Sánchez ja ha perdut

TEMA DEL DIA
Policia. Quan un president ha de fer una reunió del seu govern protegit per nou mil policies és que té un problema. Per moltes giragonses, excuses i ofertes que faci servir, si necessita un dispositiu tan brutal és que Sánchez ja ha perdut. Perquè no hi ha res, absolutament res, que justifiqui aquest desplegament policíac per a sotmetre tota una ciutat a un estat de setge durant 24 hores només per un caprici. La reunió del govern espanyol a Barcelona era perfectament prescindible. És cert que quan es va convocar es va fer amb bona intenció, però les circumstàncies han canviat i un polític hàbil ha de saber rectificar, sense por de què li digui l’oposició. Si l’hagués desconvocada, com li aconsellaven alguns ministres, s’hauria estalviat molts maldecaps.

Europa veurà com Sánchez ha de blindar el seu gabinet per reunir-lo a Barcelona, cosa que confirma això que diuen els independentistes: que no és benvingut. Reunir-se envoltat de policies no fa sensació de fortalesa, sinó de debilitat. I, tot i que Europa no mou fitxa, està amatent a veure què passa a Barcelona i a Catalunya. Avui la internacionalització del procés ha fet un pas més amb la presentació de la denúncia per la vulneració dels drets dels diputats empresonats davant el Comitè de Drets Humans de l’ONU, amb una imatge d’unitat que feia temps que no es veia. I la vaga de fam, que avui s’ha acabat, també ha tingut impacte internacional. L’independentisme presenta símptomes, com avui a Ginebra, d’anar avançant cap a la unitat estratègica, reivindicada per Marta Rovira durant la seva intervenció al costat del president Carles Puigdemont i Maria Sirvent de la CUP.

Mentrestant, els esforços que ha fet Sánchez per evitar que la reunió prèvia al Palau de Pedralbes amb el govern català fos una cimera bilateral dels dos governs demostra el pànic que sent per la dreta espanyola. El president volia donar un tracte autonòmic a Torra i només ha acceptat una fotografia de grup. Si no es posen d’acord ni en el fons ni en la forma d’una reunió, no serà fàcil posar-se d’acord en el contingut. El text pactat avui admet l’existència d’un ‘conflicte’ sobre el futur polític de Catalunya, però això ja ho va admetre Sánchez en la reunió amb Torra del mes de juliol passat a la Moncloa. Hi ha un conflicte polític que s’ha de resoldre políticament, va dir aleshores. La novetat està que es comprometen a trobar una proposta política que compti amb un ampli suport de la societat catalana. I que es tornaran a reunir al mes de gener. És a dir, han acordat que en continuaran parlant, però per això no calia venir a Barcelona amb tota la pompa ministerial en una data tan sensible com el 21-D.

La paradoxa és que les úniques mostres a favor de Sánchez que hi ha convocades per demà són les de l’extrema dreta. Les joventuts socialistes han penjat algunes pancartes de benvinguda per Barcelona, amb què demostren que l’espai públic ja no cal que sigui neutral, com diuen quan parlen dels llaços grocs: només cal que sigui de tots. Hi ha molta gent a Catalunya que troba bé que vingui Sánchez, però quedarà invisibilitzada pel rebuig que ha suscitat la presència del govern espanyol. És evident que tot col·lectiu té el dret de reunió, però també el dret de manifestació, la llibertat d’expressió, i cal que es garanteixin tots dos. L’unionisme ja té el guió escrit, com va avançar Inés Arrimadas ahir al Parlament: hi haurà incidents, violència i conseqüències judicials per a la Generalitat. Tot, per intentar coartar la llibertat d’expressió.

MÉS QÜESTIONS
El congrés espanyol aprova l’estatut després de set anys de blocatge. Set anys després d’entrar a la cambra, el congrés espanyol ha aprovat l’estatut valencià aprovat per les Corts el 2011. El text inclou allò que ara fa set anys es va batejar amb el nom de ‘clàusula Camps’ i s’ha aprovat amb el suport de tots els grups parlamentaris llevat dels 31 diputats de Ciutadans, que s’han abstingut perquè passa per alt la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut de Catalunya, que va establir que un text autonòmic no pot predeterminar el contingut del pressupost de l’estat espanyol. La modificació, que ara serà remesa al senat, inclou una disposició addicional que recull el compromís que les inversions de l’estat al País Valencià siguin equivalents al pes demogràfic. Per fer efectiu aquest principi, es crearà una comissió negociadora integrada per la Generalitat Valenciana i l’estat espanyol. El text afegeix a l’apartat 4 de l’article 52 una disposició addicional que diu que la Generalitat participarà en les decisions sobre la inversió de l’estat al País Valencià i que aquesta despesa serà, excloent-ne el fons de compensació interterritorial, ‘equivalent al pes de la població de la Comunitat Valenciana en el conjunt de l’estat’. A més, per fer complir aquest compromís, es constituirà una comissió ‘integrada per l’administració estatal, l’autonòmica i la local’. El cap del Consell, Ximo Puig, que ha assistit a la sessió del congrés al costat de la vice-presidenta Mónica Oltra, s’ha felicitat per l’aprovació de la reforma i ha destacat que amb la inversió de l’estat que li hauria correspost al País Valencià d’acord amb la població que té, durant els últims set anys haurien arribat 2.700 milions, que haurien servit per a crear 35.000 llocs de feina.

El PP fa pinya amb Podem per afeblir l’Agència Turística de la vice-presidenta Bel Busquets. La política fa estranys companys de viatge i això s’ha vist en el pressupost balear. La consellera de Turisme del govern, Bel Busquets, està indignada per l’acord entre el PP i Podem per a aprovar una esmena que ha reduït el pressupost de l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears de prop de 2,7 milions d’euros, que es destinaran finalment a mesures en favor del lloguer social, competència de la Conselleria de Territori. Podem teòricament dóna suport al govern. Segons la consellera, aquest acord és ‘una terrible irresponsabilitat’ que col·loca el PP a l’extrem de l’arc parlamentari. Sobre Podem, li ha recordat que havia incomplert el pacte de suport al govern perquè ha aprovat unes esmenes que no havien estat pactades. Aquesta rebaixa de 2,7 milions d’euros, segons Busquets, afectarà desenes de llocs de feina a l’AETIB i dificultarà tasques imprescindibles. La manca de pressupost impossibilitarà ‘accions de millora de la connectivitat i la presència de les Illes a les tres fires més importants del mercat’, ha dit. També se’n ressentiran les accions de desestacionalització, l’acreditació de la qualitat de les empreses turístiques, la difusió de l’impost del turisme sostenible i la continuïtat de la campanya ‘Better in Winter’.

El Constitucional espanyol avala que es mati el bou en les curses. El Tribunal Constitucional espanyol ha anul·lat parcialment la llei balear que va establir el 2015 les curses de bous sense mort. Amb aquesta decisió, les corregudes taurines a les Illes Balears hauran d’acabar amb la mort de l’animal, perquè es retornarà a la situació legal anterior a aquesta llei sobre benestar animal. La resolució ha suscitat molta discussió al tribunal, on s’han emès quatre vots particulars: un de Cándido Conde Pumpido, un altre de Juan Antonio Xiol i un altre de dos magistrats, María Luisa Balaguer i Fernando Valdés. La decisió es va prendre la setmana passada i es va allargar durant uns quants plens, segons que expliquen fonts del Constitucional. L’argumentació fonamental es basa en la idea que qualsevol element que desvirtuï l’ús més tradicional de les corregudes es considera fora de la constitució, expliquen les mateixes fonts. Aquesta regulació havia estat impugnada in extremis pel govern de Mariano Rajoy, cosa que en va detenir l’aplicació. L’argument principal de l’executiu, igual que en el cas de la prohibició de corregudes a Catalunya, estava en les competències per a regular. El 2013, la tauromàquia va ser declarada per llei patrimoni cultural al congrés espanyol. Tanmateix, la llei de les Balears s’aplicava, perquè la suspensió cautelar va desaparèixer quan el govern espanyol, al cap de cinc mesos del recurs, no havia aportat documents ni raons que justifiquessin el manteniment de la suspensió, més enllà d’aquest termini inicial. Però les deliberacions de fons van seguir el seu curs fins avui.

El Tribunal Superior accepta la recusació del magistrat Josep Maria Pijuan en el cas BPA. La sala penal del Tribunal Superior d’Andorra ha acceptat, en l’incident de nul·litat, la recusació sol·licitada pel lletrat Josep Antoni Silvestre contra el president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, en el cas Banca Privada d’Andorra. Per tant, queda fora d’aquest afer legal i haurà de ser substituït per un altre magistrat. Els magistrats tenen en compte l’argumentació de l’advocat, que va adduir com a base de la petició una conversa amb Pijuan a la batllia i en presència d’un dels processats en la causa, Pablo Laplana. El lletrat va manifestar que el magistrat havia afirmat: ‘Senyor Silvestre, estic fart de les seves males maniobres’, i li va dir que podien anar en perjudici dels seus clients. A més, sembla que va afegir que serien els seus clients ‘els qui en rebrien les conseqüències’. La decisió del Superior rectifica la que havia adoptat inicialment, quan havia rebutjat la recusació que demanava Silvestre amb la mateixa argumentació. L’advocat va presentar un incident de nul·litat contra aquesta denegació com a pas previ a la presentació d’un recurs al Tribunal Constitucional i ha estat a l’hora de pronunciar-se sobre aquest incident de nul·litat, que els magistrats de la sala penal s’han desdit i han acceptat la recusació. Ara, el Superior creu provat que les paraules de Pijuan podrien crear l’aparença raonable que el magistrat no resoldria aquesta causa de manera totalment objectiva. Així i tot, afegeix que aquesta circumstància es produeix en un context de defensa conflictiva amb la intenció evident de blocar el procés legal.

LA XIFRA
170 nacionalitats diferents conviuen a Palma, segons dades que ha ofert l’ajuntament per commemorar el Dia de l’Immigrant.

TAL DIA COM AVUI
El 20 de desembre de 1911 es va morir Joan Maragall, poeta i escriptor. També va destacar pels seus articles al Diari de Barcelona i la Veu de Catalunya, que el van convertir en un dels intel·lectuals més influents del nostre país.