Sánchez juga a la ruleta russa

Pedro Sánchez ha sortit de la segona sessió del debat d’investidura amb menys suports que no pas tenia abans d’entrar-hi ahir. Qui ha de ser el seu soci en un teòric govern de coalició, Podem, se sent humiliat i els qui li haurien de facilitar la investidura amb una abstenció, ERC, han votat no perquè Sánchez no els ha obert cap porta. La votació decisiva no era avui, serà dijous, però hauran de canviar moltes coses perquè sigui investit. El dirigent del PSOE ha rebaixat el to agressiu, però no s’ha mogut ni un mil·límetre de les seves posicions. La prepotència i el menyspreu que no ha pogut exhibir davant un moderat Gabriel Rufián se’ls ha guardat per a Laura Borràs, a qui ha recordat que si l’independentisme ‘ho torna a fer’, com proposa Òmnium, tornarà a aplicar el 155.

La cara amable de Sánchez ha aparegut en la rèplica a Rufián, però és una màscara, pura façana i prou. El portaveu d’ERC, que ha acomiadat l’antic Rufián de les samarretes reivindicatives i s’ha posat vestit d’home d’estat, s’ha permès de renyar Sánchez per no pactar amb Podem i ha demanat responsabilitat a tots perquè hi hagi un govern d’esquerres a Espanya. El dirigent del PSOE li ha agraït les formes i ha intentat de fer una mena d’escenificació per a simular un acostament, però sense fer cap proposta concreta. Fins i tot ha preguntat a Rufián si ERC havia après res de la repressió, banalitzant els presos.

L’única cosa que està disposat a oferir Sánchez és un diàleg dins el marc legal que culmini amb la votació d’un nou estatut d’autonomia. El dirigent del PSOE intenta jugar amb l’amnèsia col·lectiva, perquè el Parlament de Catalunya ja en va aprovar un, d’estatut, el setembre del 2005 amb Pasqual Maragall de president, i després va ser ribotat al congrés espanyol pel PSOE i rematat pel Tribunal Constitucional. Catalunya ja l’ha fet, aquest camí, i no va funcionar. Durant la seva intervenció ni tan sols ha recuperat l’esperit de Pedralbes, on va deixar per escrit que Catalunya era un problema polític que s’havia de resoldre votant. El dirigent del PSOE s’ha queixat a Borràs que el catalanisme sempre havia contribuït a la modernització d’Espanya, i té raó. Però el catalanisme majoritari s’ha cansat de contribuir i no rebre res a canvi i des del 2012 ha optat pel sobiranisme.

Sánchez continua jugant a la ruleta russa amb la seva investidura sense tenir en compte que el PSOE només té un 28% dels vots, amb els quals sembla que vulgui governar Espanya en solitari. Les enquestes del CIS de Tezanos són miralls on sempre surt guapo, perquè un bon sastre sempre fa vestits a mida. El dirigent del PSOE s’ho ha cregut i juga amb el fet que no té por d’unes noves eleccions espanyoles al novembre. Però l’estratègia d’humiliar Podem per abaratir el cost del pacte li pot esclatar a la cara. Oferir una vice-presidència sense competències per a Irene Montero i ministeris de nova creació per a no buidar els actuals és una presa de pèl que Podem no accepta.

Encara és una incògnita què passarà dijous, perquè les negociacions entre el PSOE i Podem continuen contra rellotge, gairebé de manera agònica i en un ambient de clara desconfiança. Si hi ha acord, probablement hi haurà investidura, perquè Rufián ja avançat que el seu partit no posarà obstacles a un pacte d’esquerres i, per tant, passaria del no a l’abstenció. ERC necessita que hi hagi un govern d’esquerres a Espanya per justificar el seu viatge cap al pragmatisme. Però en política, 48 hores són moltes i encara no hi ha res tancat.

El tripartit evita la compareixença de Puig a les Corts pel cas del Grup Zeta. El director general de l’Institut Valencià de Finances, Manuel Illueca, compareixerà dimarts que ve, 30 de juliol, en una reunió extraordinària de la comissió d’economia de les Corts per informar sobre el quitament del deute d’1,3 milions que va aprovar l’entitat pública a benefici del Grup Zeta, del qual és accionista el president de la Generalitat, Ximo Puig. La Junta de Síndics ha rebutjat amb els vots del PSPV, Compromís i Unides Podem la petició dels grups de l’oposició perquè Puig expliqués a la Diputació Permanent l’operació. El president de la Generalitat és accionista des de la dècada dels vuitanta de l’empresa Promociones i Ediciones Culturales (Pecsa), que edita el diari Mediterráneo de Castellón. Zeta era propietari del 85% de la capçalera fins a la compra recent d’Editorial Prensa Ibérica, que és propietària, entre més, del diari Levante. El síndic socialista, Manolo Mata, ha defensat la transparència del Consell en el cas, del qual assegura que ja se saben tots els elements i defensa que l’operació va ser ‘legal, legítima, transparent i coneguda per tots’. La síndica d’Unides Podem, Naiara Davó, ha defensat que el Botànic sempre havia estat exemple de transparència i que estaven a favor que es donessin explicacions, malgrat que el format depengui de la decisió del president. La síndica del PP, Isabel Bonig, ha aplaudit la compareixença d’Illueca però ha insistit que també ho hauria de fer Puig. Ha lamentat que encara no s’hagi publicat al Portal de Transparència l’acord de finançament del 2005 pel qual es va donar el crèdit al Grup Zeta, ni les modificacions posteriors, l’acord marc de finançament de juliol del 2017 i els informes de l’expedient del quitament.

Soler desdramatitza les tensions amb el govern espanyol pel pressupost. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha comparegut a la Diputació Permanent de les Corts per explicar les comissions bilaterals entre el govern i l’estat amb motiu d’alguns punts del pressupost i la llei d’acompanyament en què han sorgit discrepàncies. El conseller ha explicat punt per punt els aspectes en discussió i els motius pels quals s’incorporaren. En la intervenció, ha qüestionat la urgència de comparèixer a la Diputació Permanent a petició del grup parlamentari del PP, tenint en compte que aquestes comissions són un tràmit sistemàtic entre el govern i l’estat destinat a evitar la conflictivitat processal; és a dir, que les discrepàncies respecte a les lleis autonòmiques s’acabin elevant al Tribunal Constitucional mitjançant recurs. La tesi de Soler no ha convençut el PP. El diputat Rubén Ibáñez ha recriminat al conseller que, quan encara governava Mariano Rajoy, qualsevol comissió bilateral oberta pel govern espanyol fos ‘un atac a la nostra autonomia’. En canvi ara, sota el govern de Pedro Sánchez, Ibáñez diu que Soler ‘sembla haver-se quedat sense veu’ per a censurar aquestes comissions. Fins i tot ha arribat a declarar: ‘Vostès no volen un govern de Sánchez, volen un govern del PP, que així viuen millor.’

Espot accelera els pactes d’estat amb l’oposició. El cap de govern es reunirà aquesta setmana amb el dirigent de Terceravia, Josep Pintat, per aprofundir en el pacte d’estat per a l’acord d’associació amb la Unió Europea. A banda d’Europa, Xavier Espot vol articular també immediatament amb les forces polítiques de l’oposició consensos al voltant de la reforma de les pensions i del sistema sanitari. A final de juliol o començament d’agost, Pintat també es reunirà amb el socialdemòcrata Pere López. A Espot li agradaria que el pacte estigués signat al setembre. Hi ha un esborrany embastat i compten amb les aportacions de l’oposició. Passa una cosa similar amb el pacte de les pensions. Ja treballen en l’esborrany. A l’octubre, la CASS farà públic un estudi actuarial i volen aprofitar el moment per mirar de tancar l’acord. Amb el tercer pacte, sobre salut pública, el ministre Joan Martínez ja s’ha reunit amb l’oposició i el cap de govern assegura que hi ha punts de coincidència. Les tres qüestions són prioritàries per a l’executiu. Espot també ha valorat positivament els primers passos del govern de coalició, remarcant que no hi havia hagut declaracions contradictòries entre membres de l’executiu, com passa en altres països amb governs de coalició. El cap de govern ha atribuït la cohesió a la feina prèvia fent un programa polític consensuat i tenir un full de ruta a seguir.

LA XIFRA
700 places per a professor de secundària i FP han quedat desertes al País Valencià en les oposicions més grans convocades en trenta anys. La majoria de vacants són de professor de matemàtiques.

TAL DIA COM AVUI
El 23 de juliol de 1936, neix el Partit Socialista Unificat de Catalunya, fusió d’Unió Socialista de Catalunya, la Federació Catalana PSOE, el Partit Comunista de Catalunya i el Partit Català Proletari. L’endemà, la Tercera Internacional el reconeixeria com a secció oficial, de manera que reconeixia per primera vegada dos partits en un mateix estat.