02.07.2019 - 21:50
El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha establert la data de la seva investidura el 22 i 23 de juliol. Ho ha convingut amb la presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, a qui ha telefonat de Brussel·les estant i sense tenir confirmat els suport necessari. Així doncs, hi ha una data del debat d’investidura sense que el PSOE hagi tancat cap acord que li permeti de tirar-la endavant. Però Sánchez, de retruc, també ha fixat la data de la possible repetició de les eleccions espanyoles: el 10 de novembre. Una data pròxima a la possible publicació de la sentència del Tribunal Suprem espanyol sobre el judici contra el procés.
Quines fórmules hi ha per a investir Pedro Sánchez?
La primera votació de la investidura serà el 23 de juliol, i Sánchez hauria d’aconseguir-hi la majoria absoluta (176 diputats) per a ser reelegit. És molt improbable, fins i tot si aconseguís de tancar un acord amb Unides Podem, que ara per ara encara sembla molt lluny. La segona votació seria el dia 25, 48 hores després, i només requereix la majoria simple. En aquest cas, necessitaria almenys l’abstenció d’ERC per a ser investit.
El PSOE ha insistit que Sánchez només se sotmetria una vegada a la investidura, i que l’estat espanyol ha de tenir govern el juliol. Si és fallida, Sánchez tindria dos mesos per a tornar-ho a intentar, fins el 23 de setembre, però els socialistes pressionen per obtenir una investidura pràcticament de franc en el primer debat convocat, amb l’espantall de repetir les eleccions. Si no hi ha investidura, les corts espanyoles es dissoldrien el 23 de setembre i les eleccions es farien el 10 de novembre, és a dir, 47 dies després de la dissolució de les cambres, tal com estableix la llei.
El PSOE bloca la investidura de Sánchez | Anàlisi de Pere Martí
Si hi tornés a haver eleccions serien les quartes en quatre anys i sotmetrien l’estat espanyol a la inestabilitat. A més, haurien transcorregut pràcticament dos anys sense pressupost, fins que es formés nou govern després de Nadal i comencés la tramitació dels nous comptes, i regiria el pressupost de Rajoy aprovat pel PP, Cs i el PNB amb Rajoy de president, el maig del 2018. A més, s’endarreriria l’aprovació de totes les lleis que ara són en punt mort i la presa de decisions importants en matèria d’habitatge, de canvi climàtic i de finançament autonòmic, i també quedaria en punt mort la renovació d’òrgans clau de l’estat, com ara el Consell General del Poder Judicial, en funcions d’ençà del 4 de desembre de 2018. Així mateix, el govern espanyol continuaria en funcions, pel cap baix, deu mesos en total.
L’exemple portuguès: pot ser Sánchez investit amb una ‘geringonça’?
Més enllà de la paràlisi institucional a què es trobaria sotmès l’estat, el PSOE juga amb els incentius electorals per a pressionar els seus possibles socis d’investidura. Unes noves eleccions poden reforçar els socialistes, però també el PP, i de retruc debilitar Ciutadans, Unides Podem i els seus lideratges respectius.
El desgast d’Unides Podem
Repetir les eleccions no fa por als socialistes. Creuen que això els faria créixer en nombre d’escons i desgastaria encara més Unides Podem i el lideratge de Pablo Iglesias, oimés si Íñigo Errejón hi acaba concorrent amb la plataforma Más País. Les últimes setmanes, Errejón ha accelerat per fer el pas, arribat el moment, i presentar una candidatura d’àmbit estatal que competeixi amb l’espai d’Unides Podem.
Sánchez vol un govern del PSOE bo i sol, amb una aliança amb Unides Podem al congrés. En canvi, Iglesias vol tenir ministres de pes i ha dit públicament que en un govern de coalició ell hauria de ser-ne el vice-president. Tanmateix, els socialistes semblen disposats a esperar i a pressionar per doblegar les aspiracions d’Unides Podem, partit al qual no interessa que es repeteixin les eleccions.
Un reforçament del PP que deixi Rivera fora de joc
Repetir les eleccions també és vist amb bons ulls pel PSOE per a parar els peus a Albert Rivera. La crisi interna de Ciutadans ha originat tensió i Rivera s’ha encastellat en el no a Sánchez, fins al punt de convidar els crítics a anar-se’n del partit i fundar-ne un de nou. Unes noves eleccions podrien restar suport a Vox, uns vots que retornarien majoritàriament al PP. Aquest reforçament de Pablo Casado podria deixar Rivera fora de joc, qüestionar la seva carrera i conduir Ciutadans cap a l’abstenció o el pacte amb el PSOE.
És un enfocament semblant al que va fer Mariano Rajoy el 2016. Va resistir i va reforçar-se amb la repetició electoral. Ciutadans, que havia tancat un acord de govern amb el PSOE després de les eleccions del desembre del 2015, va perdre pes al nou congrés i va acabar donant suport a Rajoy. Ara Sánchez pot cercar la repetició de la jugada debilitant encara més Rivera.
El dilema de l’independentisme
ERC fa un paper decisiu en la investidura de Sánchez. El PSOE no vol negociar amb l’independentisme, sinó aconseguir si més no l’abstenció dels republicans de franc. Fins ara, dirigents d’ERC com Gabriel Rufián i Joan Tardà han dit públicament que no blocarien la investidura. Ara com ara, no se sap que hi hagi fissures dins la direcció d’Esquerra, tot i que un grup de militants sí que està descontent per la manera com es gestiona el període post-electoral i vol que la militància sigui consultada sobre què cal votar.
Dins JxCat sí que hi ha debat, i és públic. Els tres presos polítics que són diputats –Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez– han defensat l’abstenció per a evitar que es repeteixin les eleccions, i entre la resta de diputats hi ha un debat obert. Tanmateix, els set diputats de JxCat no són decisius aritmèticament.
El dilema principal és si facilitar una investidura a Sánchez de franc, com va passar en la moció de censura de l’any passat, o bé plantar-se en cas que el PSOE no ofereixi res en canvi dels vots i tornar empènyer Espanya cap a unes eleccions.
