Sánchez opta per la via unilateral

TEMA DEL DIA
Esperit. Pedro Sánchez ha posat punt final a la via del diàleg amb el govern de Catalunya que va prometre en la seva investidura. L’esperit d’aquella investidura s’ha evaporat de manera ‘gairebé irreversible’, com ha reconegut el republicà Gabriel Rufián en la seva intervenció. El ‘gairebé’ era una darrera oportunitat a Sánchez perquè en la seva intervenció de rèplica recollís el guant, però no ho ha fet. En una resposta de regust agre, ha comparat el seu pacte amb Ciutadans amb el que ERC té amb Junts per Catalunya, de manera que ha equiparat la formació d’Arrimadas amb la de Puigdemont i ha demostrat una gran ignorància política. En un intent de no tancar portes, ha recordat a Rufián que queden quatre anys de legislatura per a parlar, però no ha fet cap referència explícita a la taula de diàleg, perquè és incompatible amb el suport de Ciutadans.

El pacte amb Inés Arrimadas conté una clàusula no escrita que inclou no tornar a convocar la taula de diàleg. El PSOE no ha reconegut públicament, però tampoc no ho ha desmentit quan Ciutadans ho ha anunciat. Sánchez tampoc no ha fet cap correcció de l’estratègia centralista de la gestió de la pandèmia. En un mateix discurs ha negat haver retallat competències a les comunitats autònomes i després ha anunciat que anirien recuperant competències a mesura que avancés el descofinament. I ha continuat deixant anar els tòpics que el virus no té fronteres i que no hi ha alternativa al comandament únic. En la rèplica a Laura Borràs, s’ha permès fins i tot de retreure a Catalunya que sigui a la catorzena posició en serveis sanitaris, que pagui malament el personal sanitari i que la despesa pública en sanitat hi sigui de les més baixes de l’estat espanyol, com si no hi hagués un dèficit fiscal crònic que impedeix de tenir més recursos.

Sánchez no s’ha adonat o no ha volgut adonar-se que no es debatia tan sols la renovació de l’estat d’alarma, sinó el futur de la majoria que va fer possible la seva investidura. El seu immobilisme, la seva radicalitat espanyolista, deixa ferida de mort una via de diàleg que tant ERC com Junts per Catalunya havien acceptat de temptejar, uns amb més escepticisme que uns altres. Després de la sessió d’avui, serà difícil de reprendre-la, primer perquè el govern espanyol s’ha aixecat unilateralment de la taula de diàleg, en què no havia presentat cap proposta i en què no creia. Només la va fer servir de promesa per a superar la investidura, però quan ha arribat l’hora de la veritat ha preferit pactar amb la dreta espanyolista abans que assumir riscs amb l’independentisme. És probable que torni a intentar de repetir la jugada amb el pressupost de l’estat, fent veure que reobre el diàleg amb ERC, però si hi ha problemes sempre tindrà Ciutadans i el PNB per a salvar majories.

La sessió d’avui no solament ha confirmat el canvi d’aliats del govern del PSOE, sinó que ha posat punt final a la via del diàleg, en què bona part de l’independentisme havia dipositat esperances per a resoldre el conflicte català, perquè la part catalana de la taula anava encapçalada pel president de la Generalitat, Quim Torra. Laura Borràs ha apuntat que l’única sortida que deixa Sánchez és la creació d’un estat propi, però això requerirà, si més no, que l’independentisme refaci la unitat estratègica perduda després de l’octubre del 2017. El govern de PSOE-Podem era el més progressista que podia donar Espanya, el més dialogant i el més plurinacional, però finalment s’ha vist que no, que és espanyol abans que d’esquerres. Ara ja s’ha demostrat que a Espanya no queda ningú que vulgui pactar amb l’independentisme la resolució del conflicte català. La unitat de vot que s’ha vist avui al congrés entre ERC, Junts per Catalunya i la CUP és un miratge i prou, no és fruit de consens estratègic, però ha existit. El context pre-electoral de Catalunya no ajuda a refer la unitat, però el cop de porta de Sánchez no deixa gaires més opcions que reconstruir la unitat estratègica entre partits independentistes per encarar una sortida catalana a la crisi.

MÉS QÜESTIONS
El no de Compromís a Sánchez duu tensió al govern del Botànic. El rebuig de Compromís a prorrogar l’estat d’alarma ha tornat a evidenciar les diferències entre els socis del govern valencià. El diputat de Compromís al congrés, Joan Baldoví, ha votat contra la pròrroga pel menyspreu constant del govern espanyol al País Valencià, que s’ha accentuat per la gestió centralista de la pandèmia. Baldoví va fer un darrer intent de negociar que el fons autonòmic de 16.000 milions d’euros previst pel govern espanyol, es repartís d’acord amb el pes demogràfic de cada comunitat, cosa que beneficiaria el País Valencià, però no ha pogut arribar a cap acord. El vot negatiu de Compromís ha originat, com era previsible, les crítiques dels altres partits integrants del govern. El síndic socialista a les Corts, Manolo Mata, ha dit que respectava la posició de Compromís però s’equivoca, perquè, del seu punt de vista, el debat sobre el repartiment dels diners està en el fons social, que són 5.000 milions del total de 16.000. Mata ha defensat que el fons sanitari es reparteixi segons la despesa feta i no segons la població, però, malgrat les discrepàncies, ha assegurat que el pacte de govern a la Generalitat no perilla. Per una altra banda, uns quants diputats de Podem també han criticat Compromís a les xarxes socials. La candidata a dirigir la formació, Pilar Lima, ha rebutjat el vot en contra i ha qüestionat que Compromís posi la salut per davant dels diners. L’altra candidata a encapçalar la formació, Naiara Davó, ha estat menys agressiva i ha defensat la necessitat de millorar l’autogovern però també ha demanat responsabilitat a Compromís.

Els ecologistes de les Illes rebutgen el pla del govern per a superar la crisi. Una desena d’entitats socials han protestat contra el decret llei aprovat pel govern de Francina Armengol per a superar la crisi sanitària i econòmica causada pel coronavirus amb una manifestació davant el Consolat de Mar. Els concentrats han demanat una transició socioecològica i han expressat indignació per un decret llei que consideren que salvarà el gran capital, com la crisi del 2008, perquè opta pel binomi turisme i construcció. Les entitats, Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), han assenyalat que s’han sentit enganyades pel govern i han reclamat que s’ampliï el diàleg social més enllà de sindicats i patronals. La portaveu del GOB, Margalida Ramis, ha denunciat que van ser convocats a reunions amb el govern per fer propostes, mentre l’executiu ja preparava el decret. Les entitats han presentat un manifest en què diuen que el decret és la rendició de l’esquerra balear al neoliberalisme econòmic que no pensa en les persones. I afegeixen que permet de vulnerar les competències dels consells insulars, els ajuntaments i més organismes públics, com araq la Comissió de Medi Ambient, que en molts casos no podran garantir un control ambiental ni democràtic suficient.

El govern andorrà desaconsella l’ozó com a desinfectant de locals. Tot i que s’ha fet servir per a desinfectar hospitals i hotels, el govern andorrà ha desaconsellat l’ús de l’ozó com a desinfectant ambiental de locals perquè aquesta funció encara no ha estat avalada per la Unió Europea. S’ha previst que abans de dues setmanes tornin a obrir els comerços i molts ho han aprofitat per a contractar els serveis d’empreses de neteja i manteniment, amb l’objectiu d’assegurar-se de complir totes les mesures higièniques necessàries per a garantir la seguretat dels clients. Però el Ministeri de Salut ha enviat una nota alertant que no es pot usar l’ozó amb generadors domèstics perquè encara és objecte de revisió per l’Agència Europea de Productes Químics i, per tant, no ha rebut l’aval de la UE. El problema, segons el govern, és que no se sap quina dosi és necessària per a garantir-ne l’eficàcia com a viricida ni quins efectes pot tenir en la salut.

LA XIFRA
52 minuts a 56 graus és el temps que cal per eliminar el coronavirus 2019 en espais tancats, segons un estudi de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

TAL DIA COM AVUI
El 20 de maig de 1944 a Islàndia començà un referèndum de quatre dies per a demanar sobre la unió amb Dinamarca i si calia establir una república. El 97% dels islandesos van votar a favor d’acabar la unió i el 95% a favor de la nova constitució republicana.