20.03.2016 - 22:00
|
Actualització: 20.03.2016 - 22:39
Té de temps fins el 2 de maig, dia en què es dissoldran les corts espanyoles. Fins aleshores, i en veient que Felipe V no ha encarregat a Mariano Rajoy que provi de formar govern, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, té camp per a córrer. Ha fracassat en els dos primers intents d’investidura, però maniobra per guanyar en el tercer. Com que necessita Podem, els socialistes han activat una estratègia que consisteix a erosionar els seus marges. El País Valencià i Catalunya són les bigues mestres d’aquesta estratègia.
La setmana passada Sánchez va ser a València i a Barcelona, i s’entrevistà amb Mónica Oltra i Carles Puigdemont. De la segona reunió, no en va sortir pas res concret, però el canvi de to entre tots dos interlocutors és evident. Ahir, en una entrevista a El Periódico, Puigdemont deixava albirar possibilitats i deia que si Sánchez s’atrevia a parlar d’un referèndum comptaria amb el suport clar dels diputats independentistes a Madrid.
A València el pas endavant de Sánchez va ser més clar, encara. En una reunió a l’Ajuntament de València amb Ximo Puig, Joan Ribó, Joan Baldoví i, sobretot, Mónica Oltra, Pedro Sánchez va aconseguir que la vice-presidenta valenciana es comprometés a mirar de convèncer Pablo Iglesias de la necessitat de negociar i arribar a acords amb els socialistes. El canvi de posició de Compromís va ser ratificat encara per Joan Baldoví, quan va dir que no veia cap problema a comptar amb Ciutadans dins un govern de canvi.
Que Mónica Oltra s’hagi decantat cap al costat de l’acord amb el PSOE és un gran canvi en favor de Sánchez. Pablo Iglesias ha insistit sempre a assenyalar Manuela Carmena, Ada Colau i Mónica Oltra com les altres cares de la renovació política. Carmena ja va fer una declaració en favor del pacte amb els socialistes, per bé que va ser envoltada de polèmica. Oltra ara pren posició a favor d’aquest pacte també i els rumors indiquen que Sánchez cerca la manera d’incloure Colau en aquesta actitud favorable.
Al final, l’objectiu és acorralar Pablo Iglesias, que a més és víctima d’una crisi sense precedents al seu partit. Sánchez ja té al seu costat Ciutadans i Compromís i ha obert una via de diàleg amb els independentistes catalans. Aquests no cal ni que el votin, perquè potser no hi haurà cap més votació. Només que l’assenyalin com algú dialogant, el líder del PSOE ja en té prou.
Amb això, al congrés espanyol el PP està cada vegada més aïllat. Però també Podem. Si Sánchez aconsegueix el miracle de deixar-los sols en el no, especialment si és capaç d’acostar una part del món Podem a la seva candidatura, la pressió sobre Pablo Iglesias serà monumental. Perquè signi un acord d’investidura o per amagar-li una nova campanya electoral, en què el relat seria claríssim: fins i tot els aliats d’Iglesias entenien que calia un govern de canvi, al qual s’afegia Ciutadans i només l’obstinació del qüestionat líder de Podem el va fer impossible.
