA
400.000 euros serà la multa que rebrà Airbnb si continua oferint la possibilitat d’allotjar-se en habitatges sense la llicència de turisme a les Illes Balears. L’empresa ja ha rebut una sanció de 300.000 euros per aquest motiu i ara seria més alta, per reincidència.
TAL DIA COM AVUI
El 5 de febrer de 1939 el president de la Generalitat, Lluís Companys, va travessar la frontera cap a l’exili, pel coll de la Manrella.
