25.05.2024 - 21:30
El president espanyol, Pedro Sánchez, és un expert a situar el marc d’una campanya electoral. Ho va fer el 2019, antagonitzant amb un Vox aleshores naixent, i se’n va sortir; ho va fer més exageradament per resistir el 23 de juliol, alertant gairebé d’una dictadura si guanyaven el PP i Vox, i també se’n va sortir. La seva amenaça de dimissió va monopolitzar els primers dies de la campanya del 12 de maig proppassat, i sembla que va donar una empenta decisiva a Salvador Illa per a guanyar. Ara ho torna a intentar amb les eleccions europees: primer, amb el reconeixement de l’estat palestí, tal volta esperant de recollir el suport dels qui s’han manifestat contra les atrocitats a Gaza aquestes darreres setmanes, però sobretot amb l’enfrontament amb Javier Milei, l’anarcocapitalista que presideix l’Argentina. La retòrica desfrenada fa de Milei un malvat estrambòtic i cridaner que va com l’anell al dit per a les dicotomies simplistes en què Sánchez se sent còmode. O bé la bogeria de què acusen Milei, o bé la moderació del PSOE.
Sánchez sembla disposat a repetir la jugada. L’objectiu sembla que és ofegar el PP d’Alberto Núñez Feijóo en la irrellevància durant la campanya i centrar-se, novament, en Vox, que es pot veure afavorit pel bon moment ultra a tot arreu del continent. Avui, en un acte a Sevilla, Sánchez ha demanat el vot perquè no hi hagués “coalicions reaccionàries a Europa” i ha insistit que votar el PP o Vox era pràcticament el mateix. “Per votar la ultradreta a Espanya hi ha una manera directa que és votar Abascal i una indirecta, que és votar el PP, que pacta amb Abascal”, ha dit. En efecte, els populars europeus sembla que s’atansen a l’extrema dreta. Feijóo fa la gara-gara a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i l’altre dia va dir que no li semblava homologable a la resta. Fa temps que mira d’acostar-la als populars. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, que aspira a repetir, també n’ha dit paraules semblants. Però el fet és que els socialistes i els populars governen junts a Brussel·les, i que Sánchez i Von der Leyen han tingut bona relació.
Aquesta vegada no necessàriament han de sortir-li bé les coses, a Sánchez. L’extrema dreta navega amb habilitat les mateixes onades que ell, i alimentar-la massa és delicat. A Milei mateix sembla que li agrada que el tractin de boig. “Si els assenyats són els qui ens han enfonsat el país, tant me fa”, deia fa poc en una entrevista. I, per una altra banda, perquè la recepta electoral no sempre li ha funcionat: una cosa és situar el marc d’una campanya, i una altra de ben diferent és guanyar. Sánchez va monopolitzar i espanyolitzar la campanya de les eleccions municipals i autonòmiques del maig de l’any passat, i el castell de cartes li va caure. El País Valencià i les Illes, per exemple, sembla que demanaven una narrativa diferent. Els socialistes, a més, sempre necessiten un suport robust a Catalunya per resistir a la resta de l’estat espanyol, i el clima principatí té la mirada molt més posada en les conseqüències del 12 de maig que no pas en les europees.
Als mítings, Illa parla molt del parlament. “Demanem a tothom que tingui ofici polític per traslladar els resultats del 12 maig a un esquema de govern que reflecteixi la voluntat dels ciutadans de Catalunya”, ha dit avui. Fins i tot quan promet que parlaran d’Europa acaba tornant al parc de la Ciutadella: “Reivindiquem la política útil, com ho vam fer a les eleccions del 12 de maig!” Així gairebé sembla que desafini el candidat del PSC, Javi López, que mira de reivindicar la tasca que han fet a Brussel·les –i que les enquestes mostren que els ciutadans coneixen poc. “Volem que els fons de recuperació que modernitzen les nostres empreses i el nostre teixit productiu i ajuden les nostres administracions, el millor que ha passat a Europa en les últimes dècades, es converteixin en un instrument permanent”, diu.
Les dificultats que Illa tindrà per a evitar una repetició electoral no acaben de deixar que els socialistes abracin la campanya amb triomfalisme. Els partits independentistes, tot i que encara no han paït el cop, miren d’aprofitar-ho. Catalanitzar la conversa electoral els dóna més oxigen ara que no pas fa un mes, perquè confien que podran desviar el focus de l’obra de govern, en el cas d’Esquerra, i del desgast del procés, en el cas de Junts, i centrar-se a atacar els socialistes. Ahir, en un acte al Cercle d’Economia, Sánchez va prometre una millora –ambigua– del finançament si Illa arribava a ser investit, i avui el candidat Toni Comín li ha respost ironitzant sobre els incompliments del PSOE: “Ara sí, ve i promet un nou model de finançament, en plena campanya electoral. Es deu pensar que Salvador Illa serà investit president, per això deu fer aquesta promesa.”
La campanya es catalanitza sense embuts. Avui l’amnistia també ha estat molt present als discursos. Els jutges espanyols han rebut al seu correu oficial una guia per a boicotar-ne l’aplicació, promoguda per la Plataforma Cívica per la Independència Judicial. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha criticat que era una “inducció a la prevaricació des del mateix ventre del CGPJ”. El dels Comuns, Jaume Asens, en la mateixa línia, ha criticat que la guia pretenia de “prevaricar amb la llei d’amnistia i sabotejar el mandat de les urnes”. I el socialista López s’ha mostrat convençut que els jutges l’aplicarien igual que apliquen qualsevol norma. La llei s’ha de votar definitivament la setmana que ve i serà una qüestió recurrent els dies vinents. Alberto Núñez Feijóo, que ja saliva, ha demanat a Sánchez que s’atreveixi a sotmetre-la a referèndum perquè “ho decideixin tots els espanyols”.
La proposta
La candidata republicana, Diana Riba, que avui era a Bilbao per seguir la final de la Lliga de Campiones, ha proposat d’aplicar a les federacions esportives la directiva europea sobre igualtat de gènere que s’aplica als consells d’administracions d’empreses. Ha posat d’exemple que a la Reial Federació de Futbol espanyola, de 140 directius tan sols hi ha sis dones, i s’ha emmirallat en els èxits d’un “Barça femení que capitalitza victòries, que crea referents i que, a la vegada, planta cara als abusos i les injustícies que es pateixen en un àmbit tan masculinitzat com el futbol”.
La frase
El president de Múrcia, el popular Fernando López Miras, ha dit que el PSOE era “amic dels talibans” per criticar el reconeixement de l’estat palestí que ha promogut Pedro Sánchez, juntament amb els governs d’Irlanda i Noruega.
