16.04.2018 - 08:22
|
Actualització: 16.04.2018 - 18:20
El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha citat avui el vice-president Oriol Junqueras, l’ex-president de l’ANC i diputat de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per comunicar-los personalment que els processava pel delicte de rebel·lió.
El primer a declarar ha estat Junqueras, que durant quaranta minuts només ha respost a les preguntes del seu advocat, Andreu van den Eynde. Segons VOX, que exerceix d’acusació, Junqueras ha remarcat que no s’havia destinat ‘ni un euro del pressupost al procés’ i que convocar un referèndum d’autodeterminació no era un delicte. Junqueras ha dit que només respondria a les preguntes de la defensa, de manera que ni Pablo Llarena ni les acusacions no han formulat preguntes.
Després de Junqueras, ha començat la declaració indagatòria de Jordi Sànchez, que ha durat més d’una hora. Ha estat la primera vegada que l’ex-president de l’ANC es veia amb Llarena d’ençà que el magistrat li va denegar per segona vegada l’alliberament per a ser investit president de la Generalitat. A preguntes del seu lletrat, Sànchez ha argumentat que no compartia la decisió del jutge de processar-lo.
L’últim a comparèixer davant el jutge ha estat Jordi Cuixart. Ha estat la declaració més curta: uns quinze minuts. Cuixart ha llegit un escrit on defensava el dret d’autodeterminació de Catalunya i ha denunciat que es vulneraven drets fonamentals com el dret de reunió i de manifestació. En tot moment, Cuixart també s’ha alineat amb les tesis pacifistes esgrimides per Junqueras i Sànchez. Com que Llarena ha deixat que Carles Puigdemont es personés a la causa, avui, per primera vegada, a la sala també hi era l’advocat del president, Jaume Alonso-Cuevillas.
Les defenses de Junqueras, Sànchez i Cuixart han denunciat que la causa tenia una orientació política per a criminalitzar la ideologia independentista i que es vulneraven drets fonamentals. ‘Es criminalitza tota una ideologia i un moviment pacífic que defensa una idea plenament legal, que s’ha defensat durant molts anys i que només avui es criminalitza per primera vegada per eliminar-la del mapa polític’, ha dit l’advocat de Junqueras, Andreu van den Eynde. L’advocada de Cuixart, Marina Roig, ha afegit que també es criminalitzaven drets fonamentals com la mobilització ciutadana i la protesta pacífica. I l’advocat de Sànchez, Jordi Pina, ha afegit que el seu client lamentava que el jutge li vulnerés els seus drets polítics. Els tres advocats han comparegut conjuntament davant la premsa després de les declaracions indagatòries dels seus clients davant Llarena.
Ni un cèntim públic en l’organització del referèndum
Segons Van den Eynde, aquest procediment ‘lamina’ drets bàsics com el de la previsibilitat de la llei, el de preparar una defensa efectiva i els drets polítics els encausats. Més quan el mateix govern espanyol ha admès que no es van gastar diners públics en la preparació del referèndum: Oriol Junqueras, ha recordat, ‘coincideix amb Montoro i Rajoy que no s’ha gastat ni un cèntim en l’organització del referèndum’.
L’advocat de Sànchez, Jordi Pina, ha explicat que el seu client havia denunciat la vulneració dels seus drets polítics. ‘Avui tenia oportunitat de dir-li a la cara que considerava que ell estava vulnerant els seus drets polítics, que anava en contra de la resolució que havia dictat el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, i li volia fer palesa la situació.’
‘Jutge i víctima’
Segons Pina, Sànchez ha citat literalment una frase de l’última interlocutòria en què Llarena feia servir la primera persona del plural. El número dos de Junts per Catalunya ha dit que la interpretació de la frase posava de manifest que Llarena era ‘jutge i víctima’ alhora i que, referint-se a ell com a part integrant de la primera persona del plural, ‘tenia dubtes sobre la necessària objectivitat del jutge’.
‘No tenim un judici just’
Segons Pina, el reguitzell de resolucions judicials ‘que parlen directament d’ideologies’ acaben posant de manifest que no tenen un judici just. ‘Quan es diu a algú que no el deixen sortir perquè té una ideologia concreta, per molt que es disfressi, aquesta persona no pot quedar gaire tranquil·la ni serena, pel que fa a l’objectivitat de qui la jutja.’
L’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha recordat que tots els encausats havien exercit aquests últims anys drets emparats en la legislació espanyola i internacional. ‘Creiem que es criminalitzen els drets fonamentals a la mobilització ciutadana i a la protesta pacífica’, ha dit.
Roig ha recordat que la ciutadania de Catalunya havia demostrat reiteradament ‘que pot reclamar a governants canvis en la situació política de manera pacífica’. ‘Rebutgem completament aquest relat de la violència que fa el tribunal, l’única violència l’1-O va ser policíaca, de ciutadana no n’hi va haver’, ha dit.
Dimarts i dimecres, noves declaracions
Avui han començat les declaracions indagatòries davant del Suprem espanyol. Després de Junqueras, Sànchez i Cuixart, dimarts i dimecres serà el torn dels membres del govern que són en presó preventiva: Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva.
També avui s’han fet declaracions indagatòries a l’Audiència espanyola, on la jutgessa Carmen Lamela ha comunicat formalment la interlocutòria de processament al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, al director dels Mossos, Pere Soler, al secretari general d’Interior destituïts, Cèsar Puig, i a la intendent Teresa Laplana.
