Forn decideix no assistir a la vista al Suprem

‘Serà un còpia-enganxa de l’última interlocutòria.’ Aquest és el pronòstic que fa una font de la defensa de Jordi Sànchez, que avui, juntament amb Joaquim Forn, sabrà què ha decidit el Tribunal Suprem sobre el recurs presentat arran de la interlocutòria del febrer. El jutge Llarena va denegar-los a tots dos la llibertat argumentant que hi havia risc de reiteració delictiva, i si no hi ha un tomb de 180 graus, avui tornarà a denegar-los-la.

Sànchez i Forn han arribat a les dependències de l’Audiència espanyola. A primera hora del matí, uns vehicles de la Guàrdia Civil els han traslladat de Soto del Real i Estremera, respectivament, fins als calabossos de l’Audiència, perquè al Suprem no en tenen. Forn estava citat a les deu, però a darrera hora no ha assistit a la vista. La seva defensa va demanar ahir que no se’l traslladés al Suprem, però la petició no es va acabar cursant perquè es va presentar massa tard.

Sànchez és citat a dos quarts d’onze. L’ex-president de l’ANC sí que serà físicament a la sala de vistes i podrà intervenir al final i si li concedeixen la paraula. En aquesta mena de compareixences, prenen la paraula la fiscalia, l’advocacia de l’estat, l’acusació popular –en aquest cas exercida per VOX– i també l’advocat del recurrent.

Els advocats defensors són poc optimistes, perquè no hi ha elements que facin preveure que el jutge hagi pogut canviar d’opinió. De fet, en el cas de Sànchez, el Suprem li va denegar de poder assistir al ple d’investidura del parlament pel ‘risc de reiteració delictiva’, el mateix argument utilitzat en la resposta a la petició de llibertat del febrer i de la qual avui es resol el recurs en contra.

En aquells escrits, el jutge Llarena argumentava la possibilitat de ‘reiteració delictiva’ dels dos polítics catalans fent servir suposicions i assenyalant directament la seva condició d’independentistes. Sobre Sànchez –la defensa del qual explica que se centrarà a negar el risc de reiteració delictiva–, el jutge argumentava la seva decisió dient que continuava ‘mantenint el seu ideari sobiranista’, tot i que va renunciar a la presidència de l’ANC i va declarar que renunciaria a l’acta de diputat si el govern optava novament per la via unilateral. Segons Llarena, amb això no n’hi havia prou, perquè Sànchez no havia renunciat a l’activitat pública, sinó que havia refermat el seu compromís amb la independència perquè s’havia integrat en el projecte polític de JxCat.

En el cas de Forn, Llarena argumentava la possibilitat de reiteració delictiva dient que no es creia que ara es comprometés a respectar la legalitat espanyola perquè no havia abandonat la ideologia independentista i perquè hi havia molta gent a Catalunya que continuava essent independentista. I perquè Carles Puigdemont continuava volent la independència. És a dir, Llarena argumentava la possibilitat de ‘reiteració delictiva’ de Forn basant-se en la ideologia d’altres persones i què poguessin fer.

L’antecedent de la vista de Junqueras
El 4 de gener, ja es va fer una vista d’aquestes característiques sol·licitada per la defensa d’Oriol Junqueras. En aquell cas, el vice-president va assistir-hi personalment i va poder intervenir al final, prèvia autorització dels magistrats. Caldrà veure, doncs, si a les compareixences d’avui, Sànchez i Forn també podran prendre la paraula.

El ponent designat per la sala i avaluar el recurs de Sànchez és Francisco Monterde. Precisament, la defensa de Sànchez va intentar de recusar aquest magistrat a principi de febrer. Va presentar un escrit al Suprem en què al·legava que Monterde era vice-president i membre del Comitè Executiu de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), que ha destacat per publicar a les xarxes socials ‘nombrosos missatges que no solament denoten un cert rebuig cap a la ideologia política que defensen Sànchez i altres encausats a les diligències, sinó que acrediten també evidents prejudicis respecte a la responsabilitat de Sànchez a propòsit dels fets que són objecte del present procediment’. El Tribunal Suprem no va admetre a tràmit la recusació. En el cas del conseller d’Interior, la sala ha designat com a ponent el magistrat Miguel Colmenero.