Sánchez s’aboca al malabarisme per conservar la majoria

Ahir va ser un dia de gests a la Moncloa, especialment en la conferència de premsa en què es van explicar les decisions preses pel govern espanyol per a crear allò que anomena ‘un escut social per a superar la crisi’. Van comparèixer junts Pablo Iglesias, vice-president segon i dirigent d’Unides-Podem –del sector més esquerrà del govern–, i Nadia Calviño, vice-presidenta tercera, del PSOE i identificada –juntament amb la vice-presidenta primera, Carmen Calvo– com a capdavantera del sector més neoliberal de l’executiu.

En públic, els responsables de totes dues vice-presidències van mantenir una certa cordialitat, però era evident que Iglesias s’hi sentia molt més còmode que no Calviño. Tanmateix, a l’hora d’explicar les mesures, més d’una vegada els missatges arribaven a semblar contradictoris, per l’èmfasi que hi posava cadascú. No era gens estrany, perquè l’executiu espanyol navega instal·lat en la contradicció irresolta entre els seus dos pols. L’exemple evident va arribar a l’hora d’explicar les mesures relatives als lloguers. Ni per a l’un ni per a l’altre. Iglesias va remarcar la quitança opcional de deute a què podran acollir-se les famílies vulnerables i Calviño es va refermar en el rebuig a les condonacions de deute que demanava Podem. Calviño fins i tot es va permetre de remarcar públicament els detalls més desfavorables a les tesis d’Iglesias, recordant que la quitança només es podrà aplicar en el cas dels propietaris de més de deu immobles –pràcticament, doncs, als bancs i prou–, que serà limitada a quatre mesos, que només la podran demanar ‘els més vulnerables’ i que resta com una opció i no pas com una obligació. Tot en directe i televisat.

La tensió entre el PSOE i Podem, però també la tensió entre les diverses ales del Partit Socialista, com més va més costa de dissimular i causa problemes de comunicació i de coherència que ahir precisament denunciava, amb força mala intenció, Felipe González. González no ha acceptat mai el pacte amb Podem i algunes de les concessions que Sánchez ha fet al seu soci de govern sembla que l’han mogut a fer un avís públic.

Acontentar el soci de govern

Avís que, de tota manera, també és fàcil d’entendre. Perquè els malabarismes que la Moncloa prova de fer per a acontentar tots els socis del govern i el parlament arriben a forçar situacions difícils d’explicar, i ahir se’n va viure una altra. De matinada, molts autònoms van descobrir que l’estat els havia cobrat la quota mensual. I hores després es van quedar desconcertats quan van veure com el govern espanyol anunciava a so de bombo i plateret una moratòria de sis mesos sense interès per al pagament de la cotització de la seguretat social per a pimes i autònoms. Amb una lletra petita que la fa impracticable, cada mes cal justificar la necessitat d’acollir-s’hi, però amb capacitat de fer un titular d’impacte. El recurs a la lletra petita és general en les decisions que pren el govern espanyol en aquesta crisi i és amb aquest format d’escassa lectura que el PSOE, molt acostumat a manar, empetiteix els grans titulars que aconsegueix Podem.

Pedro Sánchez ha rectificat així la imatge del començament de la crisi, quan va crear un comitè de gestió on tots els ministres eren del PSOE. Ara vol donar protagonisme públic a Iglesias i a Podem, sempre que pugui marcar-lo de prop. I això perquè cada dia creix més la preocupació dins el PSOE per la manera com se sortirà del confinament i les conseqüències polítiques que tindrà. La legislatura ja no sembla tan controlada com volien i més aviat les coses es comencen a complicar.

El PNB marca terreny i avisa de la possible pèrdua de majoria

Tal com havia avisat el president basc, Iñigo Urkullu, ahir el Partit Nacionalista Basc va fer un avís, tombant el govern de Pedro Sánchez en una votació al senat. La política dels gests, una altra vegada: el senat és el lloc on pot fer perdre una votació al govern sense que caigui. L’enduriment de les mesures de confinament ha caigut molt malament a Ajuria Enea, perquè Urkullu ho veu com una mesura perjudicial per a la indústria del seu país, a més de considerar que Sánchez havia d’haver-ho comunicat primer a la reunió de presidents. La frase d’Urkullu era tot un manifest: ‘El PSOE no hauria d’oblidar que està en minoria.’ Dit i fet: el PNB va tombar ahir el PSOE a la mesa del senat i li féu perdre la primera votació d’ençà que començà la legislatura. El PP demanava de feia setmanes la convocatòria de la Comissió General de Comunitats Autònomes per a tractar de la crisi del coronavirus i va presentar una proposta per a sol·licitar-la. I sorprenentment, també per al PP, el PNB hi va donar suport.

A la Moncloa preocupa molt l’avís, tot i que de seguida la ministra Calviño ha establert ponts amb Aitor Esteban, un malabarisme més. Abans del 9 d’abril el congrés haurà de convalidar els decrets que han enutjat la dreta basca i també, probablement, l’extensió de l’estat d’alarma. I no pinta bé. Els aliats del PSOE van desapareixent de mica en mica. ERC ja no va votar a favor i es va abstenir en la votació darrera sobre l’estat d’alarma. Si ara el PNB votés contra les mesures o la renovació, comptant que PP, Ciutadans i Vox han anunciat que votarien que no, aleshores Pedro Sánchez tindria una derrota política, aquesta sí, important i difícil de gestionar. Especialment si no tingués prou vots per a mantenir l’estat d’alarma. Falten dies per a negociar, però la sensació que s’obren massa fronts alhora temps s’ha instal·lat en la presidència del govern espanyol.

La dreta veu possibilitats de guanyar

S’ha instal·lat al govern espanyol i a les seus centrals del PP, Vox i Ciutadans, que comencen a albirar la possibilitat de tombar el govern que una part de la premsa qualifica abusivament de ‘socialcomunista’. Ara no hi ha enquestes i les poques que hi ha, com aquest mostratge d’Electomania, els experts consideren que no tenen trellat enmig d’una situació tan volàtil com l’actual. Però això no vol dir que el govern espanyol no les miri de reüll i amb preocupació. Aquest mostratge, d’ahir mateix també, atorga a la dreta trenta escons més que a l’esquerra al congrés i gairebé set punts d’avantatge. El PP seria a punt de superar el PSOE (106 escons del PSOE, 104 del PP) i les dues forces del govern perdrien set escons, que anirien a parar a la dreta. Ningú no creu que aquesta setmana cap projecció demoscòpica pugui encertar què votaria la població en unes hipotètiques eleccions, però tothom coincideix a dir que la crisi ja afecta el govern de coalició i que si els morts continuen acumulant-se serà difícil que Sánchez pugui sortir airós d’aquesta tempesta gairebé perfecta.