09.01.2023 - 21:40
La Diada de l’Onze de Setembre va ser marcada per l’absència d’ERC a la manifestació multitudinària convocada per l’ANC. En previsió per les crítiques al govern de la Generalitat per no fer passos cap a la independència, el partit va posar distància amb la convocatòria i la seva representació es va limitar a Carme Forcadell, també ex-presidenta de l’ANC, i Dolors Bassa. En canvi, pesos pesants d’ERC com Oriol Junqueras i el president Pere Aragonès es van refugiar en un acte de partit de petita escala. Efectivament, les crítiques hi van ser, en certa manera accentuades per l’atac que ERC havia fet a la manifestació de l’ANC, considerant-la un acte excloent i contrari a una part de l’independentisme.
Forcadell també va ser l’encarregada de donar la cara per ERC en l’acte polític que el Consell de la República va organitzar per celebrar el cinquè aniversari del Primer d’Octubre i va haver d’entomar crítiques i xiulets que anaven més aviat dirigits al govern que no a la seva persona. Tot i el dolor pel fet de ser xiulada, Forcadell va acceptar les crítiques, que considerà normals, i en va celebrar el significat. “Estic contenta perquè veig que no esteu desmobilitzats. Que sou lluitadors que no es cansen mai, que no defalleixen fins a aconseguir l’objectiu”, va dir. En canvi, ERC no ho va rebre amb tanta esportivitat i va veure en la celebració del Consell una trampa per a escridassar-los en públic. Aquell dia, la distància entre ERC i el sector unilateralista de l’independentisme es va fer més gran, una situació que es va accentuar encara més arran del pacte del govern de la Generalitat i l’espanyol per a derogar la sedició però, en canvi, agreujar el delicte de desordres públics.
Llavors ERC es va quedar tota sola defensant la reforma i va veure com la resta de l’independentisme –amb diferents matisos, com va mostrar Òmnium Cultural, que es desmarcà de la manifestació de l’ANC dient que no contribuirien a la “confrontació entre diferents agents del moviment independentista i a fer antipolítica”– estava d’acord que la reforma pactada era un mal negoci per als objectius independentistes. La manifestació va superar les expectatives dels organitzadors i va aplegar més de deu mil persones.
Un mes després, quan Pedro Sánchez ja es vantava d’haver posat fi al procés sobiranista després d’haver trencat la unitat independentista, el president espanyol ha aconseguit justament de recosir les relacions entre els principals actors independentistes com feia temps que no passava: el 19 de gener hi haurà una mobilització al carrer secundada conjuntament per l’ANC, Òmnium Cultural, el Consell de la República, ERC, Junts i la CUP. Tots plegats protestaran en contra de la cimera hispano-francesa de Sánchez i Emmanuel Macron que es farà a Barcelona, en un lloc encara per determinar.
Oficialment, la trobada servirà perquè els governs espanyol i francès signin el primer Tractat d’Amistat i Cooperació entre tots dos estats i abordin qüestions com el H2MED, el projecte d’interconnexió energètica verda que ha d’enllaçar Barcelona i Marsella amb un corredor submarí. Però Sánchez també hauria volgut que aquesta reunió a Barcelona –la segona que es fa a Catalunya d’ençà que els dirigents espanyol i francès van començar a reunir-se bilateralment el 1987– servís per a certificar la pacificació de l’independentisme i el tancament definitiu del procés sobiranista després dels indults i la derogació del delicte de sedició.
Puigdemont va fer el tret de sortida de la manifestació unitària
El dia de Reis al matí, Carles Puigdemont va prendre la iniciativa i va publicar un piulet en el qual demanava una resposta a la voluntat del govern espanyol de desmobilitzar i trencar la unitat de l’independentisme, i va fer una crida a manifestar-se. Un rol mobilitzador en primera instància que altres vegades havia deixat a les entitats independentistes.
Han treballat per desmobilitzar i trencar la unitat, que han estat dues grans eines per defensar Catalunya davant d’un Estat que ens discrimina i ens perjudica pel fet de ser catalans.
El dia 19, unim-nos i mobilitzem-nos per defensar el país davant d’uns il·lusos enterradors.
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) January 6, 2023
La crida va fer efecte, i dos dies després l’ANC, Òmnium i el Consell de la República van fer una convocatòria conjunta a la qual ràpidament es van afegir l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI), el CIEMEN, la Intersindical-CSC, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i la CUP. “El govern espanyol ha dit unes quantes vegades que venia a Barcelona, també, per certificar la fi del procés. Les tres entitats independentistes ho consideren una provocació, una fantasia i una falsedat tenint en compte que no s’ha donat cap solució política al conflicte, que encara hi ha representants del moviment a l’exili, i que hi ha 500 persones pendents de judici per causes relacionades amb el referèndum del Primer d’Octubre i la posterior repressió de l’estat, que ha afectat més de 4.000 persones”, van dir en un comunicat conjunt les entitats impulsores.
És un to similar al que van mostrar ahir ERC i Junts després d’haver aprovat de participar en la manifestació a les respectives reunions executives. “S’equivoquen aquells que pensen i verbalitzen que l’independentisme ha desaparegut i ja hi ha una situació de normalitat a Catalunya. Potser són els seus desitjos, però no és així”, va dir Marta Vilalta, portaveu d’ERC. “Sánchez volia organitzar amb Macron un funeral del procés per a explicar que s’ha acabat. I li ha sortit el tret per la culata”, va afegir Josep Rius, portaveu de Junts. Una coincidència d’opinions poc comuna, darrerament.
El paper del govern, a l’aire
Malgrat que ERC ha fet públic que farà una crida a participar en la manifestació i que els seus principals dirigents polítics hi aniran, encara no se sap com l’entomaran el president Pere Aragonès i la resta el govern. Vilalta va dir que ella no podia parlar en nom del govern, i fonts de l’executiu diuen que, per ara, no hi ha novetats sobre la qüestió.
