Sánchez no ha complert cap acord de la taula de diàleg

TEMA DEL DIA
Discrepàncies. El govern espanyol afirma gairebé cada dia que convocarà la taula de diàleg amb el govern català durant el mes de juliol, però no hi posa data sinó inconvenients. Ara Pedro Sánchez diu que la condició és que Junts per Catalunya i ERC resolguin les diferències. És cert que les dues formacions independentistes tenen discrepàncies estratègiques i que no comparteixen l’entusiasme a l’hora d’assistir a la taula de diàleg. Per als republicans és clau per a validar la seva opció pel diàleg amb el govern espanyol i per a la formació de Quim Torra és purament instrumental, per a constatar que dins Espanya no hi ha solució al conflicte català perquè no s’accepta el dret d’autodeterminació. Però si es tractés de parlar del referèndum acordat i de l’amnistia, com es va dir al començament, les discrepàncies desapareixerien.

El problema de la taula de diàleg no són les diferències entre els membres del govern català, sinó l’absència d’ordre del dia compartit, d’agenda que estableixi de què s’ha de parlar i en quines condicions s’apliquen els acords. Només s’ha reunit una vegada, el 26 de febrer, i la sessió següent del març –havien de ser mensuals– fou ajornada per la crisi del coronavirus. Durant tres mesos ningú del govern espanyol no ha mogut ni un dit per fer-la per via telemàtica, com han fet els consells de ministres i les reunions dominicals de l’executiu. Durant aquests tres mesos, el govern espanyol no ha fet arribar a la Generalitat cap document, ni esborrany ni proposta de continguts, que va ser un dels pocs acords a què van arribar a la reunió bucòlica de la Moncloa. De fet, dels quatre acords a què es va arribar el 26 de febrer no se n’ha complert cap: ni s’ha reunit mensualment, ni s’ha creat el grup de treball integrat per una delegació de cada part, ni s’ha començat a treballar en cap esborrany ni ha calgut donar seguretat jurídica als acords perquè no n’hi ha. Amb l’excusa del coronavirus no n’hi ha prou per a justificar aquesta paràlisi. El motiu és un altre.

Enmig del procés d’acostament a Ciutadans per a aprovar el pressupost de l’estat espanyol, la taula és un entrebanc per a Pedro Sánchez. De fet, quan va pactar la pròrroga de l’estat d’alarma amb el partit d’Inés Arrimadas, una de les condicions era que la taula no es tornaria a reunir. Però amb ERC, en la darrera pròrroga, va pactar de reunir-la en canvi de l’abstenció dels republicans. Per tant, per a desfer aquest embolic, Sánchez necessita trobar tota mena d’excuses per a no convocar-la i, de passada, traslladar la culpa a la part catalana, fer veure que és l’independentisme que no vol dialogar. Les diferències entre Junts per Catalunya i ERC són la primera excusa, però en vindran més, com el rebuig del mediador. Després dels tres mesos de pandèmia s’ha demostrat que Sánchez no tan sols no té cap intenció de tocar el model d’estat sinó que a més no té principis. Si el diàleg amb el govern espanyol ha de ser seriós, necessita un mediador que aixequi acta, perquè Sánchez ha demostrat que pot prometre una cosa i la contrària. Proposar un mediador no és posar bastons a les rodes del diàleg, és mirar de donar un mínim de rigor a les converses.

El govern català i els partits independentistes hauran d’actuar amb intel·ligència les setmanes vinents perquè no han de descartar que el PSOE els vulgui fer responsables de la ruptura del diàleg. A Sánchez li interessa més pactar el pressupost amb Ciutadans i la prova és que ja ha fet arribar les instruccions als seus socis de Podem perquè s’hi posin bé. Sap que el preu que li demanarà Arrimadas serà molt més baix que no el que li demanarà ERC en pre-campanya electoral. I amb un cost d’imatge molt inferior que no el que tindria si ‘cedís’ amb els independentistes. El PSOE demana que ERC i Ciutadans no es vetin mútuament per pactar el pressupost, com si fossin compatibles l’ultranacionalisme espanyol de dretes i l’esquerra independentista. En política pot passar de tot, però no sembla viable que ERC i Ciutadans puguin votar el mateix pressupost a les portes d’unes eleccions catalanes.

MÉS QÜESTIONS
El País Valencià rebrà el fons covid-19 per sota del seu pes demogràfic. Malgrat que el govern diu que n’està raonablement satisfet, perquè sempre pot ser pitjor, la realitat és que el País Valencià rebrà del fons autonòmic creat per la covid-19 un import inferior al del seu pes demogràfic. Segons dades del conseller d’Hisenda, Vicent Soler, rebrà 1.463 milions d’euros, el 9,14% del total. Una xifra que el govern espanyol ha rebaixat a 1.450 milions, el 9,06%. Sigui quina sigui, totes dues quantitats són per sota del pes poblacional, que és del 10,6%. Malgrat això, Soler ha dir que l’aportació era justa perquè només és un punt per sota i perquè la incidència de la covid-19 al País Valencià ha estat inferior a algunes altres comunitats autònomes. El govern diu que es va aconseguir de modificar a darrera hora el criteri de repartiment, afegint-hi el sector de l’educació i aplicant-hi el criteri de població, cosa que ha beneficiat el País Valencià i ha perjudicat, per exemple, Catalunya. El fons estatal és de 16.000 milions, és aprovat pel govern espanyol i encara ha de passar pel congrés. Per tant, les xifres no són definitives.

Eivissa multiplica per sis la capacitat de fer proves de la covid-19. El laboratori de microbiologia de l’Hospital Can Misses podrà processar diàriament tres-centes proves PCR per al diagnòstic de la covid-19. Fins ara se’n podien processar 48 el dia, per la qual cosa la capacitat màxima de processament es multiplica per sis. Actualment es van adequant els espais per a instal·lar nova tecnologia, que consistirà en un nou extractor automatitzat d’àcid ribonucleic (ARN) i dos termocicladors. Les actuacions donaran més autonomia al laboratori de l’hospital, i això permetrà de reduir significativament el nombre de proves que es derivaven a l’Hospital Universitari So n’Espases de Mallorca per a ser processades. Els pacients, així, es beneficiaran d’un servei més eficaç i àgil. La presidenta del govern de les Illes Balears, Francina Armengol, acompanyada de la consellera de Salut, Patrícia Gómez, ha visitat les actuacions d’habilitació. La presidenta ha agraït la feina dels treballadors del servei de salut i, en concret, dels professionals de Can Misses i dels que treballen al laboratori. ‘Són un pilar fonamental del nostre sistema de salut i, sense ells, res de tot això que hem avançat no hauria estat possible’, ha dit. Ha valorat les bones dades sanitàries, ara que ja fa cinquanta-cinc dies que no hi ha hagut cap mort a l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera i no hi ha cap llit ocupat per un malalt amb covid-19.

Els socialistes donaran suport a Pujol a les municipals de Perpinyà. El Partit Socialista està disposat a donar suport a Jean-Marc Pujol com a candidat a la batllia de Perpinyà per frenar el candidat d’extrema dreta, Louis Aliot, que va guanyar la primera volta el 15 de març. Els socialistes han acceptat l’oferta de participar en el consell municipal, que els ha fet Pujol en canvi del seu suport, però han advertit que aquest suport no és un xec en blanc sinó que impulsaran un programa d’esquerres. Amb tot, els socialistes animen els seus militants a votar Pujol per frenar les idees reaccionàries i racistes del candidat de Rassemblement National.

LA XIFRA
1.761 persones es van inscriure durant el mes de maig al servei d’ocupació d’Andorra, és a dir, un 41% més que a l’abril, quan es va assolir una altra xifra màxima, amb 1.251 persones sense feina, segons el ministre d’Economia, Jordi Gallardo. La xifra és un rècord històric de desocupació a Andorra.

TAL DIA COM AVUI
El 17 de juny de 1944 Islàndia esdevé un país independent després d’un doble referèndum en què el 98% vota de separar-se de Dinamarca i constituir una república islandesa. En vista del resultat, el rei danès Cristià X envia un missatge de felicitació al poble islandès.