Sánchez posa en evidència l’independentisme ‘pràctic’

TEMA DEL DIA
Sanchisme. Pedro Sánchez ha dit una cosa i després la contrària en poc més de sis hores. Sanchisme pur amb el diàleg com a víctima. Al matí, el govern espanyol ha anunciat unilateralment d’ajornar la taula de diàleg amb el govern català amb l’excusa d’unes eleccions anunciades però no convocades, que, tirant curt, es faran a la fi del mes de maig. És a dir, d’aquí a quatre mesos. Després de la lògica irritació d’ERC, perquè incomplia flagrantment el pacte d’investidura, el govern espanyol ha fet un comunicat recuperant la taula de diàleg però sense posar-hi data, només comprometent-se a reunir-se abans de les eleccions. Ha estat després d’una reunió d’urgència entre Gabriel Rufián i el president espanyol a la Moncloa. Però encara no n’hi havia prou i, en acabat, la portaveu del PSOE, Adriana Lastra, ha negat que hagués canviat de posició per la pressió d’ERC, sinó que ha estat per ‘convenciment polític’. Un vodevil ridícul que evidencia la frivolitat amb què Sánchez es pren el diàleg sobre el conflicte català i demostra, una vegada més, la seva manca de voluntat o la seva incapacitat de complir els pactes.

L’aventura ha començat a mig matí, quan la Moncloa han fer saber als mitjans la seva ‘irritació’ per unes declaracions del president Quim Torra en una entrevista amb Mònica Terribas, on ha explicat que a la reunió amb Pedro Sánchez, que s’ha de fer la setmana que ve, exploraria la disposició del govern espanyol a negociar un referèndum d’autodeterminació i les possibilitats de designar un mediador. Qüestions que no són cap novetat i no sembla que hagin de causar cap irritació, perquè el president no solament les havia explicades, sinó també pactades amb Junts per Catalunya i ERC. La reunió entre Torra i Sànchez, que es farà la setmana que ve, no ha perillat en cap moment, però sense taula de negociació posterior passava a ser simbòlica. La Moncloa ha situat la reunió dins les relacions amb totes les administracions i ha informat que es parlaria sobre els efectes del temporal Glòria. I ha farcit l’agenda del president amb una reunió amb la batllessa Ada Colau i una altra amb la presidenta de la Diputació, Núria Marín, per rebaixar-ne la importància. Però fonts de Presidència asseguren que Torra mantindrà l’agenda temàtica prevista: dret d’autodeterminació i amnistia.

Les oscil·lacions de Sánchez amb el diàleg no són noves. El febrer del 2019 ja es va aixecar de la taula de negociacions que havia nascut de la Declaració de Pedralbes del desembre del 2018, signada pels presidents Torra i Sánchez. Al text es reconeixia per primera vegada que Catalunya tenia un ‘conflicte polític’ que havia de resoldre’s mitjançant una ‘solució democràtica’. La principal virtut del text era que no esmentava la constitució espanyola com a límit del diàleg i només parlava de seguretat jurídica. En aquest context, va arrencar una taula de diàleg que no va durar ni dos mesos. El govern del PSOE va abandonar-la el febrer de l’any següent, perquè a Sánchez li va agafar tremolor de cames quan va veure les tres dretes espanyoles manifestant-se juntes a la plaça de Colón de Madrid per la unitat d’Espanya.

Ajornar de nou unilateralment la taula de diàleg era vulnerar per segona vegada l’acord d’investidura amb ERC. Primer no va complir el termini de constitució de la taula, que s’havia de fer quinze dies després de la constitució del nou govern espanyol, i ara la volia enterrar fins després de les eleccions. Finalment, hi haurà una reunió abans de les eleccions, tot i que ningú no sap quan, perquè ERC ha posat el crit al cel. Una rectificació confusa que demostra que investir Sánchez abans de constituir la taula de diàleg va ser un error, perquè ara ja pot fer com vulgui. Tal com s’ha demostrat, és un polític que no compleix els compromisos.

Les eleccions no eren una excusa per a ajornar la taula de diàleg, primer perquè amb quatre mesos es pot fer molta feina i després perquè el conflicte català no és pas un problema conjuntural, de legislatura, sinó estructural, que no depèn de qui governi. Amb  l’ajornament, Sánchez ensenyava massa el voraviu: calcula que de les eleccions autonòmiques en sortirà una majoria més favorable al pacte, amb un president més obedient. Un càlcul arriscat, perquè les enquestes assenyalen que tot és obert en la pugna entre Junts per Catalunya i ERC. I si espera que el nou president de la Generalitat sigui Miquel Iceta, és que va molt mal assessorat i ignora la realitat de Catalunya.

L’ajornament deixava ERC sense un dels seus principals arguments de campanya abans de les eleccions catalanes, que era exhibir com a triomf haver ‘arrossegat’ el PSOE a la taula de diàleg. Ara encara ho podrà dir, si Sánchez no canvia d’opinió. Rufián ha aconseguit salvar el diàleg però la seva efectivitat és a les mans de les mutacions que pugui tenir la figura de Sánchez els mesos vinents. El govern espanyol ha posat en evidència l’autoanomenat independentisme pràctic, perquè ha quedat clar que la via del diàleg trigarà a donar fruits, si és que mai s’arriba a engegar. Després d’això que s’ha vist avui, hi ha dubtes raonables sobre el resultat.

MÉS QÜESTIONS
Enfrontament institucional entre la Generalitat Valenciana i la comunitat de Madrid. Unes declaracions del president Ximo Puig han obert un enfrontament institucional entre la Generalitat Valenciana i la comunitat de Madrid. El vice-president, Ignacio Aguado, ha criticat durament les afirmacions que Puig va fer dilluns, en què acusava la comunitat madrilenya de fer ‘dúmping fiscal’ i de ser ‘antipatriòtica’. Aguado li ha respost que ‘antipatriòtic és posar traves a aprendre castellà o pactar amb qui no creu en la pàtria’, en referència a l’acord del Botànic, que inclou Compromís. Ximo Puig va participar dilluns en un esmorzar informatiu a Madrid organitzat per Fórum Nueva Economia. Hi va criticar la concentració de poder econòmic, polític i judicial a Madrid que tenia com a resultat un ‘dúmping fiscal antipatriòtic i perjudicial per a la resta de comunitats’. El president de la Generalitat no ha trigat a respondre a les acusacions del vice-president madrileny: ‘La falta de respecte a la diversitat i pluralitat d’Espanya és lamentable en la dreta espanyola’. Ha convidat Aguado a visitar el País Valencià per comprovar que no es persegueix cap llengua, sinó que els alumnes sàpiguen català, castellà i anglès.

El CIS confirma l’hegemonia del Botànic. El govern de Ximo Puig pot respirar tranquil pel que fa al suport social, perquè els tres partits que l’integren conserven l’hegemonia enfront d’una dreta estancada. El PSPV continuaria essent la força més votada al País Valencià si hi hagués unes eleccions espanyoles i puja en intenció de vot respecte de les del 10 de novembre i del baròmetre anterior del CIS. Els altres partits baixen, tret de Compromís, que puja tres dècimes. Ho recull el baròmetre del gener del Centre de Recerques Sociològiques (CIS), amb un treball de camp que es va acomplir coincidint amb la investidura de Pedro Sánchez i el començament del govern de coalició amb Unides Podem. Segons aquest baròmetre, el PSPV manté l’hegemonia com a primer partit i arriba a un suport del 34,5%; el sondatge postelectoral del novembre li donava un 31,4% i a les eleccions del 10 de novembre havia obtingut el 27,8% dels vots. Ara eixamplaria a 21 punts la distància amb el PP, que baixaria en intenció de vot fins al 13,5% (al CIS anterior tenia un 15,1% i el 10-N va aconseguir el 23,2% dels vots). En tercer lloc hi hauria Vox, amb un suport del 10,5%, semblant a l’anterior baròmetre (10,7%) i per sota del 18,6% de les últimes eleccions. Unides Podem baixa fins al 10,2% (l’enquesta anterior li donava el 13,8% i el 10-N va aplegar el 13,5% dels vots). Ciutadans continua baixant: obté el 5,6% (al baròmetre tenia un 7,1% i a les eleccions va aconseguir el 7,8%). La sisena força continuaria essent Compromís, amb un 4,9% dels vots; al baròmetre anterior tenia un 4,6% d’intenció de vot i a les eleccions del novembre va aconseguir el 7% dels vots.

Neix a Mallorca la Plataforma per la Llibertat. La Plataforma per la Llibertat s’ha presentat a l’Espai de Cultura Ca n’Alcover, amb la participació d’Aina Quintana –de Mallorca Lliure–, Joan Mas –de Més per Mallorca–, Sili Arguimbau –de Jubilats per Mallorca– i Miquel Carbonell –de Crida per Palma. D’entrada, la Plataforma és formada per l’STEI-Intersindical, Crida per Palma, Obra Cultural Balear, Jubilats per Mallorca, Més per Mallorca, Grup Blanquerna, Mallorca Lliure, CUP Palma, Fundacions Darder Mascaró, Assemblea Sobiranista de Mallorca i Endavant Mallorca. L’objectiu és defensar l’amnistia dels presos polítics, els drets civils i l’autodeterminació. Els impulsors han expressat preocupació pel retrocés dels drets democràtics i per la impossibilitat de millorar l’autogovern dins l’estat espanyol. La Plataforma per la Llibertat considera que els presos polítics i els exiliats s’han limitat a donar veu al poble de Catalunya mitjançant l’organització d’un referèndum (despenalitzat pel govern de Zapatero) i que, per tant, no han comès cap delicte. Per això en demanen l’amnistia, és a dir, que n’anul·lin les condemnes perquè es puguin reincorporar a la vida política i civil en igualtat de drets amb qualsevol altre ciutadà. També rebutgen els retrocessos impulsats per les institucions de l’estat espanyol, que han violat els drets d’expressió i de manifestació i les garanties dels representants polítics electes i dels activistes socials a un judici just. I posen d’exemple les detencions injustes dels membres dels CDR o dels manifestants que exercien el dret universal de manifestar-se. A més, reivindiquen el dret de la ciutadania a la desobediència civil pacífica no violenta com a garantia d’una societat democràtica. Quant a l’autodeterminació, la plataforma defensa que tot el poble de Catalunya i tots els pobles del món tenen el dret d’autodeterminació, un dret inalienable reconegut per les Nacions Unides, que va ser ratificat pel cap de l’estat espanyol el 13 d’abril de 1977 amb la signatura del pacte internacional de drets civils i polítics. Un dret que fan extensible al conjunt dels Països Catalans i que s’ha de poder exercir ‘quan existeixi un desig majoritari’.

Perilla el retorn de la línia de tren Perpinyà – Vilafranca de Conflent. El temporal Glòria va afectar les infrastructures ferroviàries de Catalunya Nord. Dimarts hi va haver una esllavissada a Rià, que va caure sobre la via i va malmetre els rails. Segons les primeres estimacions, els danys són molt importants i caldran mesos d’obres, una vegada s’hagi enllestit la feina dels experts. Després de més de dos anys de tancament per decisió dels jutges arran de l’accident del 14 de desembre 2017 a Millars, ara es pot endarrerir encara més la data de la reobertura, que s’havia de fer el mes d’abril. Les instal·lacions actuals tampoc no permeten que els trens arribin fins a Prada, on no hi ha vies d’encreuament. L’alternativa podria ser un trajecte de Perpinyà a Illa amb tren, completat per autocars fins a Vilafranca de Conflent. L’associació d’usuaris Train en Têt ha lamentat una vegada més la supressió, fa uns quants anys, dels punts d’encreuament del recorregut. Uns punts que permetien, a més, una atenuació de l’efecte dòmino en cas de retard.

LA XIFRA
22,7% és el percentatge d’augment de contractes a treballadors extracomunitaris que hi ha hagut a Andorra. En canvi, els contractes a treballadors comunitaris ha baixat d’un 11,5% durant el darrer any, segons dades del govern.

TAL DIA COM AVUI
El 30 de gener de 1972, 15.000 persones marxaven pels drets civils dels catòlics del Nord d’Irlanda, a Derry. Una marxa que es va convertir en l’anomenat Diumenge Sagnant, quan l’exèrcit britànic va disparar contra els manifestants i va assassinar catorze persones.