Sánchez i Puigdemont, combustible per a falles

A banda els grans motius que donen forma i esplendor als monuments, als artistes fallers i a les comissions els agrada d’acompanyar-los amb escenes que conten històries i que són les que, habitualment, duen més pebre i més sal grossa. Una de les característiques principals és que les protagonitzen personatges reals i habitualment tenen molta relació amb l’actualitat. És l’espai que tenen els artistes per a complir els requisits fundacionals de l’enginy, la gràcia i la sàtira. Enguany, les negociacions entre Junts i el PSOE per a investir Pedro Sánchez com a president espanyol i, sobretot, la tramitació de la llei d’amnistia seran combustible per a les falles. Aquest tema és molt més present a les falles que no els canvis de govern afavorits per les eleccions del mes de maig, tant al Consell com a l’ajuntament.

Si es fes una classificació dels personatges més reproduïts a les Falles de València, Carles Puigdemont seria entre els cinc primers. I en aquest quadre d’honor l’acompanyarien els seus interlocutors del govern espanyol, Pedro Sánchez i Yolanda Díaz. El context sempre és el mateix, Puigdemont és qui té la paella pel mànec i Sánchez és qui li atorga tots els “capricis” que exigeix fins a arribar a la llei d’amnistia.

Com a caricatures que són, quan els protagonistes de la sàtira tenen cap tret físic característic, resulten irresistibles per als artistes. És el cas del serrell de Puigdemont, que apareix en tota l’esplendor i amb tota la gamma cromàtica. És molt remarcable també la gran quantitat de banderes estelades que proliferen per tot València. Tret de les manifestacions del 25 d’Abril, és probable que no se n’hagen exhibides mai tantes i de formes tan variades.

La majoria d’escenes exsuden una certa flaire anticatalanista i de resum de greuges entre catalans i valencians. Es compara, per exemple, tot allò que Pedro Sánchez “atorga als catalans i furta als valencians”.

Un donyet, un Dràcula o un pres, totes les cares de Puigdemont

Carles Puigdemont apareix satiritzat de les maneres més diverses. Pot ser un donyet a la falla Yecla – Cardenal Benlloch.

A la falla d’Exposició – Misser Mascó, Puigdemont és un Dràcula dins un fèretre, adornat amb una estelada i tot de llaços grocs. A la tapadora del taüt hi ha una corona de flors que diu “Els veïns de Waterloo no t’obliden”, i una altra amb una bandera espanyola on es pot llegir “García-Castellón, tampoc”. Un Frankenstein Pedro Sánchez l’observa, mentre en un racó Oriol Junqueras s’ha convertit en bufó.

A la falla de la plaça de la Mercè Pedro Sánchez és una fallera que a la falda sosté un Puigdemont petit mentre li diu: “Hala! Indultat!” I a la falla del Pilar aprofiten la iconografia de la reeixida versió cinematogràfica de Barbie per a mostrar una Yolanda Díaz-Barbie exultant, un Pedro Sánchez-Ken, un rabiós Santiago Abascal-Ken, i un Allan, amic de Ken, engarjolat.

“Jardí independent” és el lema de l’escena dedicada a la parella de l’any de la falla Sueca – Literat Azorín. S’hi veu Carles Puigdemont abillat amb el vestit de ratlles dels presoners dels films, mentre Pedro Sánchez el dibuixa com si fos Lluís XIV; una atentíssima Yolanda Díaz sosté la paleta de colors que, casualment, dibuixen una estelada.

A la falla de Convent Jerusalem – Matemàtic Marzal es recreen en les maldats de Puigdemont. Ell, Pere Aragonès i Aitor Esteban són qualificats de cavall de Troia per a Espanya, mentre Pedro Sánchez i Yolanda Díaz riuen i gaudeixen innocents.

La sèrie El joc del calamar és l’escenari triat per la falla anomenada “del Clero”. Carles Puigdemont és un dels corredors, que ha de romandre immòbil a l’arena quan la nina gegant, que és Pedro Sánchez, deixa de cantar amb aparent innocència llum roig – llum verd.

Un presumpte petó entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont és l’excusa per a la comissió de la Falla del Regne per a parlar del trencament d’Espanya i “l’Amnistia Indepe” i vestir Puigdemont de Gheisa i Pedro Sánchez de samurai.

Però en aquesta crònica de la relació entre les falles i la política, hi ha més personatges, alguns de ben secundaris, que han estat carn de mem. N’és un aquella senyora que, embolcallada amb una bandera espanyola i una bossa de Louis Vuitton s’esgargamellava en la plaça de Sant Jaume de Barcelona contra la tramitació de la llei d’amnistia.

Díaz Ayuso, la reina de cors

I mirant a Espanya, Isabel Díaz Ayuso és la reina de cors del conte d’Alícia en terra de meravelles i talla caps sense misericòrdia i sense aturador. De moment té el de Cristina Cifuentes, el de Pablo Casado i, també, el de Núñez Feijóo.

Tot i que és al poder d’ençà del mes de juliol, el president Carlos Mazón encara no s’ha fet un lloc en l’univers efímer de les falles i apareix en comptadíssimes ocasions. Tampoc la batllessa María José Català no és omnipresent com ho va arribar a ser la seua mestra, Rita Barberà. Amb tot, a la falla Cuba – Literat Azorín, es veu clavada en un jardí dominat per membres de Vox, els seus socis de govern. Sí que es pot veure encara alguna escena amb l’ex-batlle Joan Ribó o fins i tot els regidors –també de Compromís– Pere Fuset o Giuseppe Grezzi, amb la seua inevitable bicicleta o en patinet.