Entre la desconfiança i l’interès: Sánchez i Puigdemont s’examinen al congrés espanyol

El mateix dia que el partit de Carles Puigdemont es desmarcava de la moció de censura a Ripoll, el congrés espanyol posava data al debat de la proposició no de llei de Junts per a instar Pedro Sánchez a sotmetre’s a una qüestió de confiança. Dimarts es debatrà i dimecres es votarà, i continuen en joc les relacions entre Junts i el PSOE. Quines conseqüències tindria que arribessin a la votació sense un pacte per a desencallar els compromisos pendents? “No serà neutre”, diuen fonts de Junts. Una altra cosa és que hi hagi un trencament definitiu. El PSOE continuarà necessitant Junts, i a Puigdemont li interessa mantenir la palanca al parlament espanyol per a intentar de forçar avenços. Precisament ahir els dos partits van tornar a reunir la taula de Suïssa. Havia de ser una de les reunions habituals dels equips negociadors però, segons fonts consultades, s’hi va constatar la tensió pocs dies abans que examinin l’estat de la seva relació a l’hemicicle espanyol.

El traspàs de les competències integrals en immigració continua pendent de la resolució de les converses, no s’ha fet cap anunci nou relacionat amb el reconeixement del català com a llengua oficial a les institucions europees i l’amnistia política tampoc no arriba. No és tan sols que no hi hagi hagut cap reunió entre Sánchez i Puigdemont, sinó que el president de la Generalitat ha fet un segon viatge oficial a Brussel·les sense cap previsió de trobar-se amb el president a l’exili. Algunes fonts apunten que la situació de blocatge podria canviar aviat, però difícilment prou de pressa per a arribar a dimecres.

S’haurien de moure moltes coses en poc temps perquè Junts retirés la iniciativa i el debat no es fes. “Es farà”, asseguren fonts consultades. Junts la va registrar amb el propòsit de marcar un punt d’inflexió en les relacions amb els socialistes espanyols pels incompliments dels acords subscrits. Un any després de la investidura de Sánchez, el balanç no era favorable, a criteri de Junts. Però el malestar entre els dos partits es va rebaixar després de la reunió urgent de la taula suïssa que havia demanat Puigdemont. El PSOE va acceptar finalment de tramitar per separat el decret sobre l’increment de les pensions i els ajuts al transport i la mesa del congrés espanyol va admetre a tràmit una proposició no de llei que pot certificar el precari suport parlamentari amb què compta Sánchez, però no el pot fer caure. Junts també va introduir modificacions al text. Admetien que únicament el president espanyol tenia la potestat de presentar una qüestió de confiança, un incís legal amb referències a la constitució que, segons Junts, no en minava l’objectiu polític, però que posava per escrit allò que Sánchez havia dit des del principi: que només depèn d’ell.

El debat de dimarts i la votació de la proposta, que podria prosperar amb els vots del PP i Vox, poden contribuir a desgastar Sánchez: serien una prova més de la precarietat de la majoria parlamentària que el sustenta. Però tot indica que els socialistes espanyols provaran de rebaixar-ne la importància política i els efectes. Junts també ha abaixat els decibels de les crítiques al PSOE aquests darrers dies. Més enllà de forçar canvis en la relació amb la Moncloa, Junts ha descartat des del primer moment de participar en cap moció de censura amb el PP i Vox que sí que podria tombar-lo. Els dos partits topen contínuament però continuen necessitant-se.

El partit de Puigdemont ha situat el traspàs integral de les competències en immigració com una pedra angular de la seva acció política. No tan sols a Madrid, sinó també a Catalunya, on necessita contrarestar el previsible ascens electoral d’Aliança Catalana. Junts pretén que el traspàs de les competències doni pas a un llarg debat parlamentari sobre l’exercici de les noves capacitats en matèria migratòries. Però això només pot passar si es tanca el traspàs i, per tant, si la relació amb el PSOE s’encamina prou per a evitar que el tren descarrili, encara que les tensions entre els uns i els altres siguin inevitables.