Sánchez imposa la unilateralitat

TEMA DEL DIA
Conflicte. Pedro Sánchez ha oficialitzat avui el seu refús a negociar un referèndum. Ha estat durant la presentació del programa de govern per a la legislatura vinent, que vol pactar amb Podem. El refús del PSOE ja se sabia, però és la primera vegada que el posa per escrit en un programa de govern –o electoral, si no hi ha acord amb la formació de Pablo Iglesias. La diagnosi que fa Sánchez és que a Catalunya hi ha un problema de convivència entre catalans, que s’ha de resoldre dins el marc constitucional. I nega el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Així tanca la porta a qualsevol diàleg sobre un referèndum pactat, que té el suport del 80% dels catalans. A Sánchez el percentatge de suport li és igual, perquè aquest rebuig no és per principis, sinó per tàctica política. El PSOE sosté que el dret d’autodeterminació no existeix.

En això coincideix amb el PP, Cs i Vox. L’única diferència és que aquests partits afegeixen al programa la supressió de l’autogovern i els socialistes, sobre el paper, no. Però a la pràctica el van laminant, quan incompleixen el finançament autonòmic o quan retiren competències. Fins i tot combat puntals estatutaris com la immersió lingüística, tal com demostra la presència d’un membre del govern del PSOE, la directora d’Espanya Global, Irene Lozano, en unes jornades de Societat Civil Catalana sobre el ‘bilingüisme’ que es faran dissabte al CCCB. La decisió del PSC de no assistir als actes institucionals de la Diada l’allunya de les posicions de diàleg que diu defensar i el retorna al bloc del 155.

Després de veure el programa de Sánchez, a l’independentisme li és molt difícil de justificar el suport a Sánchez, ni que sigui com a mal menor. La  proposta de referèndum pactat no és viable i degrada l’agenda d’un hipotètic diàleg a un afer de gestió autonòmica i de finançament. Si l’independentisme vol tornar a fer un referèndum, haurà de ser unilateral, perquè a Espanya no hi ha ningú que vulgui pactar-lo. La unilateralitat no és pas cap elecció, és l’únic camí que deixa el PSOE quan bandeja el referèndum pactat. L’altra opció és provocar una situació de conflicte que obligui el govern espanyol a negociar-lo, però això no es fa al parlament ni a la Generalitat.

Després de la presentació del programa, Sánchez ha deixat molt clar als independentistes que si li volen facilitar la investidura haurà de ser franc, com la moció de censura. Només hi ha el recurs del mal menor, envernissat de retòrica antifeixista, però sense cap contraprestació. Tret que algú calculi que el destí dels presos polítics és a les mans del govern espanyol, cosa que en bona part és certa, i cregui que amb Sánchez tindran més bon tracte penitenciari. Així que se sàpiga la sentència, haurà de ser el Ministeri d’Interior que decideixi si tornen a Catalunya o no i quina qualificació penitenciaria els donen.

Fins ara, el govern de Pedro Sánchez no ha fet cap gest envers els presos polítics, com va demostrar l’advocacia de l’estat durant el judici. Els presoners han deixat molt clar que no volien ser moneda de canvi de cap negociació. Si algú ha canviat d’opinió, seria bo que ho digués i així potser s’entendria millor la posició en relació amb la investidura. Si la cosa és facilitar o suavitzar la política penitenciària en canvi de donar suport a Sánchez, seria bo de saber-ho, tot i que en el cas del PSOE és perillós de no cobrar per endavant, perquè té un llarg historial d’incompliments, si més no amb Catalunya.

MÉS QÜESTIONS
Els incompliments del finançament fan créixer la tensió entre els socis del Botànic. El finançament autonòmic i la negativa del govern espanyol a pagar les bestretes pendents afegeix tensió a les relacions entre els dos principals socis del govern valencià. Compromís no està satisfet amb el paper del Consell en el blocatge financer del País Valencià, a causa de la inacció del govern en funcions de Pedro Sánchez, i voldrien que Ximo Puig pressionés més Pedro Sánchez. El paper que ha fet fins ara el president de la Generalitat ha estat passiu: ha apel·lat a la urgència de formar un govern, però sense aportar propostes per a desblocar pagaments com les bestretes pel finançament o la liquidació de l’IVA, que uns altres dirigents socialistes de l’estat espanyol han començat a reivindicar. El síndic de Compromís, Fran Ferri, ha presentat aquest matí les prioritats del grup. La primera, eliminar la retenció de recursos per part de l’estat, que és ‘una pedra al camí’ a l’hora d’encarar les polítiques socials. El Consell ja ha anunciat retallades per a la tardor. Per això ha fet un primer avís al PSPV presentant una iniciativa a les Corts per a demanar la convocatòria immediata del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquest organisme, que reuneix els consellers d’Hisenda de totes les autonomies amb la ministra espanyola de l’àrea, en aquest cas María Jesús Montero, pretén escometre aquest problema i cercar solucions perquè el govern en funcions saldi el deute. No obstant això, el PSOE ja va evitar amb el seu vot en contra que Montero comparegués al senat espanyol per debatre aquesta matèria.

La Generalitat i la Diputació d’Alacant creen una comissió mixta permanent. El president de la Generalitat, Ximo Puig, i el de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón, s’han reunit per parlar de qüestions com ara els transvasaments, el finançament autonòmic, el turisme i els fons europeus. És la primera reunió que fan d’ençà que presideixen ambdues institucions i s’ha fet al Palau de la Generalitat. Durant la legislatura anterior hi hagué constants enfrontaments entre la Generalitat i la diputació. Mazón ha volgut parlar del transvasament Xúquer-Vinalopó i de les darreres decisions del govern espanyol sobre el transvasament Tejo-Segura, que han suscitat el rebuig unànime dels regants i usuaris del Baix Segura. També ha demanat a Puig més contundència en l’exigència de finançament i en la defensa de l’aigua per a les comarques del sud. Així mateix, li ha donat suport en la reivindicació d’una reforma del sistema de finançament autonòmic i en el desblocatge dels pagaments pendents del govern espanyol. I li ha suggerit una acció comuna en el rebuig de l’aplicació d’una taxa turística. Mazón ha explicat que havia acordat amb Puig de formar una comissió mixta permanent per a tota la legislatura que ajudaria a coordinar la feina de totes dues institucions. D’ara endavant, cap llei relacionada amb les diputacions provincials, com ara la de mancomunitats o la del Fons de Cooperació Municipal, no es durà a les Corts si no ha passat abans per aquest fòrum de coordinació. Mazón ha defensat que les decisions es prenguin per consens, sempre en el marge de les competències de cada administració.

El PSIB exigeix un mecanisme perquè les Balears cobrin els 177 milions pendents. El finançament autonòmic també crea tensió a les Illes. El PSIB, amb la presidenta Francina Armengol al capdavant, exigeix de cercar ràpidament una fórmula legal per transferir a les Illes els 177 milions d’euros de finançament autonòmic pendents d’enguany. Aquesta quantitat és blocada per les limitacions que al·lega el govern espanyol pel fet d’estar en funcions. La comissió executiva del PSIB també ha demanat que les formacions amb representació estatal investeixin Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Això sí, el portaveu de la formació, Iago Negueruela, ha afirmat que, mentrestant, el govern de Sánchez hauria de trobar mecanismes per a pagar els doblers deguts a les comunitats autònomes.

Macron escurça la visita a Andorra. La visita del copríncep francès, Emmanuel Macron, a Andorra s’ha escurçat a un dia per motius d’agenda que no s’han especificat. Era previst que durés dos dies i només en durarà un. Macron hi arribarà el dia 12 a la nit però tots els actes s’han concentrat el divendres 13. Farà un discurs a la plaça del Poble, un al Consell i un dinar i un sopar amb les autoritats. De moment, el govern encara no sap l’horari dels actes. La seguretat i el desplegament per tot el país és un dels punts importants en què es treballa contra rellotge. Per això convé tenir el programa amb un cert marge de temps i controlar passatges soterrats o sistemes de clavegueram.

LA XIFRA
20.595 vehicles han circulat per Formentera durant el juliol i l’agost, mesos en què per primera vegada s’ha implantat la regulació d’entrada de vehicles. La mesura ha aconseguit que no se superés el sostre aconseguit en anys anteriors, d’uns 22.000 vehicles.

TAL DIA COM AVUI
El 3 de setembre de 1981 entra en vigor la ‘Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones’ de l’ ONU, una declaració de drets internacional per a les dones, ratificada per 188 estats.