Sánchez no veu clar que el TC suspengui ara la ILP sobre la independència

El ple del Tribunal Constitucional espanyol delibera avui sobre el recurs que va presentar el govern espanyol contra la tramitació al Parlament de Catalunya de la iniciativa legislativa popular (ILP) per a declarar la independència. El PSC ja havia presentat un recurs d’inconstitucionalitat semblant, però, així i tot, el govern de Pedro Sánchez va decidir de moure fitxa i anar més enllà, impugnant la decisió de la mesa del parlament; perquè si el Tribunal Constitucional admetés a tràmit el recurs del govern espanyol, la iniciativa seria suspesa cautelarment mentre no es resolgués el fons de la impugnació. Però, tot i que és un recurs del govern espanyol i que aquests darrers anys el TC ha desenvolupat una doctrina molt restrictiva en relació amb el procés independentista, dins del tribunal no sembla tot tan clar, de manera que el recurs de Sánchez podria acabar en paper mullat.

Si més no així ho van explicar fonts del TC que esmentava l’agència EFE. Segons aquestes fonts, “l’assumpte no és gens senzill”. Perquè el recurs que va presentar el govern de Sánchez no és pròpiament d’inconstitucionalitat, sinó un recurs contra “unes disposicions autonòmiques sense força de llei”. És a dir, és un recurs contra un acord de la mesa del parlament d’admetre a tràmit una iniciativa legislativa popular, no pas pròpiament contra el fons, el contingut, de la ILP. Aquestes mateixes fonts del tribunal deien que era un procediment escassament utilitzat, gairebé sense precedents, i es remetien a un precedent que consideren equivalent i que justificaria que els magistrats ni tan sols admetessin a tràmit la impugnació contra la iniciativa.

Concretament, esmenten un cas del 2003 que creuen que podria ser equivalent. És el rebuig del TC al recurs que el govern de José María Aznar va presentar contra la tramitació de l’anomenat pla Ibarretxe per part de la mesa del parlament basc, perquè considerava que atemptava contra la constitució espanyola, l’estatut d’autonomia i el reglament del parlament. El TC no va admetre aquell recurs per set vots a cinc, amb l’argument que el pla tot just es trobava en tràmit parlamentari i no era pas “cap resolució, disposició ni acte integrat en l’ordenament jurídic”. I que fins que no s’hagués fet el debat parlamentari i no hagués estat aprovada la norma, no podia arribar a ser considerat inconstitucional.

A més, recorden aquestes fonts del TC, si poguessin declarar-se antijurídics no solament normes, sinó també “simples projectes de normes” o la “sola intenció de produir normes”, seria impossible d’emprendre reformes legals. Curiosament, els arguments que una part del Tribunal Constitucional utilitza per a entrebancar l’ofensiva del govern espanyol contra aquesta ILP topen amb la doctrina que d’ençà del 2015 va anar desenvolupant clarament el tribunal per a torpedinar qualsevol acció parlamentària de l’independentisme en relació amb l’autodeterminació, fins al punt de capgirar-la, i d’arribar a prohibir la simple tramitació de resolucions que tinguessin a veure amb el referèndum o amb crítiques contra la monarquia. Els membres independentistes de les meses presidides per Carme Forcadell i per Roger Torrent en van pagar les conseqüències, amb sengles procediments penals contra tots.

Però ara, paradoxalment, la invocació de la doctrina anterior, més permissiva, ja s’esgrimeix com un possible impediment contra l’intent de Pedro Sánchez de demostrar una certa duresa contra els pretesos “excessos” de l’independentisme, en un moment en què és assenyalat pels seus pactes amb els partits independentistes.

El passat 26 de març, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, va assenyalar que el recurs contra la ILP era absolutament coherent amb la política del govern de Pedro Sánchez de “protegir la constitució, les institucions de Catalunya i el diàleg, els acords i el fet que siguem capaços d’entendre’ns”. I va deplorar la ILP: “És divisiva, fractura la societat i genera tensió”, va dir.

La mesa del parlament va admetre a tràmit aquesta iniciativa promoguda per Solidaritat Catalana per la Independència, amb els vots a favor de Junts i la CUP, l’abstenció d’ERC i el vot en contra del PSC.