Sánchez ja no necessita l’independentisme 

TEMA DEL DIA
Influència. Les eleccions espanyoles de diumenge passat van donar una victòria clara a l’independentisme a Catalunya gràcies a la pujada d’ERC. Per primera vegada després de la mort biològica de Franco, un partit independentista guanyava unes eleccions espanyoles d’una manera contundent. Però els quinze diputats d’Esquerra més els set de Junts per Catalunya no tindran gens d’influència a Madrid. El nou president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no els necessita per a cap decisió important: ni per a la investidura, ni per a aprovar el pressupost ni cap llei. En unes eleccions espanyoles no és important el nombre d’escons que obtens, sinó si són decisius a l’hora de configurar la majoria de govern. I en aquest cas no ho són.

La jugada de convocar eleccions li ha sortit bé, a Sánchez. A la legislatura passada, després de la moció de censura, necessitava els vots dels independentistes. El van posar a la Moncloa sense demanar res en canvi i el van fer caure negant-li el suport al pressupost perquè no estava disposat a negociar res que fos substancial per als independentistes. Ara, en canvi, té diverses combinacions si vol arribar a la majoria absoluta de 176 diputats per ser investit. Si no fa un pacte amb Ciutadans (180 diputats), cosa poc probable ara com ara, haurà de menester el suport de Podem i el PNB (171 diputats). Encara li faltarien els dos diputats de Coalició Canària, el de Compromís i el del Partit Regionalista de Cantàbria per a atènyer la majoria absoluta. Si no hi arriba, pot ser elegit a la segona votació, quan necessita tan sols més vots positius que no pas negatius. Amb Podem i prou ja en té 165. Cal recordar que el tripartit ultra n’aplega 149.

Sánchez no té gens de pressa. La constitució del congrés espanyol no serà fins el 21 de maig i la investidura, passades les municipals, europees i autonòmiques del dia 26, amb tot el mapa polític espanyol dibuixat. En aquest mapa, si no hi ha sorpreses, el PSOE pot governar bo i sol, tot i que Podem pressiona per fer un govern de coalició. També hi ha pressions empresarials per un pacte amb Ciutadans, però la radicalització d’Albert Rivera ho complica i, a més, ja s’ha autoproclamat cap de l’oposició, aprofitant la debilitat de Pablo Casado. Ara, s’ha de tenir present que Sánchez té davant quatre anys nets d’eleccions i per molt que les bases cridessin ‘Amb Rivera, no’, la pressió de l’Íbex 35 no s’ha de negligir.

L’única cosa que blocaria una investidura de Sánchez seria un vot negatiu d’ERC i Junts per Catalunya, però això no passarà. Oriol Junqueras ja va dir durant la campanya que no facilitaria ni per activa ni per passiva un govern de dretes. Per tant, ERC votarà a favor de la investidura o s’abstindrà, igual que Junts per Catalunya, que no hi votarà pas en contra arrenglerant-se amb el tripartit ultra. Els republicans s’estimarien més un govern de Sánchez tot sol, per no donar protagonisme a Podem, i anar-hi pactant suports esporàdics.

La pèrdua d’influència de l’independentisme a Madrid enterra la possibilitat de negociar un referèndum pactat. Sánchez ja va dir durant la campanya electoral que no el convocaria i no hi ha res que l’hi obligui, ni l’aritmètica parlamentària. L’única cosa que pot mostrar-se obert a pactar són mesures penitenciàries que alleugin la vida dels presos polítics, com els indults, però això, si de cas, no serà fins després de la sentència, a la tardor. Miquel Iceta ja ha dit avui que no cal obrir el diàleg amb els independentistes fins després de la sentència i les eleccions catalanes, que ha encadenat. Sánchez no té pressa, però l’independentisme haurà de cercar nous camins si el del referèndum pactat no és possible. La primera prova d’aquesta nova etapa és que es reunirà la setmana entrant amb Pablo Iglesias, Pablo Casado i Albert Rivera, però amb ERC no. Tota una declaració d’intencions.

MÉS QÜESTIONS
Morera tornarà a ser candidat a president de les Corts. Les eleccions de diumenge passat tornen a fer possible un govern del Botànic, però l’entrada d’Unides Podem i Esquerra Unida al nou Consell en complicarà l’estructura. Una de les possibilitats és ampliar el nombre de carteres, cosa que no s’ha decidit, entre més raons, perquè tots coincideixen que fins després de les eleccions municipals del 26 de maig no es tancarà l’acord. Tanmateix, abans, el dia 16 de maig, s’hauran de constituir les Corts i elegir-ne el president. De primer, s’havia especulat que Enric Morera deixaria el càrrec en canvi d’ocupar una conselleria, però aquesta possibilitat perd força. Ell mateix ha dit que aquest nou període serà més difícil a causa de l’augment de grups polítics i que al capdavant ha d’haver-hi algú amb experiència. ‘Al davant de les Corts hi ha d’haver algú que sàpiga què vol dir fer una gestió bona i eficaç de la vida parlamentària’, ha dit referint-se a ell mateix. Ha assegurat que faria allò que digués el seu partit, el Bloc, per bé que els seus companys ja saben quina és la seva preferència. Si no hi ha cap sorpresa de darrera hora, el consell nacional del Bloc de dissabte el proposarà com a candidat a presidir les Corts Valencianes.

El cunyat de Barberà signa per primera volta al jutjat. L’advocat José María Corbín, cunyat de l’ex-batllessa de València Rita Barberá, ha acudit avui a signar al jutjat, per primera vegada d’ençà que eixí de la presó dimarts, 30 d’abril, després d’haver estat detingut pel cas Assut. La magistrada del jutjat d’instrucció número 13 de València investiga el presumpte cobrament de comissions amb factures fictícies que diverses empreses adjudicatàries d’obra pública de l’Ajuntament de València van fer suposadament al bufet del lletrat. Corbín ha arribat a la Ciutat de la Justícia de València quan passaven pocs minuts de les 13.00, acompanyat de la seva filla Rita Corbín Barberá. Després ha anat a la cabina on els qui tenen ordenada aquesta mesura acudeixen a signar. No ha volgut fer cap declaració als periodistes que l’esperaven. La jutgessa va prendre la decisió de deixar-lo en llibertat després de la petició de la defensa, perquè entenia que la causa que havia motivat el seu ingrés a la presó –la possibilitat d’alteració o destrucció de proves– havia disminuït. A Corbín, en llibertat provisional sense fiança, li van retirar el passaport i l’obligaren a comparèixer dues vegades el mes al jutjat.

Més per Mallorca diu que repetirà el pacte de progrés si hi ha un finançament millor. Més per Mallorca posa damunt la taula dues condicions per a repetir el pacte de progrés. El candidat de Més al parlament, Miquel Ensenyat, ha explicat que l’una és la millora del finançament i l’altra el compliment del règim especial per a les Balears, a més de l’aprovació de les mesures fiscals per a compensar la insularitat. Ensenyat vol dialogar amb el PSIB per fer un nou pacte i ha deixat la porta oberta al PI. Per una altra banda, els socialistes han presentat les 144 propostes del programa electoral, justament quan fa 140 anys que va néixer el partit. Segons Francina Armengol, durant aquest temps el PSOE ha estat decisiu per al país, gràcies a les polítiques d’igualtat i al retorn de drets. A més, creu que és moment d’avançar en mesures com la gratuïtat de l’educació de 0 a 3 anys, la sostenibilitat del territori i un finançament just. Un dels principals compromisos és oferir un lloc de feina a l’administració durant sis mesos a tots els joves que, un any després d’haver-se titulat, no hagin aconseguit una ocupació en el seu camp.

Ciutadans Compromesos desvincula el suport a la Síndica d’un acord de legislatura. Ciutadans Compromesos ha explicat que el seu suport a les candidates de Demòcrates (DA) a la Sindicatura és una contrapartida per l’acceptació de DA a cedir un conseller perquè els maçanencs formin grup parlamentari, però no implica un acord de legislatura. Ciutadans Compromesos ha destacat que tenir grup parlamentari dóna més visibilitat i incidència en el Consell General i ha deixat clara la seva voluntat d’ajudar a mantenir l’estabilitat, però ha advertit que a hores d’ara no hi ha hagut cap més acord en qüestions futures, com la participació en la formació del govern. Roser Suñé ha estat elegida avui síndica general del parlament andorrà i serà la primera dona que exercirà aquest càrrec. La seva candidatura, presentada per Demòcrates, formació guanyadora de les eleccions, ha obtingut disset vots, i Rosa Gili, proposada pel Partit Socialdemòcrata (PS), n’ha obtinguts set.

LA XIFRA
172.000 vots són els que va necessitar Joan Baldoví per aconseguir un escó al congrés espanyol. És l’escó més car de tot l’estat a les eleccions espanyoles de diumenge passat. En canvi, Miguel Ángel Revilla va aconseguir un escó pel Partit Regional de Cantàbria amb 52.000 vots.

TAL DIA COM AVUI
El 2 de maig de 1743 morí a Sant Boi de Llobregat l’advocat i polític austriacista Rafael Casanova i Comes. Darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714), la seva figura és un símbol de la defensa de les institucions d’autogovern de Catalunya.