Sànchez i Cuixart, més dies de presó preventiva que alguns dels grans noms de la corrupció

Avui fa 547 dies que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van ser empresonats. Un any i sis mesos tancats i sense condemna. És previst que la presó provisional s’allargui, pel cap baix, tres mesos més, és a dir, tant com duri el judici. En aquest cas, i depenent de quant tardi a saber-se la sentència, tots dos esgotaran el límit de la presó preventiva, que segons la llei d’enjudiciament criminal no es pot aplicar més de dos anys.

Gairebé no se sap de casos en què la justícia faci un ús tan extrem d’aquesta mesura excepcional, que s’aplica per minimitzar el risc de fugida i de destrucció de proves. L’última vegada que el Tribunal Suprem ha desestimat la llibertat dels presos polítics va ser fa només quatre dies. Va refusar l’alliberament de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn perquè considerava que hi havia risc de fugida. Si a hores d’ara Manuel Marchena no ha volgut alliberar-los, les defenses tenen coll avall que ja no ho farà.

Aquest any i sis mesos de presó preventiva pren dimensió si es compara amb els d’alguns altres polítics investigats o condemnats. Per exemple, l’ex-president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, va arribar a estar vuit mesos i onze dies empresonat preventivament. En el seu cas, el jutge que instrueix el cas Erial, va decretar-ne la llibertat perquè va blocar-li l’accés als 6,3 milions d’euros que té a Suïssa i, per tant, considerava que ja no hi havia risc de fugida. Fou per això que va donar-li la llibertat el mes de febrer, i no pas per la leucèmia de Zaplana, que el seu advocat havia adduït com a motiu de pes per a excarcerar-lo.

Un altre empresonament preventiu és el de l’ex-diputat del PSC Luis García Saez ‘Luigi’, cervell de la trama de corrupció urbanística del cas Pretòria. Va estar tancat preventivament cinc mesos i onze dies, després de pagar una fiança de mig milió d’euros. I els dels ex-dirigents de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, que pel mateix cas van estar a la presó poc més d’un mes, perquè van pagar una fiança d’un milió d’euros.

L’ex-president de la comunitat de Madrid, Ignacio González, investigat per un dels grans casos de corrupció de l’estat espanyol, el cas Lezo, va estar vuit mesos en presó preventiva abans de ser posat en llibertat.

Els únics que superen les presons preventives de Cuixart i Sànchez són els cervells de la trama Gürtel, com ara Rafael Correa, que van estar més de dos anys empresonats preventivament, i l’ex-tresorer del PP Luis Bárcenas, que abans de ser jutjat va estar empresonat a Soto del Real durant un any i set mesos. Després de la sentència de la primera època de la Gürtel, i que va fer caure el govern de Mariano Rajoy, Bárcenas va tornar a entrar a la presó, d’on encara no ha sortit, per a complir una condemna de trenta-tres anys i quatre mesos.

Els qui no hi van entrar mai

Hi ha el cas d’alguns altres noms il·lustres que no van complir ni un dia de presó preventiva, tot i que més tard van ser condemnats per corrupció, com ara Iñaki Urdangarin i Diego Torres; l’ex-ministre d’Economia espanyol Rodrigo Rato, condemnat a quatre anys i mig de presó pel cas de les targetes black; i José Barrionuevo, ex-ministre d’Interior durant el govern de Felipe González, que va ser condemnat pel Suprem a deu anys de presó per haver estat un dels màxims responsables dels GAL i de les accions de terrorisme d’estat que van cometre contra suposats membres d’ETA.

Tampoc no hi entrà l’ex-president de les Illes, Jaume Matas, que el 2010 era investigat per dotze delictes de corrupció. El jutge instructor li va donar l’opció de pagar tres milions d’euros per eludir la presó, i ell la va aprofitar. Finalment, acabà condemnat a sis anys de presó per aquest cas. I Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, que no va entrar a la presó fins que no va ser condemnat, per delictes fiscals.