21.10.2019 - 21:00
|
Actualització: 21.10.2019 - 21:17
TEMA DEL DIA
Gest. Pedro Sánchez volia fer un gest d’autoritat amb la seva visita llampec a Barcelona però el tret li ha sortit per la culata. Té el PP trepitjant-li els talons a les enquestes i necessitava una imatge de control de la situació, de fermesa. El president espanyol volia transmetre el suport a les forces de seguretat espanyola que han reprimit les manifestacions d’aquests dies i desautoritzar el president de la Generalitat, refusant de reunir-s’hi. Però la Moncloa no ha calculat bé l’impacte polític i social que podria tenir la seva visita. Les imatges del personal sanitari de l’hospital de Sant Pau demanant-li la llibertat dels presos polítics a la cara i la sortida de Sánchez d’amagatotis, per la porta del darrere, són la prova del seu fracàs.
Després d’això encara es veu més clar que és Sánchez qui no vol dialogar, no pas el president Torra, que li ha ofert d’aprofitar l’avinentesa per reunir-se. Sánchez ha tingut temps de telefonar a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que també li ha demanat que es reunís amb Torra, i a la presidenta de la Diputació, Núria Marín, la seva virreina a Catalunya, amb permís de Teresa Cunillera. En canvi, no ha telefonat a Torra, que és la màxima autoritat de l’estat espanyol a Catalunya. Ara el president de la Generalitat ha fet seva la bandera del diàleg, perquè tothom ha vist que Sánchez no tenia gens d’interès a parlar-hi.
La coartada que el president de la Generalitat no ha condemnat la violència és falsa, perquè aquesta darrera setmana ho ha fet al parlament i en una compareixença extraordinària davant la televisió. Els fets desmenteixen el relat de la Moncloa. A Catalunya tothom sap que Torra no és un violent, per molt que insisteixin a criminalitzar-lo. Un dirigent d’un partit que no ha condemnat la violència policíaca d’aquests dies, ni la del Primer d’Octubre, ni –temps enrere– la dels GAL, no és ningú per a donar lliços sobre això. Sánchez no vol diàleg. Només parla amb els seus, o amb els qui pensen com ell sobre Catalunya: el PP, Cs i, amb matisos, Podem. Encara no ha citat cap partit català en la roda amb partits amb representació al congrés espanyol.
La visita a Barcelona ha durat tres hores escasses i ha estat condicionada en tot moment per la pressió de la mobilització social, que l’ha forçat a canviar el recorregut i a evitar la seu de la delegació del govern espanyol, envoltada de gent convocada pel Tsunami Democràtic. La Moncloa diu que no hi havia pas d’anar. Però si una cosa no han pogut amagar són les protestes del personal de l’hospital de Sant Pau, on ni tan sols l’ha rebut la direcció del centre, que ha considerat que era una visita privada. Acompanyat del ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, responsable que quatre persones hagin perdut un ull en una setmana, Sánchez ha anat fins a l’habitació on hi ha un policia ferit, acompanyat de l’equip mèdic que se n’encarrega, i ha sortit per urgències, que és per on havia entrat, tot col·lapsant el servei. És a dir, ha hagut d’entrar per la porta del darrere perquè a l’entrada principal l’esperaven els manifestants, entre els quals Roger Espanyol, que va perdre un ull per la violència de la policia espanyola el primer d’octubre del 2017. A l’hospital, a més, hi ha ingressats cinc ferits per les agressions policíaques d’aquests dies, però Sánchez no els ha pas visitats.
Sánchez no venia a donar suport als ferits, sinó als ‘seus’ ferits, a la policia que ha enviat a Catalunya a reprimir les mobilitzacions. Ha fet com els presidents que tenen destacaments militars a l’estranger: donar moral a la tropa, després visitar els ferits i tornar ràpidament cap a casa. Ha anat a la prefectura superior de la policia espanyola, a la Via Laietana, que té l’honor d’haver estat el santuari de la tortura durant el franquisme i bona part de la transició; hi ha felicitat els comandaments que han aplicat la repressió dirigida per Grande-Marlaska, i se n’ha anat. No ha tingut ni el detall d’anar a visitar els Mossos d’Esquadra, que aquests dies fan la feina bruta al govern espanyol. No ha tingut ni cinc minuts per al cos de la policia catalana, que tant elogien ell i el seu ministre, perquè es posa a primera línia de foc contra el seu poble. El conseller Miquel Buch hauria de prendre nota d’aquest menyspreu institucional i reconsiderar l’actuació del seu departament, com més va més qüestionada. La policia espanyola no té prou efectius per a aturar les protestes que hi ha a Catalunya, segons que expliquen els seus sindicats, i sense l’actuació dels Mossos es trobarien desbordats.
MÉS QÜESTIONS
El Bloc rebutja la sentència i demana la llibertat dels presos. El Bloc Nacionalista Valencià refusa la sentència del Tribunal Suprem espanyol, demana la llibertat dels presos i defensa el diàleg per a solucionar el conflicte polític del Principat. El consell nacional del partit va aprovar ahir una proposta de resolució a favor del diàleg i la democràcia com a única via per a resoldre el conflicte. El text, pactat pel corrent intern Bloc i País i la direcció del partit, insta el govern espanyol a actuar perquè el diàleg sigui ‘l’únic camí per a cercar un acord que permeti a la majoria del poble català de decidir quin vol ser el seu futur polític’. A més de considerar injusta la sentència contra el procés, el Bloc diu que la resolució del Suprem espanyol ‘posa en perill qualsevol protesta organitzada encara que sigui pacífica i no violenta’. La formació defensa el dret de decidir del País Valencià i de la resta de pobles d’Europa i rebutja com ha fet sempre la judicialització i la repressió de l’exercici d’aquest dret a Catalunya. Reclama al govern espanyol l’amnistia dels presos polítics, com un pas cap a una solució democràtica per a Catalunya. Aquest punt ha aixecat polèmica, sobretot entre la dreta, que ho ha aprofitat per atacar Ximo Puig, a qui han demanat que trenqués el seu govern amb Compromís, la coalició en què hi ha integrat el Bloc.
Més per Mallorca rebutja la repressió contra l’independentisme. El portaveu de Més per Mallorca al Parlament, Miquel Ensenyat, ha celebrat l’èxit de la manifestació que es féu ahir a Palma, a què assistiren milers de persones per a protestar per la sentència del Suprem espanyol contra el procés i demanar l’amnistia dels presoners polítics. ‘De la repressió, no en surt mai res de bo’, ha dit Ensenyat. Segons ell, l’augment de participants en la manifestació respon a la voluntat de la gent de resoldre els conflictes per la via política, no per la judicial. Nou mil manifestants, segons els organitzadors, van sortir de la plaça del Mercat per recórrer el Born, passant per davant de la delegació del govern espanyol, i va arribar al Consolat de Mar.
El govern balear ha recuperat 3,5 milions d’euros de casos de corrupció. El govern balear ha aconseguit de recuperar 3,5 milions d’euros de les causes de corrupció i confia de recaptar encara mig milió més de les set causes pendents de tancar. La major part d’aquests doblers han arribat aquests darrers quatre anys. Sens dubte, el procés judicial que va mantenir en suspens tota l’opinió pública va ser el del Palma Arena, en què s’investigà el sobrecost de cinquanta milions d’euros en la construcció del velòdrom palmesà. D’ençà de l’any 2008 han arribat a judici, comptant peces principals i separades, 52 casos de corrupció. 45 ja s’han tancat i 7 continuen oberts. En total avui, hi ha 8,5 milions d’euros en condemnes per responsabilitat civil. 6 milions corresponen només al cas Scala, en què hi hagué la condemna més gran per corrupció imposada a l’estat espanyol. D’aquesta causa, només se n’ha pogut recuperar fins ara un milió d’euros. Les arques públiques ja han ingressat 3,5 milions d’euros des de la passada legislatura i l’advocacia de les Balears espera arribar fins a 4 milions. La quantitat hauria de ser molt superior, però molts dels condemnats es declaren insolvents i no poden tornar els diners malversats. El cas més complex, amb 22 peces i amb algunes encara per acabar, és el Palma Arena. De les 13 peces del cas Voltor, només en resta una de pendent de judici. Over, So n’Espases, Ibatur, Rocamar, Turisme Jove i Scala ja s’han tancat.
L’andorrà detingut per haver pintat l’ambaixada espanyola surt en llibertat. El jove andorrà de vint-i-dos anys que va ser detingut ahir com a autor de diverses pintades independentistes a la façana i l’entrada de l’edifici de l’ambaixada espanyola a Andorra la Vella va ser posat en llibertat amb càrrecs a la tarda. La policia va rebre l’ordre d’alliberament després de romandre unes quantes hores a les dependències del despatx central. Ara el jove, que no se sap si finalment va prestar declaració, resta a l’espera de ser citat per la batllia pels fets que li imputen: una contravenció penal de danys que pot acabar en una multa i una pena d’arrest. L’acció contra l’ambaixada espanyola, la féu ahir cap a dos quarts de quatre de la matinada. El jove, que anava sol, va escriure a la porta de vidre de l’ambaixada, amb pintura de color groc, el missatge ‘Spain is a fascist state’ i hi va dibuixar una estelada i un llaç en suport dels presos polítics. Així mateix, va escriure a la vorera, davant l’ambaixada, el missatge ‘RIP democracy justice’. L’agent de la Guàrdia Civil que feia guàrdia dins l’edifici va fer l’avís de l’incident, i la policia va detenir el jove hores després.
LA XIFRA
3.000 treballadors necessitaran les estacions d’esquí andorranes aquest hivern, segons les previsions de Sky Andorra. La temporada passada, a les estacions d’esquí hi hagué 2.800 treballadors, el 44% dels quals andorrans o residents.
TAL DIA COM AVUI
El 21 d’octubre de 1805, la British Royal Navy, encapçalada pel comandant Nelson, va vèncer la flota franco-espanyola a la batalla de Trafalgar. Els anglesos no hi van perdre cap dels seus 27 vaixells i en van enfonsar 22 dels 33 dels rivals. Nelson va morir en la batalla.