21.10.2022 - 21:40
Els negociadors de Pedro Sánchez treballen en una nova correlació de forces que permeti a l’executiu espanyol d’aprovar amb tranquil·litat el pressupost del 2023. Dijous salvaran el primer escull en la votació de les esmenes a la totalitat. La coalició entre el PSOE i Unides Podem superarà amb escreix els 175 vots necessaris per a començar a tramitar els comptes.
Aquestes negociacions prèvies, però, han servit per a deixar entreveure una nova etapa del PSOE en què Sánchez provarà de disposar d’una majoria parlamentària que no depengui d’ERC i els seus tretze diputats.
Fins ara, el PSOE i ERC han mantingut una relació estable que ha permès a Sánchez de salvar votacions cabdals per als interessos del govern espanyol. Però el canvi polític a Catalunya arran de la sortida de Junts del govern, situa ERC i els socialistes en posicions totalment oposades. Les eleccions municipals ja són d’ací a pocs mesos, hi haurà una confrontació amb Junts per a marcar perfil independentista i com més va més probables són unes eleccions al parlament que portin a una pugna per a ser el partit amb més suport electoral. Per això Sánchez treballa amb l’objectiu de poder governar amb les mans lliures sense dependre més dels republicans. I les negociacions del pressupost així ho demostren.
Així, en un article publicat la matinada de dijous a divendres a El País, s’hi explicava com Sánchez havia aconseguit el suport de dos socis poc corrents, el BNG (1) i Coalició Canària (2). Aquests tres escons poden semblar insignificants, però afegits als dels socis habituals, com són Més País, Compromís, Bildu, PNB, Terol Existeix i el Partit Regionalista de Cantàbria, acaben essent determinants perquè el govern de coalició arribi fins als 177 diputats, dos per sobre de la majoria que necessita.
Amb aquesta configuració ERC faci què faci no decanta la balança, de manera que deixaria de ser decisiva a Madrid. Que aquesta és la intenció dels socialistes. Fins i tot en el cas que el BNG i Coalició Canària es despengin del suport, fonts pròximes al govern espanyol han explicat a VilaWeb que el PSOE també treballa per teixir una aliança amb Ciutadans. Aquesta no seria una unió gens estranya -fins i tot havien arribat a negociar un acord de govern- tot i que és evident que podria ocasionar tensions amb Unides Podem. Però si reeixís aquesta via, la majoria ja seria del tot estable, perquè encara que Ciutadans és un partit força residual en termes absoluts, al congrés dels diputats espanyola encara disposa de nou diputats.
Absència de la reforma del delicte de sedició
Finalment, ahir, després de saber-se que Pedro Sánchez ja no els necessitava, ERC va acceptar de no presentar cap esmena a la totalitat, amb la qual cosa Sánchez pot arribar als 190 vots a favor en la votació de dijous.
Els republicans són l’únic partit que ha condicionat l’aprovació final del pressupost a la introducció de mesures estructurals, a més del compliment de les inversions en infrastructures a Catalunya, tot i que sorprèn l’absència d’una demanda que havia estat cabdal a la taula de diàleg com és la reforma del delicte de sedició. “Esquerra Republicana dóna marge i contribueix a generar les condicions que permetin de mantenir obertes les negociacions que estan en marxa”, diu el comunicat, que evita de fer una referència expressa a aquesta petició. El motiu és que el PSOE ja havia avisat que no vincularia la reforma del codi penal a la negociació dels comptes i els republicans han preferit no tibar la corda.
Els socialistes ara tenen més interès que mai d’articular una majoria que no depengui d’ERC. El PSC és el principal partit de l’oposició a Catalunya davant un govern afeblit que governa amb 33 diputats. Als de Salvador Illa de moment no els interessa d’anar a eleccions, encara que els sondatges els donin una majoria. L’últim, publicat aquesta setmana per El Periódico, els dóna 37-38 diputats, per davant dels 32-33 d’ERC i els 29-30 de Junts. Illa no té pressa i pot esperar a veure com es desgasta l’executiu català per mirar d’augmentar distàncies i com més lliures tingui les mans millor. A més, el PSC es queixa que ERC no s’avé a negociar el pressupost amb ells a Catalunya, un argument més per a Sánchez per a no cedir a les pretensions dels republicans a Madrid.
L’aprovació dels dos pressupostos, el català i l’espanyol, podria comportar doncs un canvi de cartes que encara pot oferir molts episodis inesperats. Una cosa segura, però, és que el guió no serà tan previsible com havíem vist els darrers anys.
